Barcelona: Drac - Pedralbes - Sarrià - Drac
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.6 mi
- Elevation gain
- 331 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 331 ft
- Max elevation
- 587 ft
- TrailRank
-
69
5
- Min elevation
- 280 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 34 minutes
- Time
- 2 hours 17 minutes
- Coordinates
- 1190
- Uploaded
- April 18, 2021
- Recorded
- April 2021
near Pedralbes, Catalunya (España)
Viewed 346 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
El punt de sortida de la ruta circular és a la porta de carruatges de la finca Güell on hi ha el drac Ladó forjat. Hem pujat per l'avinguda de Pedralbes fins al monestir travessant els seus dos portals fins arribar al parc del Castell de l'Oreneta que està per sobre de la Ronda de Dalt.
Hem visitat els Jardins de Can Sentmenat i hem tornar a travessar la ronda de Dalt per entrar al
Photo of Parc de Joan ReventósPhoto of Parc de Joan ReventósPhoto of Parc de Joan ReventósPhoto of Parc de Joan ReventósPhoto of Parc de Joan ReventósPhoto of Parc de Joan Reventós i baixar per la riera de les Monges fins a la plaça de Sarrià.
Hem visitatar diversos llocs emblemàtics de la vila de Sarrià. com l'església de Sant Vicenç, la placeta del Roser, la plaça del Consell de la Vila, el passatge Mallofré, El Guerrer del Balcó, Can Canals-Miralles, les cases Bosch i Canet, la confiteria Foix de Sarrià, la Plaça Sant Vicenç de Sarrià i la casa Sastre i Marquès.
Hem acabat la caminada passejant pels jardins de Vil·la Cecília i de Vil·la Amèlia. Després de passar pel bolígraf de Sant Ot hem tornar al punt de partida, amb el drac de Gaudí forjat a la porta de la finca Güell.
Waypoints
Photo
249 ft
Drac guardià de la porta de carruatges de la finca Güell
L’element més destacat és l’espectacular reixa de ferro forjat en forma de drac de la porta de carruatges. Aquesta figura representa Ladó, el drac guardià del jardí de les Hespèrides, vençut i occit per Hèrcules, en un episodi que Jacint Verdaguer narra al poema L’Atlàntida. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació del Drac, en la qual fou convertit Ladó com a premi per haver defensat les taronges daurades del jardí. Precisament damunt d’un pilar situat a la dreta del drac hi ha l’escultura d’un taronger fos en antimoni, al·lusiu també a aquest episodi mitològic. http://www.portalgaudi.cat/els-edificis/els-pavellons-de-la-finca-guell/
Photo
266 ft
Jardins de William Shakespeare
En aquests jardins inaugurats l'any 2009 estant situats a l’avinguda de Pedralbes amb el passeig dels Til·lers, destaca una font que es continua per un canal i desemboca a un petit estany.
Photo
318 ft
Casa Hurtado
La Casa Hurtado és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La Casa Hurtado està ubicada al número 46 - 48 de l'avinguda Pedralbes del districte de les Corts. Originalment era una residència unifamiliar projectada per l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers i fou construïda entre els anys 1904 i 1906 per encàrrec d'Antonio Hurtado i Estapé, argenter resident al carrer de la Portaferrissa. L'any 1945 es va dividir la casa en tres apartaments. A la noble planta baixa hi van viure les nebodes del senyor Hurtado (germanes Massagué Ribas); al pis primer hi anà a viure la família Moragas; i al pis segon la família del pintor J.M. Nuet i Martí. Els Nuet van viure fins a l'any 1993. Actualment (any 2012) està en desús, amb les portes i finestres tapiades. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Casa_Hurtado
Photo
367 ft
Creu de Pedralbes
Alçada l'any 1946, impulsada per la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, com a homenatge als centenars de creus de terme destruïdes per les milícies republicanes durant la Guerra Civil. És una creu monumental de grans dimensions, precedida per una escalinata. Als peus s'hi pot veure l'escut de Barcelona. El fust és poligonal i el nus o tambor mostra les imatges de sant Oleguer, sant Pacià, el Pare Claret, sant Sever, sant Raimon de Penyafort, sant Cugat, sant Pau, santa Eulàlia i sant Josep Oriol. La creu, floronada, mostra el Crist crucificat a l'anvers i la Mare de Déu amb el Nen al revers. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6207
Photo
394 ft
El conventet de Pedralbes
A la cantonada entre la baixada del Monestir i la plaça del Monestir hi ha l'edifici conegut com el Conventet, que actualment queda fora del recinte del monestir però que fins a la desamortització n'havia format part. Va ser construït el 1329 per allotjar la comunitat de frares menors que es cuidaven de l'assistència espiritual de les monges del monestir. És un edifici senzill amb un petit claustre, i l'arquitecte Enric Sagnier el va reformar el 1919 incorporant-hi elements romànics procedents de la desapareguda església de Santa Maria de Besalú, molt visibles a l'exterior. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Pedralbes
Photo
413 ft
L'església de Pedralbes
La simplicitat de les línies de l'església, especialment el campanar octogonal, acabat en aresta viva, infon una acusada modernitat a l'edifici i va provocar l'admiració de Le Corbusier en la seva visita de 1928; en un discurs fet llavors al Saló de Cent de l'Ajuntament, digué: "El Monestir de Pedralbes, quina simplicitat més moderna! És el millor que he vist a la vostra terra durant molts anys". https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Pedralbes
Photo
404 ft
Monestir de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes pertany a l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gòtic. El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per a la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven accés al recinte. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Pedralbes
Photo
486 ft
Parc del Castell de l'Oreneta sobre la Rona de Dalt
El parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Castell_de_l%27Oreneta
Photo
528 ft
Parc del Castell de l'Oreneta entrada de can Caralleu
El parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Castell_de_l%27Oreneta
Photo
509 ft
Jardins de Can Sentmenat
Son els jardins del Palau dels Marquesos de Sentmenat, construït el 1779, que actualment acull a EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Van ser oberts al públic el 1995 després d'una restauració efectuada per Patrizia Falcone. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Can_Sentmenat
Photo
512 ft
Palau dels Marquesos de Sentmenat
En aquest terreny hi havia una masia del segle xiv, el Mas Teixidó. Al segle XVII va ser adquirida pels marquesos de Sentmenat, que al 1779 van construir el palau, d'estil neogòtic, obra d'Andreu Bosch. El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França, fins que el 1974 el van vendre a una immobiliària. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona es va interessar per la preservació d'aquest patrimoni arquitectònic i artístic, i després d'arribar a un acord amb el promotor, va adquirir la finca el 1992. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Can_Sentmenat
Photo
538 ft
Enllaç amb la caminada “Barcelona: Can Caralleu - Santa Maria de Collserola - Sant Pere Màrtir - Parc de l’Oreneta”
Mira aquesta ruta! https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/barcelona-can-caralleu-santa-maria-de-collserola-sant-pere-martir-parc-de-loreneta-67216707 (Barcelona: Can Caralleu - Santa Maria de Collserola - Sant Pere Màrtir - Parc de l’Oreneta) a Wikiloc https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/barcelona-can-caralleu-santa-maria-de-collserola-sant-pere-martir-parc-de-loreneta-67216707
Photo
492 ft
Ronda de Dalt
La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya. La Ronda Litoral i la Ronda de Dalt desenvolupen la idea plantejada amb el primer cinturó de ronda (1969) de circumval·lar completament la ciutat per reduir la pressió del trànsit a l'interior de la ciutat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ronda_de_Dalt
Photo
459 ft
Parc de Joan Reventós
És un espai verd que disposa de dos accessos i compta amb 20.091 metres quadrats (dues hectàrees) de vegetació autòctona, passejos i una àrea de joc infantil. Es construí majoritàriament durant l'any 2008 i s'inaugurà el diumenge 17 de maig del 2009. Durant la fase de projecte, aquest s'havia anomenat parc de la Riera de les Monges, en referència al seu emplaçament. Més tard, però, el Consell Plenari del Districte decidí per unanimitat donar el nom de Joan Reventós al parc. Així, l'ajuntament homenatjava un important polític sarrianenc que fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya i també president del Parlament de Catalunya, mort l'any 2004. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Revent%C3%B3s
Photo
420 ft
Riera de les Monges
El parc se situa al voltant de la Riera de les Monges, via torrencial que recull aigua pluvial. Per aquesta raó, s'hi instal·là un important sistema de drenatge i depuració natural amb col·lectors que condueixen l'aigua al centre de la ciutat. En cas de grans pluges, existeix una zona inundable que evita desbordaments. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Revent%C3%B3s
Photo
400 ft
El Mercat de Sarrià
Malgrat la profunda remodelació de l’interior, l’any 2007, l’edifici ha pogut mantenir l’aspecte original que li van donar els arquitectes Arnau Calvet i Marcel·lí Coquillat, que van plantejar un recinte de planta rectangular amb façanes d’obra vista i esquelet metàl·lic. Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular. També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes. https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-sarria_92086009459.html
Photo
394 ft
La Plaça de Sarrià
És la plaça major de Sarrià, a part de les terrasses dels bars i les parades ocasionals de fires o trobades, hem de destacar Can Margenat, que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià, l'església de sant Vicenç de Sarrià i la confiteria Foix de la plaça de Sarrià. Can Margenat és una casa senyorial que fa honor a la dita: "Sarrià: vents, torrents, torres i convents". Té aparença medievalitzant des que el 1881 es va reformar en estil neogòtic. L'església de Sant Vicenç de Sarrià és un temple neoclàssic construït el 1781 per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors. https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Margenat https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Sarri%C3%A0
Photo
400 ft
Església de Sant Vicenç de Sarrià
L'església de Sant Vicenç de Sarrià és un temple neoclàssic situat a la plaça Major de Sarrià, a Barcelona, construït el 1781 per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors. El sant titular de la parròquia és sant Vicenç d'Osca. Si fem un recorregut per l'interior del temple veurem a mà esquerra el baptisteri decorat amb pintures de Fornells Pla. També a la banda esquerra, a la zona del creuer, hi ha el retaule del Roser (1619) obra d'Agustí Pujol que va quedar molt afectat durant la Guerra Civil i fou refet el 1914. Arribem a l'altar de la Puríssima envoltat de pintures murals obra de Fornells i Pla. A l'altar major hi ha pintures al fresc de Josep Obiols, fill de Sarrià, que envolten Sant Vicenç. Al centre hi ha un baix relleu obra de l'escultor Rafael Solanic que representa l'escena dels deixebles d'Emaús. A l'altre costat de l'altar major hi ha l'altar del Santíssim. Al creuer destaca el retaule de l'antic Convent de Santa Clara obra de l'escultor Andreu Sala. Abans d'arribar a l'església de Sarrià, aquest retaule va estar al Tinell i després va presidir l'església de Sant Jaume del carrer Ferran. Seguidament trobem l'altar de la Mare de Déu de Montserrat amb pintures d'Adrià Gual i acabades pel seu deixeble, Lluís Pallarés. Les despulles del beat Pere Tarrés (1905-1950), metge i sacerdot reposen en un dels altars. Finalment trobem l'altar de Sant Josep, imatge que prové del monestir de Pedralbes. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Sarri%C3%A0
Photo
404 ft
Placeta del Roser
La Placeta del Roser està situada al lateral de l'església de Sant Vicenç de Sarrià i sobre la Plaça del Consell de la Vila, resta com a espai recòndit del barri. És molt petita, quasi només un lloc de pas, però hi podem veure tres arbres prominents, uns quants bancs i una petita font. Tot plegat, és un indret que convida a la reflexió, a passar-hi una estona tranquil·la pensant en les coses d'un mateix. Pocs són els llocs a la ciutat on un pot aïllar-se del tumult urbà... I si un no s'hi fixa li pot passar de llarg la imatge que hi ha de Maria. http://imatgesmaria.blogspot.com/2013/06/placeta-del-roser-de-sarria-barcelona.html
Photo
387 ft
Plaça del Consell de la Vila de Sarrià
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895, es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui en dia la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. El 1267, Jaume I atorgà al territori de Sarrià el dret a tenir alcalde però, tanmateix, no es constituí cap govern municipal fins a finals del segle XIV. L'abadessa del monestir de Pedralbes, responsable del nomenament dels nous alcaldes, els lliurava la vara que es conserva a l'interior de l'edifici. Ramon Miralles, protector de Verdaguer que l'acollí en els darrers temps de vida a Vil·la Joana, ocupà el càrrec quatre vegades entre 1879 i 1902. http://www.endrets.cat/indret/2024/placa-del-consell-de-la-vila-sarria-ca.html
Photo
367 ft
Passatge Mallofré
És un dels racons emblemàtics del vell Sarrià. Aquest passatge el va fer construir Josep Mallofré i Trius, borsaire establert a Barcelona, que s’aprofità d’una subhasta el 1871 quan una societat de traginers sarrianencs no va poder fer front al pagament de la finca que havien comprat a Rafael Mitjavila, forner. Mallofré enderrocà els edificis que hi havia i va construir-hi tres cases de pisos: una al Carrer Major (la número 28, avui 77), una altra a Clos de Sant Francesc i una tercera entre les dues, cosa que el portà a fer un passatge particular per connectar-les. Aquest passatge, que tot i mantenir la titularitat privada es considerà posteriorment d’ús públic, permet la continuació dels carrers Hort de la Vila i Setantí i connecta el Carrer Major amb Clos de Sant Francesc. https://diarieljardi.cat/el-passatge-mallofre-de-privat-a-ser-considerat-dus-public/
Photo
374 ft
El Guerrer del Balcó i Can Canals-Miralles
En aquest punt del carrer Major de Sarrià, cantonada carrer Canet, hi ha a cada costat de carrer un punt d’interès. Al número 63 hi ha una casa amb l’escultura d’un guerrer a la base d’un balcó, i a l’altre Can Canals-Miralles, també coneguda com casa Sangrà. L'element més original de la casa del número 63 és el relleu que hi ha sota la llosana del balcó, on podem veure l'armament d'un guerrer d'època clàssica. De ben segur que es tracta d'una escultura reaprofitada procedent d'un altre lloc. Segons Jaume Gras, aquesta peça de pedra de Montjuïc prové de la Ciutadella, enderrocada just als anys que s'aixeca aquesta casa. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10390 Can Canals-Miralles és un monument protegit com a bé cultural d'interès local de Barcelona. L'edifici primitiu fou construït per la família Canals. A finals de segle XIX es posà a subhasta i fou adjudicat al sr. Miralles, alcalde de Sarrià, el qual la va restaurar afegint-li un pis. Actualment la casa és propietat de Josep Sangrà i Bosch, besnét de l'alcalde Miralles. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Can_Canals-Miralles
Photo
364 ft
Cases Bosch i Canet
Conjunt d'edificacions, record d'una masia que existí al final d'aquest carrer, anomenada Can Canet de la Vila. Segons sembla era una masia de molta importància i amb moltes terres. Els treballadors de les terres vivien en aquestes cases que formaven un carreró. Hi havia una sínia per extreure l'aigua d'un pou que servia per a cuinar i rentar la roba del veïnat de Can Canet. Sembla que a finals del segle xix, Can Canet tancà les portes i la masia fou enderrocada del conjunt rural de l'Hort de la Vila. Algunes de les cases dels treballadors foren abandonades i altres les ocuparen nous llogaters. Avui és propietat municipal. L'ajuntament ha rehabilitat el conjunt d'habitatges i les ha llogat a petites industries artesanes dedicades a la venda d'articles populars i culturals. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cases_Bosch_i_Canet
Photo
364 ft
Confiteria Foix de Sarrià
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix, va néixer el 28 de gener de 1893 a l'antic poble de Sarrià, població que avui en dia és un barri de Barcelona. Fill de Josep Foix i Ribera, pastisser originari d'Els Torrents (al Solsonès), i de Paulina Mas i Rubinat, de Manresa, nasqué al Carrer Major, 57, on hi ha la confiteria familiar. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix_i_Mas
Photo
341 ft
Plaça Sant Vicenç de Sarrià
Fins al 1888 es coneixia com a plaça de la Unió, i al bell mig encara es manté una font coronada amb una estàtua de sant Vicenç. La plaça ocupa un espai de petites dimensions, i apareix molt ben traçada i voltada d’arbres. Tot plegat li atorga un aspecte acollidor que l’ha convertida sovint en plató per al rodatge ocasional d’anuncis publicitaris. La plaça de la Unió va ser el centre del barri de l’ estació de tren. La línia Barcelona-Sarrià, que data del 1860, és la segona més antiga de la Península i la tercera d’Espanya. Com a fet curiós cal destacar l’edifici que hi ha a la cantonada amb el carrer de Cornet i Mas: va ser el prestigiós Institut Colon, que va tenir com a professor el llavors jove polític nacionalista Francesc Cambó. Avui una llar d’infants ocupa l’històric edifici, que ja fa més de cent anys que està dedicat a l’ensenyament. No es coneix l’autor de l’escultura de pedra de sant Vicenç que presideix la plaça des del 1896 —abans situada davant l’església de la vila de Sarrià—, però hi ha qui l’atribueix a Nicolau Travé, escultor que va treballar a Barcelona durant la segona meitat del segle XVIII. Avui la plaça de Sant Vicenç constitueix un dels racons més recomanables i tranquils de la ciutat, i també un dels més pintats i retratats per artistes locals i visitants. https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/la-plaza-de-sant-vicenc_99400391050.html
Photo
318 ft
Casa Sastre i Marquès
La casa fou dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l'any 1905, durant l'anomenada època blanca de l'arquitecte. L'encàrrec el feu el Dr. Sastre i Marquès, farmacèutic de Ciutat Vella inventor del desinfectant intestinal infantil "Sucre Sastre i Marquès". L'immoble veí, construït en la dècada de 1980, reprengué les principals característiques de la casa Sastre i Marquès, adoptant els mateixos merlets i la decoració escaquejada, però amb bicromia blanca i granada. https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Sastre_i_Marqu%C3%A8s
Photo
302 ft
Jardins de Vil·la Cecília
Els jardins de Vil·la Cecília van ser creats el 1986 amb un projecte de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, el disseny del qual va ser premiat amb el premi FAD d'aquell any. Aquest terreny va formar part de la finca de la família Girona al costat de la Vil·la Amèlia, i més tard va ser propietat d'Eduardo Conde, fundador dels Magatzems El Siglo, la casa del qual encara es conserva com a centre cívic Casal de Sarrià. El nom prové de Cecília Gómez de l'Olmo, muller de Conde. Els jardins tenen un estil postmodern, amb una estructura una miqueta laberíntica, que busca realçar les diverses placetes que formen el recinte. Dels elements de mobiliari urbà destaquen els bancs, semblants a grans patins de vius colors, i els fanals, amb formes semblants a arbres. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Cec%C3%ADlia
Photo
302 ft
Ofèlia ofegada
A l'entrada pel carrer Santa Amelia hi ha una reixa metàl·lica que imita les fulles d'un ginkgo, i al seu costat es troba un canal d'aigua en el centre del qual se situa l'escultura Ofèlia ofegada, de Francisco López Hernández (1964), en al·lusió a l'Ofèlia de Hamlet de Shakespeare. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Cec%C3%ADlia
Photo
299 ft
Jardins de Vil·la Amèlia
Els jardins de Vil·la Amèlia van ser creats el 1970 amb un projecte de Joaquim Casamor, director de Parcs i jardins de Barcelona. Aquest terreny formava part de la finca de la família Girona, que va ser expropiada el 1969. El nom prové d'Amèlia de Vilanova, esposa d'Ignasi Girona. Es va procedir llavors a una remodelació a càrrec de Joaquim Casamor, que va respectar el traçat sinuós dels camins i la forma dels parterres. El punt neuràlgic del parc és un estany circular, en el centre del qual hi ha una illeta amb l'escultura Dríade, de Ricard Sala. Al costat de l'estany hi ha un promontori que fa de mirador, antigament era una cascada, envoltat de xiprers. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Am%C3%A8lia
Photo
262 ft
El bolígraf de Sant Ot
Església aixecada entre el 1957 i el 1959. Campanar del 1966, exempt, popularment anomenat “el bolígraf”. Té planta triangular amb els costats arquejats de 4'65 metres cadascun (perímetre: 14 m). Els seus murs de formigó estan pintats de color beix clar sense cap decoració. Part d'amunt, s'obren els murs en molts nivells per deixar-hi lloc per finestres triangulars invertides i vidriades; acaben convertint-se en tres robustos pilars; prop del final, a 50 metres, estan enllaçats per una plataforma circular que fa de terrat protegit per una barana metàl·lica; per sobre, entre pilars, hi pengen campanetes. Al cim, s'aixeca una gran creu metàl·lica (inclosa en la mesura de l'alçada) ancorada en l'estructura de formigó. A l'interior, una escala de cargol metàl·lica arriba fins al terrat. Alçada: 73'70 metres; aquesta alçada comprèn la creu; fins al terrat circular fa 50 metres; fins al capdamunt dels tres últims pilars en fa 67'09, la creu fa la resta (6'61 m) fins als 73'70 metres totals. http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7020 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10363
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Un paseo tranquilo y agradable lleno de parques que desconocía. Gracias.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Un paseo tranquilo y agradable lleno de parques que desconocía. Gracias.