147 Balma de la Feu - Santa Pau

Per veure aquesta balma o bauma de la Feu, situada sota una paret rocosa a prop del rec de Sallent, sortim de Santa Pau per la carretera de sant Martí cap a Mascou, que comença al qm. 9,5 de la GI-524, vinguent d’Olot, i el trencall és just al mig de la població.
En arribar a l’entrada d’aquest veïnat de Mascou, continuar per la pista que surt per la dreta, direcció N. fins la cruïlla de pistes per anar a la Boixeda, l’Aulet, el Campell....amb indicador d’itinerannia, amb uns vorals amples on es poden deixar els vehicles aparcats, a prop d’uns contenidors de brossa, i que es troba just a 2 qms. del trencall de la GI-524 que travessa Santa Pau.
A partir d’aquí es continua per la pista de terra del mig que va direcció al mas La Boixeda, a 200 metres i continuar fins una tanca a la pista a Lledó, on marca camí particular, on seguim els indicadors al “Coll de la Boixeda”.
Al prat herbat, després del segon indicador, es creua el rec de Sallent per un caminet que surt a la dreta, es travessa una tanca amb un cordill i es segueix el corriol, amb forces matolls pels voltants, sempre recte amunt i obviant els trencalls que surten per la dreta, fins trobar una pedra grossa ( d’un metre i mig d’alçada) a l’esquerra del camí, que fent uns 15 metres pel caminoi de l’esquerra, mig amagada entre la vegetació, arriben a la balma de la Feu, que a primer cop d’ull sembla petita, però en entrar dins veus les veritables dimensions....
El recorregut sols és marcat d'anada, doncs per la tornada, només cal retornar pel mateix lloc.

No se sap d’on prové el nom pel que és coneguda, però etimològicament en català “Feu” prové de “domini que concedia un noble al seu inferior a canvi d'un jurament de fidelitat”.
Un veí de la zona comenta que antigament, es feia servir per guardar-hi algun ramat de xais i cabres.
Els abrics rocosos solen ser importants arqueològicament. A causa del fet que ofereixen un refugi natural, en estar protegits mitjançant una cornisa,
els humans prehistòrics que cercaven refugis ventilats i de fàcil accés, els usaven sovint com habitat, però no es té constància sobre si en aquest indret es fessin prospeccions a nivell arqueològic.