Alt Urgell: Via Ferrada Roca de Narieda - Roca del Bosc - Descens pel Torrent de les Tines

Ruta electritzant i molt intensa a l'Alt Urgell, prop d'Organyà, que combina via ferrada, senderisme i barranquisme.

La via ferrada Roca de Narieda és una via ferrada espectacular que s'enfila per la immensa massa vertical de roca de Narieda. És la via ferrada més llarga de Catalunya (nosaltres hem trigat 2 hores i mitja en fer-la) amb una longitud de 1119 m, i un desnivell de 450 metres. Cal, doncs, tenir bona tècnica i resistència.

La via ferrada Roca de Narieda té dos trams:
- Un primer, on en el seu inici pots triar entre una via "familiar" K2 i una via esportiva K3. Al final d'aquest tram hi ha un escapament.
- El segon tram és de nivell K4, encara que la major part és K3, essent només K4 un flanqueig amb molta timba i grapes molt separades.

És una via ferrada molt variada i molt ben equipada, amb dos ponts de taulons, un pont tibetà, un pont nepalès, trams de cadenes, trams de grapes, alguns senzills i curts extraplomats, tres plataformes de fusta per descansar i una espectacular i original escala en espiral anomenada "Mariajo".

Nosaltres l'hem gaudit molt.
Quan l'acabis, de ben segur notaràs els braços i cames força cansats.

Un cop acabada la ferrada, la ruta travessa trams de bosc i clarianes i després davalla fins el Coll de l'Escala, on aprofitem per grimpar a l'espectacular cresta de la Roca del Bosc.

El darrer tram de la ruta és el descens pel fabulós Torrent de les Tines, on faràs 7 preciosos ràpels, un d'ells fraccionat. És un torrent preciós, erosionat per l'aigua durant milers d'anys, creant uns tobogans i unes canals de formes capritxoses i sorprenents. Està molt ben equipat.

Si t'agraden les ferrades i barrancs, aquesta és una ruta que no et pots perdre.


Ruta original: Rocjumper, sobre la que hem afegit l'ascens a la Roca del Bosc.

____________________________________

A TENIR PRESENT:

Cal dur talabard, dissipador, bagues de descans, casc, vuit o revers, assegurador (machard, bec d'ànec o shunt), guants i una corda de 60 metres.

Alguns trams de la via ferrada són exposats i molt aeris. Convé tenir una mica d'experiència prèvia en vies ferrades abans de fer aquesta.

Abstenir-se si es té vertigen.

____________________________________

RESSENYA:

Aparquem a una esplanada a tocar de la carretera de Fígols, acondicionada com aparcament. Allà mateix hi trobem una font d'aigua, que aprofitarem al final de la ruta per refrescar-nos.

Iniciem la ruta recorrent uns pocs metres de carretera, travessant-la i prenent una pista forestal a la dreta.

Només iniciar el camí per la pista ja albirem davant nostre la imponent massa de la Roca de Narieda, que s'alça davant nostre.

Travessem els camps de l'Aubac i arribem a un senyal amb una cadena estirada a terra que indica que els vehicles no poden passar d'aquest punt.

En arribar a un pal indicador, girem a la dreta i prenem un corriol que travessa bosc i una tartera i que té molt bones vistes sobre el riu Segre, que flueix per sota.

El corriol ascendeix i desemboca a la paret de la Roca de Narieda, on trobem una balma sota la qual hi ha un rètol explicatiu sobre la via ferrada Roca de Narieda.

La via ferrada té tres possibles vies d'inici: una familiar, de nivell K2, per una escala suportada per cadenes, una de nivell K3, ascendint per sota de la balma amb un pas extraplomat, i una esportiva, de nivell K3+, que ascendeix primer per una paret i després fa un flanqueig amb extraplom on cal tirar de braços.

Nosaltres triem la via esportiva. Exigeix esforç de braços, però és molt divertida i desafiant.

A partir d'aquí, les tres vies d'inici enllacen i ressegueixen un sol camí.

Ben aviat ens trobem davant del primer pont, un preciós pont de taulons, força estable, que no té cap dificultat. Aquí comencem ja a gaudir de bones vistes sobre el Segre i les muntanyes del voltant.

La ferrada prossegueix amb un flanqueig equipat amb cadenes, seguit d'una paret equipada amb grapes. Les grapes estan força juntes, facilitant així l'ascensió.

Creuem un curt pont nepalès, que tira una mica cap enrere, però que és senzill de passar. A continuació, ascendim per una nova paret amb grapes i després un flanqueig amb cadenes.

Arribem al final del primer dels dos trams de la ferrada. Aquí hi ha un camí d'escapament per qui no vulgui continuar.

Nosaltres anem a la dreta i iniciem el segon tram de la ferrada, amb una llarga i vertical paret equipada amb grapes, amb algun pas lleugerament extraplomat. Les grapes estan una mica més separades que en el tram 1, però continuen estan prou juntes com per no fer difícil l'ascensió.

Un cop superada la paret, fem un flanqueig a la dreta, tornem a ascendir i fem un flanqueig amb molta timba. Aquest flanqueig fa força impressió perquè la roca sota els nostres preus està balmada i per tant, fa la sensació que estem sobre el buit.

Arribem a un espectacular pont de taulons, que es belluga més que el primer i té els taulons més separats. Això, juntament amb l'alçada, fa que doni més impressió, però és senzill.

Ascendim per un corriol equipat amb cadenes i enfilem una llarga i recta paret amb grapes. Flanquegem per una paret de roca poc inclinada, equipada amb cadenes per les mans i grapes pels peus, molt senzilla.

Travessem un bonic pont tibetà, amb poca timba i magnífiques vistes. Continuem per una paret vertical amb un curt tram extraplomat però senzill perquè les grapes estan força juntes.

Ens trobem al peu de l'espectacular escala en espiral “Mariajo”. L'escala està inclinada i la forma en espiral t'obliga a anar girant, la qual cosa fa que un tram de l'escala sigui lleugerament extraplomat, i que calgui tirar de braços. Una alternativa és passar al cantó oposat de l'escala quan arribes al tram extraplomat.

L'escala Mariajo és molt original i fa una certa impressió, per la timba i per com es mou, atès que està fixada amb cadenes. Cal acompanyar els mosquetons amb els braços per a que no es quedin travats amb els graons de l'escala. Així mateix, cal preveure bé com passar els mosquetons per la línia de vida. En algun punt és una mica confús.

Prosseguim amb un flanqueig amb grapes molt separades i molta timba. Aquest és el tram més difícil de la ferrada (nivell K4). A més de la impressionant timba, la separació de grapes i el cansament acumulat als braços fan que calgui estar molt concentrat i atent.

Preveient que l'escala en espiral i aquest tram de flanqueig són exigents físicament, els equipadors han instal·lat una plataforma de fusta on podem descansar i gaudir de les magnífiques vistes.

Prosseguim la via ascendint per una paret amb grapes i curts extraploms, força senzills perquè les grapes estan poc separades.

Continuem amb una nova paret, un nou flanqueig (aquest cop molt senzill) i arribem a una segona plataforma de fusta, on es pot descansar.

Prosseguim amb una altra paret (no s'acaben mai ...) amb un tram extraplomat però sense complicacions, seguit d'un flanqueig curt amb cadenes i una nova paret.

Arribem a la tercera plataforma de fusta. Les vistes són indescriptibles.

Ja només ens queda una ascensió per paret equipada amb grapes, i arribem al final de la ferrada.

Després de dues hores i mitja, notarem el cansament a braços i cames, però també gaudirem de la sensació d'haver assolit un repte.

Descansem i mengem una mica, i reprenem la ruta fent senderisme convencional.

Iniciem el camí per un sender rocallós, on hem d'estar atents perquè aviat ens hem de desviar a l'esquerra per un sender poc visible.

Resseguim aquest sender, primer per zona rocallosa i després per bosc fins que arribem a una bifurcació assenyalada amb un pal indicador.

Continuem recte i iniciem el descens per un corriol que va serpentejant en direcció al Coll de l'Escala. En un punt d'aquest corriol hi trobem un pas equipat amb cadenes, molt senzill, on les cadenes són poc necessàries.

Arribem al Coll de l'Escala, on hi ha un pal indicador, i fem una anada-tornada per ascendir a la Roca del Bosc, una estreta cresta amb molt bones vistes sobre la vall del Segre i el poble de Fígols.

Tornem al pal indicador i davallem per una pista forestal, però en pocs metres ens desviem a l'esquerra. Resseguim aleshores un camí descendent poc definit i una mica descompost en algun tram fins que enllacem amb la llera del Torrent de les Tines, que ja no abandonarem.

Resseguim la llera del torrent fent algunes desgrimpades i ben aviat ens trobem el primer ràpel del Torrent de les Tines, de 12 metres, molt bonic i amb una badina d'aigua que cal esquivar.

Continuem barranc avall, desgrimpem per un estret i bonic tobogan de roca, i arribem al segon ràpel, d'uns 20 metres i molt espectacular.

El tercer ràpel és preciós. Està fraccionat en tres trams. Nosaltres hem enllaçat els dos primers en un sol ràpel. Al final del ràpel hi ha una badina d'aigua. Un passamans de corda ens ajuda a evitar mullar-nos els peus.

Fem el segon tram del tercer ràpel, també molt bonic. Aquí també hi trobem un passamans per evitar una badina. Cal utilitzar aquest passamans enmig del ràpel, per sortir del canal i evitar així la badina. Cal dir que la corda del passamans està molt desgastada i s'hi veuen els nervis.

Anem fent un quart, cinquè i sisé ràpel, tots ells diferents i molt bonics. En algun d'ells cal anar amb cura perquè la roca humida rellisca.

Arribem al setè ràpel, el més llarg de tots, amb gairebé 30 metres de llargada. És un ràpel fabulós amb un primer tram molt estret i un segon tram molt obert per una paret vertical lleugerament inclinada.

Finalment, decidim baixar desgrimpant el que seria el vuitè ràpel, de només 4 metres i sense complicació.

Un cop finalitzats els ràpels, continuem davallant per la llera del torrent. Aquest camí està una mica embardissat a l'inici, tapat per esbarzers, però l'hem netejat amb un podall.

Trobem un corriol a l'esquerra i el resseguim, sortint del Torrent de les Tines, i endinsant-nos en el Clot de les Tines.

El corriol travessa Lo Bosc i ens duu a la carretera de Fígols, on hem aparcat el cotxe. Ens refresquem a la font i finalitzem així aquesta esplèndida ruta.

Espero que la gaudeixis tant com nosaltres.