Dolomites - Sentiero SOSAT

Dolomites de Brenta
Del Passo del Grostè al refugi Alimonta pel refugi Tuckett i la ferrada SOSAT

Cartografia:
Ed. Kompas. Mapa-guia 073 Dolomiti di Brenta (1:30000)
Ed. Tabacco. 010 Dolomiti di Brenta (1:50000)
4Land 139 Gruppo di Brenta (digital)
Documentació:
Dolomitas y Brenta, JL Serrano, Ed. Desnivel (pàg. 267~269)

Com és habitual a les Dolomites, i particularment al massís de Brenta, més que una ferrada es tracta d’un camí equipat amb un tram no exempt de certa dificultat. La resta és camí ben fressat i senyalitzat, amb algunes escales i trams protegits amb sirga. Això sí: sovint amb molta exposició.
SOSAT és l’acrònim de Sezione Operaia della Società Alpinisti Tridentini que el va equipar l’any 1960. Es tracta d’una alternativa més assequible a l’exigent Bocchette Alte. Tanmateix, la bellesa dels paratges pels que discorre i les vistes a la Tosa, el Crozzon di Brenta, o al cordal veí de l’Adamello, el converteixen en un itinerari molt atractiu.
Està ressenyat de nord a sud però pot fer-se també a l’inrevés.

Accés
Al nord de Madonna di Campiglio prenem el telecabina del Grostè que, en dos trams (1) puja al Passo del Grostè on hi ha el refugi Stoppani.
Una alternativa molt versàtil, sobretot si planegen un itinerari circular o volem enllaçar-lo amb el de la Bocchette Centrale, és partir de Vallesinella. L’aparcament a Malga Vallesinella és de pagament. La temporada d’estiu hi ha servei de bus llançadora des de Madonna di Campiglio. En aquest cas prendrem el sender 317 fins al refugi Casinei pujant per entremig d’una bonica avetosa. Al Casinei podem optar per continuar pel 317 fins al refugi Tuckett e Sella, o pel 318 (sender Bogani) fins al refugi Maria e Alberto ai Brentei i, un cop aquí, enfilar pel 323 fins a les envistes del refugi Alimonta, començant en aquest punt intermedi la ferrada SOSAT en sentit sud a nord.
Tots aquests senders són còmodes, alguns amb trams de fort pendent parcialment esglaonat, però ben indicats i fressats.
Per informació sobre el horaris i preus de busos, funiculars, etc. podem consultar aquesta
pàgina web.
(1) Cal adquirir el bitllet per la totalitat del recorregut i no baixar a l’estació intermèdia

Passo del Grostè (2442 m)
Deixem a mà esquerra el sender 305 Benini, prolongació de l’itinerari dels Bocchette Alte i prenem el 316 en direcció al refugi Tuckett (SE). Creuem el 331, que per l’esquerra ens menaria al sender Benini, tot albirant el cim del Grostè.
El sender passa (S) al peu de les muralles ponentines del Turrione de Vallesinella, amb aquesta vall a la nostra dreta i magnífiques vistes del cordal de l’Adamello del que en destaquem l’altiva Presanella.
Quan atenyem la falda del Castelletto Inferiore, apareix davant nostre el Refugi Tuckett amb la imponent Punta Massari, la Cima Mandron i la Punte de Campiglio, com a teló de fons.

Refugi Tuckett e Sella (2268m)
Ubicat sobre una terrassa al peu del Castelleto Inferiore, a l’entrada del Vallone di Tuckett. Inicialment es tractava de dos refugis independents dedicats respectivament a l’alpinista anglès Francis Fox Tuckett i a l’italià Quintino Sella.
Espectacular vista del Vallone, la Vedretta (glacera) i la Bocca di Tuckett, circumdats, en el sentit de les busques, pel Castello di Vallesinella, el Castelletto Superiore, la Cima Sella, la Brenta, la Punta Massari, la Cima Mandron i la Punte di Campiglio.
Al refugi hi arriba el sender 317 provinent del Casinei i Vallesinella. I encara el 328 (Fridolin) des del sender Bogani.
En marxem endinsant-nos a la vall pel marge dret hidrogràfic en direcció, entre altres, al refugi Alimonta i la ferrada SOSAT.

Vallone Tuckett (2329 m)
Bifurcació de camins, tots ben indicats. El primer que deixem a mà esquerra és el 315 que s’adreça a la Cima Sella i, per la ferrada Dallagiacoma, a la Bocca del Tuckett. On també s’hi adreça el 303, el segon que deixem a mà esquerra, però aquest per la ferrada Orsi. De forma que tots dos són accés meridional del Bocchette Alte.
Nosaltres però anem a la dreta, en direcció a la SOSAT i el refugi Alimonta pel sender 305B, creuant a l’altre vessant de la vall on aviat trobem una escala que ens ajuda a superar la corresponent graonada.
El que segueix és un tram de sender, amb algun pas protegit amb sirga d’acer, que revolta (S) el peu ponentí de la Punte di Campiglio, amb la Vall de Brenta, als nostres peus, a la dreta, mentre albirem davant nostre el Crozzon di Brenta, la Cima Tosa i l’elegant canal perennement innivada que els separa.
Quan revoltem un marcat esperó de la Punte di Campiglio, comença veritablement la via ferrada i amb ella el tram més compromès de l’itinerari.

Tram ferrat (2456m)
El que apareix davant nostre és una profunda i estreta canal, difícil de salvar si no fos equipada. Flaquegem a l’esquerra per una lleixa, baixen una escala, que ens permet seguir flanquejant per una d’inferior. Davallem per una altra escala i encetem un flanqueig esbiaixadament a la dreta per una llarga sèrie d’esglaons, per acabar sobre una tercera escala.
Creuem la canal per sobre un gran bloc encastat. En aquest punt sol haver-hi congesta fins ben entrat l’estiu.
A l’altre vessant de la canal, una llarga escala vertical salva uns 20 metres de desnivell. S’ha substituït però per un flanqueig i un tram d’esglaons.
Sortim sobre una lleixa on un còmode camí acaba de revoltar el peu de les muralles ponentines de la Punte di Campiglio per resseguir-les tot introduir-nos, a mitja alçada, a la Val Brenta Alta. Ben aviat albirem sota els nostres peus el refugi Maria e Alberto ai Brentei.
Prosseguim per la lleixa horitzontal, tant ampla i còmode com exposada, on és fàcil trobar-hi flor de neu. Encara ens caldrà davallar un parell d’escales més per prosseguir, per lleixes inferiors, fins a la propera cruïlla.

Camí al Brentei (2408m)
Per la dreta i ben indicat arriba el sender 323, procedent del refugi Maria e Alberto ai Brentei. Podríem davallar per aquí i retornar a Vallesinella si haguéssim partit d’aquest punt.
Continuem recte mentre anem guanyant alçària. Rebutgem a mà esquerra el sender 396 per la ferrada Detassis i en poca estona més ens plantem al refugi Angelo Alimonta.

Àlbum d'imatges



Itinerari relacionat: Bocchette Centrali