Via ferrada Gianni Constantini i cim de la Moiazza. Dolomites. Itàlia.

Via ferrada considerada com la més difícil dels Alps Dolomites, anomenada també la superferrada, però, realment nosaltres vàrem trobar la dificultat en 2 o 3 passos concrets. Cal destacar que és llarga i exposada, per la qual cosa, qui vulgui realitzar-la ha de ser conscient de la seva resistència física i mental.
Els passatges són molt empinats sobre pedres soltes i lloses inclinades alternats amb trams de ferrada amb cable d'acer gruixut i molt ben conservat, sense grapes o esglaons i en els que es progressa amb els peus a la roca i mans al cable majoritàriament.
Atenció: NO FER-LA AMB CONDICIONS CLIMÀTIQUES INESTABLES.
APROXIMACIÓ:
S'inicia a l'aparcament del Refugi de paso Duran, on podem deixar el cotxe, i prenem el camí 549 que comença al Rifugio Tomé situat directament a l'aparcament, fins el Refugi Carestiato.
Des d'aquest refugi i abans d'arribar a la seva entrada, apareix un camí a la dreta que ens endinsa en la pedra.

La RUTA: Es tracta d'un tour alpí extremadament llarg, sense vies s'escapatòria fàcils i molt exigent en pujada de na arribar a la Creta delle Masenade. També trobem trams de grimpada de nivell II.
Després s'ha de crestejar, un descens, un contra-ascens on trobem potser el punt més complicat de la ferrada ja que la pared és molt llisa i no permet recolzar peus ( la vaig avançar amb Bagà de descans i postura d'oposició, com descens de ràpel) i finalment la fort pujada a la Cima Moiazza Sud.
El cim, si no disposem de temps, podem evitar-ho tot i que val la pena, perquè estalviem 1 hora aproximadament.
Al descens, trobem una caseta de vivac ( Bivacco Ghedini - Passo delle Nevere, 2601 m), sempre obert per casos d'emergència i pernocta amb 4 lliteres i que es troba al camí de descens que realment és la prolongació de la Via Constantini, ruta occidental.

DESCENS:
Des del Cim de la Moiazza Sud, pel mateix camí de pujada és baixa seguint els punts pintats de vermell a les roques regresant a la silla de montar, cap a Cengia Angelina i fins el Vivac i Ghedini en la Forcella delle Nevere.
Descendim del sillín en part pel cable d'acer i en molts trams amb grava i sense seguretat fins arribar al camí 554.
Seguim aquest camí fins el Rifugio Carestiato i seguim després fins el Pas Duran.
Aproximadament el descens es fa en 3 hores o una mica més.

Via Ferrada molt alpina amb alguns trams extenuants en la part central, amb passos sense assegurar i grava solta.
Es necessita de roca als braços i bona tècnica de pas.
El cable d'acer és gruixut, ven tensat i conservat.
El descens és llarg i només parcialment assegurat i amb pedra solta.
Es requereix molt bona forma física pel desgast de les cames i l'exigència de braços

Nota: En la zona del cinturón del Pala del Belia, un camino señalizado conduce por un sistema de cinturón hacia el oeste hasta el pie de la pared orientado al sur (paso seguro absoluto, a veces escalada fácil en los grados I - II) y desde la Forcella delle Masenade. una pista de escalada conduce a la Val della Moiazza al Bivacco Grisetti (claramente visible desde la Cresta delle Masenade) y baja a Passo Duran (dos "descensos de emergencia").

Equip:
Arnés, Casc, Disipadors, Baga d'ancoratge ( no imprescindible ), guants per l'abrasio de la roca, calçat amb bona adherència.
La resta d'equip, l'habitual per alta muntanya amb possibilitats vies canvis de temperatura i temps.