Camp de concentració de Sachsenhausen [02/07/2019]

Caminada pel camp de concentració de Sachsenhausen, fent el trajecte des de Berlín fins a l'estació de tren d'Oranienburg en tren, i acabant d'arribar al camp de concentració en bus.

La ruta comença a l'estació de tren d'Oranienburg, des d'on es pot agafar un bus que porta directament a l'entrada del Gedenkstätte und Museum (memorial i museu) Sachsenhausen. Just en aquest indret hi ha el Centre d'Informació per a Visitants, on es pot adquirir una audioguia per 3€, o unir-se a algun dels grups amb guies que hi sol haver a l'exterior (el preu pot dependre del nombre de persones). Precisament en una de les vitrines d'aquest centre ja es pot observar la coneguda insígnia groga (Judenstern) que els nazis obligaven a dur als jueus en un lloc ben visible. Per arribar a l'entrada del camp, primer cal recórrer el llarg carrer que separava el quarter general de comandament (i el camp dels presoners) del camp dels guardes. Des de l'entrada, és fàcil reconèixer la Torre A (la primera de 8, ordenades en sentit horari), on hi havia les oficines de l'administració del camp, i que és alhora l'entrada al camp de presoners. A la porta hi ha escrita l'esgarrifosa frase "Arbeit macht frei" ("el treball et fa lliure"). Girant cap a la dreta, es pot observar el sistema de seguretat que s'utilitzava per evitar que els presoners s'escapessin, format per una zona prohibida (franja de la mort), una tanca elèctrica de filferros punxeguts i un mur de 3 metres. Hi havia ordres de disparar tots aquells presoners que creuessin la franja de la mort. Prop d'aquí s'hi situa el Camp Petit, un complex de barracons on hi havia els presoners jueus fins que eren deportats a Auschwitz. Aquest camp compta amb els barracons 38 i 39, on ara s'hi expliquen les històries d'alguns dels presoners, així com la seva vida diària. Just al costat d'aquests barracons hi ha la presó, on s'hi recloïen els presos que infringien la disciplina del camp, i on sovint eren torturats i assassinats. Desplaçant-se cap al centre del camp (el centre del triangle equilàter), es troba l'indret on s'executaven els presoners públicament com a mesura dissuasiva, i on les SS col·locaven un arbre de Nadal durant les festes nadalenques. Avançant cap al vèrtex del triangle oposat a l'entrada, es troben els edificis destinats a la bugaderia i a la cuina que eren utilitzats pels presoners. D'aquest últim en destaquen, sobretot, els dibuixos fets a les parets pels presoners. Més endavant, s'arriba al monument més imponent del camp, l'obelisc del Memorial del "Memorial Nacional de Sachsenhausen", erigit el 1961, i que compta amb 18 triangles vermells que representen els països (europeus) principals d'on provenien els presoners del camp.

En arribar a la Torre E, l'extrem oposat a l'entrada (la Torre A), i observant una perspectiva diferent del camp, es pot accedir al Sonderlager, un subcamp amb barracons de maó destinat als aliats i a presoners importants. Seguint el mur oest, aviat es troba una de les zones més colpidores del camp: la fossa d'execució i l'Station Z. A la fossa d'execució s'hi executaven combatents de la resistència, objectors de consciència i gent sentenciada pels Tribunals Especials Nazis, mentre que a l'Station Z s'hi poden observar encara els vestigis del que foren els crematoris i les instal·lacions d'exterminació. En aquest punt també s'hi ha establert el lloc de commemoració de les víctimes del camp de concentració. Més endavant, de fet, prop de la Torre C, hi ha l'indret on es va disposar el primer crematori. Arribant al vèrtex sud del triangle, es poden trobar uns altres edificis espantosos: l'edifici de patologies i dipòsit de cadàvers, i els barracons d'infermeria. En el primer cas, era el lloc on es duien a terme les autòpsies dels cossos que havien mort o que havien estat assassinats, mentre que en el segon cas, era el lloc on es feien les cures mèdiques del camp i on es perpetraven crims mèdics com ara l'esterilització i castració obligatòria, l'assassinat de pacients i experiments en humans. Sortint del camp de presoners, i dins el recinte del quarter general de comandament, encara es pot observar a la dreta la Casa del Comandant, on es discutien i es preparaven temes com ara les operacions d'assassinats massius. Finalment, passant de nou pel Centre d'Informació per a Visitants, es decideix tornar a l'estació de tren d'Oranienburg caminant, fent un recorregut una mica diferent.

Es tracta d'una ruta senzilla i adaptable, ben explicada tant per les audioguies disponibles al Centre d'Informació per a Visitants com pels múltiples guies que s'ofereixen a fer explicacions. En el cas de l'audioguia, té un preu de 3€ i es pot fer una mica llarga; en el cas dels guies, pot ser que sigui una mica més car (depenent del nombre de persones), però es pot reduir el temps sintetitzant els temes i les històries més importants. Si se surt des de Berlín, cal comprar un tiquet de Zona ABC per arribar fins a Oranienburg, i des de la mateixa estació de tren es pot agafar un bus que porta a l'entrada del camp de concentració (el trajecte a peu és de menys de 2 quilòmetres). En definitiva, és un recorregut que serveix principalment per palpar la realitat en què vivien els presoners del camp, possiblement difícil d'entendre si no es trepitja el propi terreny.