Calanche di Piana, anzianu stradellu da Ota à Piana, Calanques de Piana, camí dels mulaters d'Ota a Piana; tornada per la D81

Calanche di Piana, anzianu stradellu d’Ota à Piana, Calanques de Piana, camí dels mulaters d’Ota a e Piana

Concepte
Volta per la part alta i sud de les calanques de Piana, unes cales estretes, de parets escarpades, de roca plutònica, magmàtica, granítica, de marcats tons rosats, que contrasta amb l'atzur intens del mar. L’erosió per la meteorització ha format moltes agulles rocoses, esveltes i retallades al cel, roques retorçades, com estàtues expressionistes, roques de formes gaudinianes, per les cavitats degudes a l’erosió del tafone –tafone, erosió per meteorització en vessants verticals de roques cristallines, en aquest cas granítiques, i sense vegetació--, cavitats que juxtaposades, de forma simètrica, en un cas, dibuixen un cor, molt vistent. Tot plegat configura un paisatge espectacular, que en aquesta excursió circular podrem mirar i admirar, detingudament. La caminada discorre a l'anada, primer pujant i després en flanqueig, per l'antic camí dels mulaters d'Ota a Piana, un camí antic d’obra ben apariada, i a la tornada per la carretera panoràmica –intensament panoràmica--, estreta i recargolada, D 81. Tot plegat, sota la consideració de Patrimoni de la Humanitat de la Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). La zona és molt concorreguda, la carretera és perillosa, tant en la conducció de vehicles de tota mena, moltes motos de gran cilindrada, com pel fet d’haver de caminar entre aquests vehicles, gairebé sense vorals, sort que els conductors solen deixar pas als vianants, altrament que circulen poc a poc, intimidats per l’estretor, els revolts, i les timbes, tanmateix, sovint hi ha vigilància i control.

Aproximació en cotxe
Les calanques de Piana estan emplaçades a l’oest de Còrsega, prop del Poble de Piana, entre Aiacciu i Calvi, enllaçades per la carretera D 81, on vam aparcar el cotxe, a un voral --un dels pocs vorals que hi ha i que solen estar ocupats-- passat el xalet les Roches Bleues, venint de Portu, en direcció cap a Piana, a 7,9 km des de u ponte Portu Ota, i a 3,2 km de Piana. La circulació en cotxe té tant de bella com de perillosa, és molt intensa, la carretera molt estreta, els revolts són tancadíssims, hi passa tota mena de vehicles, incloent autocars, de grandària més que considerable, a més dels excursionistes, com nosaltres mateixos, i discorre arran del estimbats, tanmateix, el paisatge compost de granit rosat, el blau del fons marí i les roques multiformes, és espectacular!

Excursió a peu
Deixem el cotxe (cota 450 m), avancem per la carretera en direcció oest-sud-oest i al cap d’uns 400 m trobem, a l’esquerra, un oratori dedicat a la Mare de Déu, l’oratoriu Santa Maritó (460 m, 0,45 km). Allí, també a l’esquerra de la carretera, prenem el camí dels mulaters d’Ota a Piana. Ascendim, molt fortament, en direcció sud-oest, per una escletxa fins a la cota 510 m (0,9 km), on sortim de l’escletxa i iniciem un flanqueig, en direcció sud, amb vistes a les calanques a la nostra dreta. Seguim flanquejant, pel camí dels mulaters, força apariat, passem el punt més alt del trajecte (536 m, 1,3 km), seguim per un clap de bosc, on virem a l’est, després altra vegada al sud, trobem un camí a mà esquerra (530 m, 1,9 km), que si el seguíssim ens tornaria al punt de partença. Seguim avançant, en baixada suau, virant altra vegada, al sud-est, per virar després a l’oest (505 m, 2,3 km) i encaminar la tornada. Hi ha una divisòria (490 m, 2,4 km), prenem el camí de la dreta, cap a l’oest i passem un pont sobre la riera de Dardu, amb panells informatius sobre la vegetació. Arribem al camp de futbol (490 m, 2,5 km), el voltem per la dreta, seguim per una pista en direcció oest i arribem, altra vegada, a la carretera D 81 (470 m, 3 km). A partir d’aquí seguirem per la carretera, primer en direcció nord, passem, de seguida, altra vegada, el petit riu Dardu, pel pont de la carretera, u ponte di Cavallaghju (470m, 3,3 km), a sota nostre queda u Mulinu, que funcionava amb la força de l’aigua del riu Dardu. Seguim per la carretera, admirant les calanques i les roques, de les quals en destaca “u Core”, com hem dit, una gran juxtaposició rocosa, erosionada en forma de cor al seu interior, molt vistent, també passant com podem entre tota mena de vehicles, baixant suaument, fins a un pas estret, tallat a la roca (460 m, 4,2 km), a partir del qual la carretera vira a la dreta, a l’est-nord-est, i, seguint en el paisatge espectacular, ens du fins a l’inici de l’excursió, que vam sobrepassar per baixar fins al xalet les Roches Bleues, que té una terrassa sobre l’abisme amb una vista encomiable sobre les calanques, el golf de Portu i la reserva natural de la Scandola, la darrera a la riba nord del golf. Prendre una cervesa tot admirant el paisatge, al final de l’excursió, és una vivència memorable!

Epíleg
Volta per camí ancestral i carretera paisatgista –concorreguda--, per un paratge espectacular de calanques, roques i mar, de tonalitats inusitades, patrimoni de la humanitat!