Barraca de la Vaquerissa (Planoles)

Aquesta ruta també es coneix amb el nom de la Ruta dels Isards i les Marmotes.

He marcat la ruta manual, perquè no ens ha funcionat l'App. Hem trigat uns 90 minuts.
Molt planera, alguna pujada però molt curta.

Sortim de Planoles amb cotxe, direcció al Collet de les Barraques.

És una pista asfaltada, en algun tram estreta si hi han de passar dos cotxes i amb molta afluència de ciclistes quan fa bon temps, cal anar amb compte i pujar a poc a poc.

Arribem fins on la barrera del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, no ens deixa continuar. Hi ha un aparcament per deixar cotxes força gran.

Aparquem i seguim la pujada a peu, el primer tram és asfaltat, però aviat arribem al Coll i comença la pista. Poc abans d'arribar al coll, trobem un mirador a la dreta, amb una taula de pícnic. I un camí a mà esquerra, que és per on tornarem. De moment seguim recte fins al coll, ja gairebé hi som.

Un cop a dalt, les vistes són espectaculars, aquí també hi ha alguna taula de pícnic més, veiem clarament el Puigmal, i un bonic camí planer que surt a l'esquerra.
L'agafem, ens queden uns 10 o 15 minuts fins a una gran clariana (Pla Rodó), on trobarem una senyalització on ja veiem indicada la direcció cap a la Barraca de la Vaquerissa.

Seguim recte, el camí queda mig amagat per l'herba, però és prou evident, aviat, ja veurem la Barraca davant nostre. Passada la clariana, el camí torna a ser ben marcat.

Arribem a una esplanada (Pla dels Ventolanesos), on a l'estiu trobarem vaques, però avui, ja tocant desembre, no n'hi ha cap.

La Barraca ens queda a la vista, cal fer una petita pujada i ja hi serem.

De tornada, hem d'anar a l'esquerra, sense baixar ni pujar, fent una diagonal, de tant en tant trobarem pals amb senyals grocs, és una diagonal llarga i planera, el camí és intuïtiu. Arribem fins al coll (Roc Blanc) més proper i comencem a baixar, veiem un filat que hem de resseguir avall, fins al tancat de vaques.
Aquí hi ha un altre senyal, agafem direcció al Refugi o Planoles, l'altre camí ens portaria al Pas dels Lladres i al Puigmal.

Travessem pel camp fins a trobar la pista, i en poc més de 10 minuts, ja tornem a ser al mirador que hem vist al principi. Agafem la pista asfaltada fins al cotxe i ja ho tindriem.

La ruta és espectacular, no deixeu de mirar enrere en cap moment, les vistes són úniques i el cel un quadre!!