VIA FERRATA TOSSAL DE LES VENES DE ROJALONS

L´ESTAT DE CONSERVACIO DE LA VIA FERRATA EN EL DIA DE: 31-12-2015,
ERA IMPECABLE.

DIFICULTAT DE LA VIA: K3-K4\ 2 Desploms\ 2 ponts\ Itinerari subterrani

Aquesta via ferrada te diverses opcions.... Depen de la teva elecció.... pot ser de nivell MODERAT o be DIFIÇIL... vosaltres mateixos...

ACCES:

Per accedir a la via ferrada, arribarem amb cotxe fins a MONTBLANC, capital de la Conca de Barberà.
Allí agafarem la carretera TV7042 direcció la pedania de Rojals. Fins tobar la senyal de KM 4 una mica d’estacionament (més o menys per quatre o cinc cotxes).
Coordenades GPS parking:
N41º20.757´
E001º08.456´
Allí el deixarem. Reculem una mica la carretera i agafarem una pista que surt del costat sentit Montblanc. Aquesta pista la deixarem just quan trobem un camí per ample (per tot terrenys,) a la dreta i vigilem ja que de seguida trobarem un rètol en un arbre, indicant un segon desviament a dreta per un senderol. Anem pujant i farem alguna petita grimpada amb grapes per ajudar-nos, fins arribar al inici de la via.

RECORREGUT:

L´inici és una mica exigent per fer un triatge i saber ha on t´estas possant. Pujarem recte amb unes grapes una mica separades i amb un lleuger desplomat, fins arribar a una plataforma de ferro des d’on creuarem el primer pont, ajudats per unes cadenes que es troben a la part superior de la roca. Després del pont, la cosa es complica ja que hi ha un desplom, amb unes grapes separades, que ens obligarà a pujar fent una embranzida. Per qui hi vagi amb gent sense experiència o no gaire alta, aconsello portar estreps i una corda i material per fer un ràpel per baixar.
Superat el desplom anteriorment mencionat, pujarem recte i quan sembla que s’acabi la via, hem d’agafar la paret de la dreta. Comencem el desplaçament en horitzontal, fent un tom a la paret, amb grapes molt separades i amb lleuger contraplomat. No és difícil però si que impressiona. Seguim pas lateral per la zona més exposada de la via, amb petites pujades i baixades, fins arribar a un pont nepalí d’uns sis metres i després al desviament on triarem el tram fàcil a la dreta o el difícil a l’esquerra. El fàcil no té més. El difícil es un contraplomat d’uns quatre o cinc esglaons, l’últim dels quals no veus i l’has de trobar amb el tacte. Ambdós trams surten quasi al mateix lloc. Superat aquest tram, comencem a baixar amb ajuda de grapes i cadenes, fins arribar a l’avenc. Allí seguim el pas natural i a l’arribar a la cova, em de baixar un metre i mig i ens hi endinsem.
Recorregut impressionant, d’uns quaranta o cinquanta metres, que anirem seguint per claus, grapes per pujar un tram amb canvi de paret fins arribar a la sortida fàcil, o seguir a l’esquerra per un tram molt estret, per la sortida difícil. Per dintre de la cova, no anirem per la part del terra, sino per a l'alçada de la meitat de la paret, la qual moltes vegades la trobarem relliscosa i una mica perillosa. Així que hem de procurar que no se'ns hi caigui res (ni ningú), ja que ho tindrem difícil per recuperar.
La sortida fàcil no cal comentar-la, però la difícil, dir que té les grapes molt separades, però que repenjant l’esquena amb la paret del darrera, buscant les esquerdes per mans i peus i prenent-s’ho amb seny i calma, es pot fer sense excessius problemes. Un cop ja fora de l’avenc, haurem acabat la via ferrada. Amb compte de no caure en les diverses esquerdes que hi ha, buscarem les fletxes pintades per terra de color gris plata, per fer el camí que comença en direcció sud sud-est, per tornar a quasi al inici de la via i des de allí, a desfer camí per arribar als cotxes.