Bigues: Passejada cultural de Sant Sebastià 2020

Centre Cívic

Can Badell

Can Badell és una masia resultat de la unió i la reforma de diferents cossos. La configuració actual és un edifici de planta en L, de planta semisoterrani, baixa i dos pisos d'alçada, amb unes golfes en la part central del conjunt. Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab, de diverses alçades. En la façana principal, orientada a migdia, podem veure la porta d'entrada, emmarcada en pedra i una llinda plana, sense data. La finestra de la dreta del primer pis és una finestra coronella, amb motius florals esculpits a les pedres de les llindes, d'estil gòtic. La resta de finestres estan emmarcades en pedra i de llindes planes, sense decoracions. L'edifici estava situat davant del camí que després portaria a l'antic nucli de Bigues, al costat d'un torrent i del pont que el creuava.

Teix del Torrent del Salt de Núvia

El teix (Taxus baccata) és un arbre originàri d'Europa occidental, central i meridional i del nordoest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sudest asiàtic. És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 metres, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixat que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 centímetres de llarg per 2-3 milímetres d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle. És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 milímetres de llarg que s'envolta d'una estructura vermella que li dóna forma de baia anomenada arillus que madura 6-9 mesos després de la pol·linització. Els ocells els mengen els fruits i dispersen les llavors.

El Veïnat

El Veïnat és un grup de masies que formen un breu carrer a prop i al nord-oest del nucli primigeni del poble de Bigues, al terme municipal de Bigues i Riells, del Vallès Oriental. És al centre del terme municipal, al nord-oest del Turó i de la Parròquia de Bigues, per tant, al nord-oest de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues i de Ca l'Atzet. Queda un xic separat a ponent de la part més septentrional de la urbanització de Can Barri i al nord de la del Turó. Està format per les cases de Can Lluc, recentment restaurada, Can Gomires, Can Bac, Can Samfaina i Can Verdú. Més allunyades, però també del Veïnat, hi ha també les masies, actualment la major part d'elles granges agropecuàries, de Can Benet Vell, Can Casanova, Can Frare, Can Jeroni, Can Mestre Lluc i Can Puig. El Veïnat, en el seu conjunt, està catalogat com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells.

Can Frare / Can Benet Vell

Can Frare, a la dreta del camí, tot i que pot ser d'origen molt anterior, és una masia actual que és bàsicament del segle XIX, amb reformes posteriors, al llarg de tot el segle XX. Can Benet Vell, a l'esquerra del camí, és una altra masia que també sembla procedir del segle XIX i que al llarg del segle XX també ha anat patint modificiacions.

Salt de Núvia

Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.

Església de Sant Pere

Sant Pere de Bigues, esmentada el 1059, tot i que l'actual església data del 1737. De planta de creu llatina, consta de tres naus amb capelles laterals i és coberta amb volta de llunetes. Conserva de l'edifici romànic del segle XII la nau central d'entrada a l'actual, amb l'antiga porta, ara tapiada, que tenia un arbre de la vida pintat al timpà. El creuer, les naus laterals i la cúpula són del segle XVII, així com un valuós retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu del Roser, i el campanar de torre és del XVIII. Encastada al costat esquerre als peus de l'església hi ha una pila baptismal del segle XVI, sense peu.