AEM Caminada Medi Ambiental 'Les Carrerades' 6/11/2011

Una carrerada és un camí ramader, una via pecuària, els camins pels quals tenen dret de pas els ramats de bestiar en els seus desplaçaments. És interessant saber que a Llorenç passen diverses carrerades, totes elles són ramals que s’unien a la gran Carrerada de coll d’Arca o camí de la Segarra, que conduïa cap als Pirineus. S’unien vora la resclosa del torrent, sota la Casa Nova.
Una venia de l’Arboç pel camí de Valldori i travessava el poble fins arribar al castell, on anava a trobar el camí que duia fins a la casa Nova i el torrent. L’altra acudia des del camí dels Regadius, on s’ajuntaven la carrerada que venia de Banyeres amb la de la Casa Roja, en arribar a Llorenç s’ajuntava amb la de l’Arboç.
Un cop a la Resclosa, els ramats podien agafar la carrerada de la Rigola pel camí del Rigol que enllaçava amb la que venia pel camí Ral a l’alçada de la Torregassa. L’altra opció era seguir la Rasa de la Teuleria per enllaçar amb la carrerada de St. Marc per l’Hostal i el Fondo de Cal Pau, per enllaçar amb la de Coll d’Arca. Hi havia una tercera via, la carrerada de les Dreceres, que remuntava el camí de Llobets, seguia cap a les Cases Noves de les Ventoses i Aiguaviva, allí anava a trobar el camí de la Segarra.
Les carrerades eren i són públiques per al pas del ramat i cal buscar el seu origen en els pastors nòmades, però és als segles XV i XVI quan aconsegueixen l’esplendor. Moltes d’aquestes carrerades s’han anat perdent pel seu desús, el viatge d’anada al Pirineu a buscar pastures fresques a l’estiu i el de tornada a la plana a la tardor, el fan en camions els pocs ramats que queden.
El desconeixement d’aquest patrimoni etnogràfic, històric i cultural, que és públic, fa perillar la seva conservació tot i que en alguns llocs s’estan respectant aquestes vies com a corredors ecològics.
Informació extreta del llibre: Camins de Llorenç del Penedès de Marta Coll i Irene Ràfols.
Ni la pluja ens atura! La previsió de pluja ens fa arribar a la Casa de Cultura amb poques expectatives de que vingui algú a caminar però... ens enduem una grata sorpresa quan en el moment de començar comptem gairebé quaranta persones i quatre gossos (bé, aquests potser no venen voluntàriament), una mica d’explicació i apa! en marxa.
Tot el recorregut es va fent sota una fina pluja i sobre una bona capa de fang que ens farà variar en un parell de trams la ruta inicialment prevista. Els impermeables i els paraigües donen molt de color al paisatge gris que avui, excepcionalment, ens acompanya. Passem a tocar de grans masies, esquivem tant com podem l’asfalt i els polígons, la vinya i les bosquines es van escolant al nostre costat igual que l’aigua que baixa pels torrents i reguerots. Ens aturem poc, el temps just per fer la foto de grup a l’ermita dels Arquets i a Llobets per fer una mica d’explicació de les carrerades i el seu recorregut per aquestes contrades.
Arribem a Llorenç passant per la Resclosa i seguint pel costat del torrent, per sota dels plataners que ens ofereixen una entrada al poble molt diferent dels camins més habituals. A la Casa de Cultura, ens espera un merescut pica-pica ( sobretot pels més petits) i la visita a l’exposició del Camino de Santiago, que ens farà volar la imaginació a paisatges ben diferents al que acabem de fer.