AEM Caminada Mediambiental 7/11/2010

Caminada popular molt fàcil pels volstants de Llorenç del Penedès.
Enguany recorrem el sector sud i oest del municipi. En aquesta ruta ens adonem de la tremenda explotació que pateix el nostre territori, ens barra el pas (curiosament) una gran via de comunicació (AP-7), s’ha perdut una font, els polígons industrials i les urbanitzacions s’han menjat terrenys agrícoles desconfigurant el traçat de camins antics, gasoducte i canonada d’aigua de l’Ebre solquen subterràniament el sòl emergint de tant en tant a la superfície, marges i barraques de pedra seca enderrocats, abocadors incontrolats o descontrolats, etc. Però malgrat tots aquests infortunis veiem un paisatge de vinya, recorrem camins ancestrals i gaudim de la visió de les muntanyes que encerclen la nostra comarca i les masies i pobles que l’habiten.
Sortim del poble per un camí en desús que passa a prop de la desapareguda Font del ferro i seguim pel camí de Batllori encara més oblidat perquè actualment no porta enlloc: està tallat per l’autopista AP-7, però que ens mostrarà la vessant de Sabartès que no acostumem a veure.
L'heretat de Sabartès està situada al sector de ponent del terme de Banyeres, molt a prop de Llorenç. La masia va ser construïda a mitjan segle XVIII, i va pertànyer a la família Canals i, posteriorment, a Ramon Morenes, comte de l'Asalto. Va ser ell qui va encarregar les reformes de l'edifici per adquirir el seu actual aspecte de palau senyorial. Actualment és propietat de les Bodegues Sumarroca. El conjunt està format per diversos edificis, tancats per un mur amb torres als extrems, de caire casteller. De l'edifici principal en destaquen les dues torres prismàtiques i les galeries porticades. La casa és voltada de jardins, a un extrem dels quals hi ha la vivenda dels masovers.
Travessem la carretera del Vendrell i esquivant una zona recentment urbanitzada, ens dirigim a Cal Catà per anar a buscar el començament del
camí de la Casa Murada, excel·lent mostra de camí antic i que ha estat recuperat i netejat per l’Ajuntament de Llorenç, esperem que es pugui conservar per molt de temps en bon estat i que tots en podem gaudir.
Al límit del terme de Banyeres, hi ha la masia d'origen medieval (Segle XIII a XV) coneguda com casa Murada. Està declarada Bé cultural d'interès nacional i en l’actualitat allotja un estudi de gravació. Destaca especialment la seva torre tronco piramidal, molt ben conservada. Està feta amb encofrat de tàpia i té a la base una volta apuntada, i diverses finestres de tradició gòtica, una d'elles geminada. Pel que fa a la casa, feta també de tàpia, té portal de punt rodó adovellat i diverses obertures gòtico-renaixentistes. El barri és tancat amb un mur, al costat del qual hi ha una capella d'època moderna.
Travessem el torrent del Papiolet. Passem a prop de l’Ortigós presidit per ca l‘Alegret que va ser edificat entre 1767 i 1773, segons indiquen les dates gravades a les llindes de les finestres, tot i que ha sofert reformes i ampliacions en èpoques posteriors, particularment el cos on hi ha la torre-mirador i el celler, del 1910. A la part més antiga es conserva el portal adovellat, damunt el qual hi ha un balcó emmarcat de pedra amb un escut a la llinda. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat. Al costat de la casa principal hi ha la casa dels masovers, el primer dels quals va ser Salvador Belvey, el nom del qual està inscrit en una llinda, al costat de l'any, 1773. En el veïnat es troba la Torre de l’Ortigós: Torre de guàrdia de planta rodona que originalment tenia més de 13 metres dels quals actualment en resten 8 tot i que només són visibles els 3,5 que sobresurten del teulat de la casa on es troba situada. Podria haver estat construïda a l'entorn de l'any 1000. Passem per la Rasa de l’Ortigós, enmig d’una vegetació exuberant d’alzines i roures i prop d’una font o pou d’aigua. Sortim a la carretera de la Torregassa, davant nostre veiem un camí tapat de vegetació i que fa pocs anys es podia resseguir en bicicleta, esperem que tingui la mateixa sort que el de la casa Murada i es pugui recuperar. Mentre tant això no passi, ens veiem obligats a baixar per la carretera fins a enllaçar amb el camí del Papiolet a Llorenç.