269 Passejada pels arbres centenaris de Llaés

Proposta de passejada cultural pel llogarret de Llaés, per admirar alguns roures i alzines centenàries i també visitar el Panteó dedicat al carrabiners lliberals afusellats a la tercera guerra carlina per en Francesc Savalls.

Per arribar al veïnat de Llaés i podeu accedir des de Sta. Maria de Besora per la BV-5277, punt km. 7 i des de Ripoll per la “N-260a” a Vallfogona i al pK. 111, davant del Puntí, es segueix per la dreta la pista formigonada que amb 10 qms t’arriba a Llaés.

Aparcament al costat de l’Hostal de la Serra de Llaés, on també hi podeu fer àpat en un ambient rústic autèntic.

Podeu començar anant a veure el roure sec i tronc buidat per un llamp, situat a ponent de les casa, per tornar pels mig dels edificis i seguir per la pista fins el trencall a la dreta, a uns 400 m., per endinsar-vos a la roureda i gaudir del silenci de l’indret tot admirant els alts roures martinencs ( quercus pubescens).

Tot seguint la tanca de pedra es torna a la pista al costat de un roure gros in un centenar de metres després, al costat d’un pal de formigó de la línia elèctrica, punt on s’entra al bosc per veure el roure gran del Prat de Dalt i fer retorn a la pista on veurem “l’alzina amb un cau” doncs té un forat arran de terra, després l’antic forn de rajols i teules del mas la Vila i visita el mas si els gossos no us borden.

Darrere el mas la Vila hi havia “l’alzina rodona”, una quercus ilex monumental, però segons els masovers, anys enrere una nevada la va fer caure.

Al Prat de Dalt tot seguint el track podreu anar a veure l’alzina bessona o bifurcada, que la trobareu entrant al bosc i darrera d'una altra també senyorial; fent la volta al prat també veure-ho la que era una boixeda ufanosa, ara desfullada per l’eruga invasora que des fa 10 anys malmet els nostres boscos.

Per continuar es voreja el Puig del castell pel bac i es visita el Panteó dels afusellats el 1874, i que si teniu curiositat per saber-ne el fets, hi podeu accedir amb l’enllaç de color blau del costat de les fotos del Panteó.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El veïnat de Llaés, junt amb els Brucs, Sant Bernabé de les Tenes, Rama i Sant Vicenç de Puigmal, formaven part de l’extensa Parròquia de Ripoll, un cas atípic de municipi doncs aquest rodejava tota la vila de Ripoll i a més tenia entitat organitzativa pròpia, popularment coneguda com “l’Ajuntament de pagès”, o sigui que hi havien dues seus municipals.

Aquest ajuntament va desaparèixer mitjançant un acte dictatorial, a les darreries del franquisme, doncs ell decret d'annexió a Ripoll és del 23/4/70 però el van recórrer i finalment l'acte d'annexió forçós va ser dictat el 25/7/75.

Es tracta d’un exemple curiós d’alliberament del poder senyorial de l’abadia ripollesa, molt anterior a la creació de la primera representació popular decimonònica de la vila de Ripoll (1755)o del primer ajuntament amb característiques modernes com a fruit de la Constitució de Cadis (1812).

Durant la Guerra Civil, el municipi de la Parròquia de Ripoll, que tenia clarament un origen eclesiàstic, cosa que resultava intolerable, va passar a anomenar-se Fontfreda de Ter.

(Extret dels “Annals 2006” d’Antoni Llagostera)

Aquest veïnat, al segle XlX surt esmentat com “Llayers” , més endavant com “Llaers” i a finals del XX l’escurcen més i queda “Llaés”.

Aquestes alzines també son anomenades “aglaneres” ( que fan glans) o “aulina bellotera” ( que fa bellotes, també correcte en català) nom que prové de l’àrab “ballüta”.

Els boscos d’alzines reben el nom comú d’”alzinar” però segons la zona també s’anomenen “ alzineda” “ alzinera” “auleda” o "aulet” i solen tenir un sotabosc de lianes i arbustos.