Bigues de can a can - La Torre i can Noguera

Zona d'aparcament Carrer Maria de Bell-lloc

La Baliarda

La Baliarda es troba al marge esquerre del riu Tenes. A prop de la casa hi ha la passera que creua el riu amb el mateix nom de la casa. Al seu costat s’alça l’antic edifici de l’escorxador, avui del tot abandonat. La Baliarda és una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Tot i que la casa ha patit moltes modificacions encara es conserven dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, la que es troba orientada cap a l’oest. Francesc de Borja Moll a l’obra els Llinatges Catalans escriu que Baliarda ve De Baldegardis que es tradueix com a família audaç.

Can Molina, can Curt i can Tesar

A la ruta, ens les trobem en aquest ordre: Can Molina, can Curt i can Tesar. Can Molina és una casa de planta baixa i pis, d'un sol cos rectangular amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. És probable que sigui fruit de successives reformes d'un edifici del segle XVIII, ja que en una de les llindes de la façana hi consta la data 1760. Can Curt és un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat. Finalment, can Tesar és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra.

Ca l'Espasa

Antiga masoveria de can Traver, és una casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat.

Can Segimon

La Torre

La Torre és un casal gòtic fortificat que es pot documentar, com a mínim des del segle XII.És una masia de grans dimensions,de planta rectangular amb una torre adossada al cantó dret. La casa és de planta baixa i un pis d'alçada, i la torre la sobrepassa amb dos pisos més. Tot i que la torre presenta una coberta de doble vessant, encara s’intueixen els antics merlets originals. A la façana principal hi trobem un gran portal adovellat i quatre finestres distribuïdes simètricament, dues d'elles d'estil gòtic.La masia està protegida per un barri amb un portal adovellat amb coberta de doble vessant. La casa és escenari de llegendes diverses com la Somera de La Torre, la Font de l’Infern. També s’explica que hi ha un passadís secret que la connecta amb el Castell de Montbui. La Torre està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional i és una de les grans masies del poble de Bigues.

Ca la Vicenta i can Jaume Garriga

A la segona meitat del segle XIX Jaime de Viñalonga, propietari en aquell moment de la Torre, comença a vendre o a censar parts de la Torre originant-se al seu voltant un barri o veïnat de cases. Moltes d’elles ocuparen parts de la mateixa casa, d’altres engrandiren coberts o magatzems i d’altres es construïren de nou. Les petites dimensions d’algunes d’elles queden reflectides en el seu nom. Així hi trobem can Curt, can Menut i can Petitó. Les altres cases que formen el barri són can Miquel, can Silet, can Tàpies de la Torre, can Pau Pou, can Jaume Garriga i ca la Vicenta.

Can Pau Pou

A la segona meitat del segle XIX Jaime de Viñalonga, propietari en aquell moment de la Torre, comença a vendre o a censar parts de la Torre originant-se al seu voltant un barri o veïnat de cases. Moltes d’elles ocuparen parts de la mateixa casa, d’altres engrandiren coberts o magatzems i d’altres es construïren de nou. Les petites dimensions d’algunes d’elles queden reflectides en el seu nom. Així hi trobem can Curt, can Menut i can Petitó. Les altres cases que formen el barri són can Miquel, can Silet, can Tàpies de la Torre, can Pau Pou, can Jaume Garriga i ca la Vicenta.

Can Miquel, can Silet i can Tàpies de la Torre

A la segona meitat del segle XIX Jaime de Viñalonga, propietari en aquell moment de la Torre, comença a vendre o a censar parts de la Torre originant-se al seu voltant un barri o veïnat de cases. Moltes d’elles ocuparen parts de la mateixa casa, d’altres engrandiren coberts o magatzems i d’altres es construïren de nou. Les petites dimensions d’algunes d’elles queden reflectides en el seu nom. Així hi trobem can Curt, can Menut i can Petitó. Les altres cases que formen el barri són can Miquel, can Silet, can Tàpies de la Torre, can Pau Pou, can Jaume Garriga i ca la Vicenta.

Can Menut i can Curt de la Torre

A la segona meitat del segle XIX Jaime de Viñalonga, propietari en aquell moment de la Torre, comença a vendre o a censar parts de la Torre originant-se al seu voltant un barri o veïnat de cases. Moltes d’elles ocuparen parts de la mateixa casa, d’altres engrandiren coberts o magatzems i d’altres es construïren de nou. Les petites dimensions d’algunes d’elles queden reflectides en el seu nom. Així hi trobem can Curt, can Menut i can Petitó. Les altres cases que formen el barri són can Miquel, can Silet, can Tàpies de la Torre, can Pau Pou, can Jaume Garriga i ca la Vicenta.

Can Fes

Can Feliu

La Masieta

Can Noguera

Can Noguera es troba a la riba dreta del Tenes en un punt molt ric d’aigua, amb els naixements de l’Avencó, les Barbotes i la Font de can Noguera o del Lleó. La frondositat de la vegetació de ribera, la quintana agrícola i la proximitat de la Costa de can Noguera formen un paisatge de gran bellesa del qual també en forma part la masia. Can Noguera es pot documentar des del segle XIV. En aquest moment, la masia és habitada per la família Noguera, que paga rendes i censos als senyors de la Torre que conserven el domini indirecte del mas. Al segle XVIII el propietari de la Torre ven el mas de can Noguera a l’Hospital de Vic i es trenca així aquest domini. La masia, de planta basilical, conegué una gran reforma el 1905 quan Josep Casajuan i Florinda Maristany, matrimoni de l’alta burgesia barcelonina, encarregaren a Bonaventura Bassegoda i Amigó la reforma de la masia per convertir-la en una casa per a l’estiueig. Bassegoda va reformar la masia i va construir la capella seguint l’estil modernista de l'època, visible en la seva bonica decoració. Can Noguera és el conjunt modernista més important del municipi.

El Molinet

El Molí de la Torre/La Fàbrica Vella

El Molí de la Torre es pot documentar a partir del segle XII, moment en què tal i com el seu nom indica depenia de la Torre del Prat. Es tractava d’un molí fariner de bassa impulsat per l’aigua de la riera Tenes procedent de la resclosa de les Barbotes de can Noguera. Al segle XVII també s’hi documenten un molí bataner o draper i un molí polvorer. A la segona meitat del segle XIX el molí es va transformar en una fàbrica tèxtil, com passa amb molts molins del nostre país, per aprofitar la força de l’aigua. La Fàbrica Vella, tal i com és coneguda, va tenir diversos propietaris i societats i es mantingué oberta fins el 1962. Actualment l’edifici de la Fàbrica Vella acull l’Hotel Molí de la Torre.

La Porteria

La Polvoreria

Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. Actualment és una casa de turisme rural.