Dolomites-Roda de Vael

Des del refugi Paolina per la cresta del Majaré amb retorn pel Pas dal Vaiolon.

Roda de Vael és la prolongació més meridional del massís del Ciadenac (Catinaccio/Rosengarten) que acaba sobre el pas de Costalongia (Costalunga/Karer Pass), termenal entre la vall de vall de Fascia (Fassa/Fassatal), a sol ixent, i la d’Ega (Eggental) a ponent.
Identificable des de la llunyania per la seva característica forma triangular, el nom li ve (roda en ladí, rotwand en alemany) de la tonalitat vermellosa del rocam, especialment al vessant ponentí. Disposa a banda i banda de dues vies ferrades que permeten recórrer el llarg crestall entre el Majaré (1) (migdia) i el Pas dal Vaiolon (nord). La de la cresta del Majaré és la més esportiva, equipada de forma semblant al que estem acostumats per les nostres contrades. Mentre que la del Roda de Vael, excepte un curt tram, és més aviat un camí equipat.
En aquest itinerari proposem la integral de sud a nord enllaçant les dues vies. Malgrat que el més habitual és realitzar-les separadament. En el cas de la cresta, l’itinerari indicat la recorre de nord a sud i això farà que ens trobem altres usuaris en sentit contrari. Però pensem que és la millor opció per a realitzar-la íntegrament.
A mitja ruta tenim un parell d’opcions d’abandonar, si les circumstàncies ho requereixen. Tot l’itinerari està profusament indicat amb senyalització vertical i horitzontal.

Accés
A Vich (Vigo di Fassa) prenem la carretera 241 en direcció al Pas de Costalongia (Passo Costalunga). Un cop superat descendim uns quilometres i, abans del llac de Carezza, a Alpenrose, pugem al telecadira del refugi Paolina (petit descompte per a federats). Consulteu horaris i preus.

Refugi Paolina (2135m)
Estació superior del telecadira. Prenem el sender 539 en direcció al refugi Roda de Vael. Al monument a Theodor Christomannos (polític promotor del turisme al Tirol del Sud) anem a la dreta (E) pel 549, en direcció a “Via ferrada Majaré” i refugi Roda de Vael (no pas a l’esquerra en direcció a “via ferrada Vael-Majaré”).

Refugi Roda de Vael (2280m)
Bifurcació indicada. Girem 90º pujant a l’esquerra (W) en direcció a la via ferrada Majaré. (2)

Pian de Majaré (2313m)
Cruïlla de camins. La cresta del Majaré s’alça evident davant nostre a mà esquerra. Podem albirar fàcilment un camí que puja en direcció a l’inici (sud, esquerra), tallant en diagonal de la tartera. El del mig (indicat) mena al Crep de Sènt'Uiana (Torre Finestra), l’airós cim de parets verticals que tenim davant nostre a mà dreta (3). Per la dreta (NW) surt un altre sender (4).
Anem pel de l’esquerra. Creuem un caos de blocs i, entre llaçades per salvar el fort pendent, atenyem la carena.

Via ferrada del Majaré (2570m)
El camí acaba a la carena, darrera un colossal gendarme, al vessant ponentí. Just on comença la via ferrada. En baixada esquivem la primera agulla pel mateix vessant, fins a un collet on encadenem la segona.
A partir d’aquí és un puja-baixa constant amb xemeneies, flanquejos, passos exposats,... tot ben protegit per una sòlida línia de vida, esglaons, escarpes i ganxos allà on cal. Anem sortejant les agulles generalment pel vessant llevantí, abocant-nos esporàdicament, en algun coll o canal al ponentí, fins arribar a la cresta meridional del Roda dal Diaol (Roda dal Diavolo/Diable) on comencem a perdre alçada decididament i acabem la ferrada sobre un camí que ens mena al peu del Crep de Sènt'Uiana (Santa Juliana).

Crep de Sènt'Uiana-Torre Finestra (2540m)
Bifurcació indicada. Aquí arriba el camí que hem deixat al Pian de Majaré (3) pel que es possible escurçar l’itinerari retornant al refugi (salvant un tram ferrat).
Tornem a enfilar-nos fins al Pian dal Diaol, amplia collada entre el Roda del Diaol i el Crep de Sènt'Uiana.
Aquí comença la via ferrada de Roda de Vael. Perdem alçària en un tram, prou vertical i exposat, per baixar a una bretxa entre els dos Roda.

Sforcela da le Rode (2605m)
Per un tram equipat, aquí arriba l’altre camí que hem descartat al Pian de Majaré (4). Una altra opció per escurçar l’itinerari.
Un curt tram de pujada, amb algun pas vertical ens deixa a la carena on, per fàcil sender, atenyem el cim.

Roda de Vael (2806m)
Coronat per una creu. Bona panoràmica sobre les valls de Fascia i d’Ega, el massís de Latemar i, especialment, el del Ciadenac.
Davallem vers el nord crestejant amb l’ajut i guia de la línia de vida fins a l’evident collada.

Pas/jouf dal Vaiolon (2575m)
Coll. Bifurcació indicada. En direcció al refugi Paolina, baixem (SW) per una canal. Una escala ens ajuda a salvar una graonada.
Al vessant ponentí, atenyem el sender 549 que seguim a mà esquerra, per la falda del Roda de Vael i el Roda dal Diaol. El deixem per una drecera no indicada a mà dreta (altrament retornaríem al monument a Christomannos) que ens retrona a l’estació superior del telecadira.

(1) El trobarem a molts mapes i ressenyes com a Massaré tot i que el nom oficial és la forma ladina Majaré.
(2) En cas de realitzar l’itinerari en sentit contrari, o únicament l’ascensió al Roda de Vael, continuarem recte (N) pel sender 541 en direcció al Pas/Jouof del Vaiolon i la via ferrada Vael-Majaré.
(3) Aquest és el camí que ens cal si volem realitzar únicament la via ferrada del Majaré. Tram equipat als peus de la torre.
(4) Aquest camí, que no surt al mapa, mena a l’Sforcela da le Rode revoltant als peus del Crep de Sènt'Uiana. El darrer tram és ferrat.

Cartografia Ed. Tabacco. 07 Alta Badia (1:25000)
Documentació Via Ferratas of the Italian Dolomites (vol 1) J.Smith & G. Fletcher. Ed. Cicerone (pàg. 129~133)