XIV RUTA DE LES ERMITES 2023

Puig de la Creu

El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 (671?) m d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà s'hi troba un conjunt d'edificis, i entre ells l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central. La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors. L’edifici apareix esmentat per primer cop en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, el 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l’edifici. Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. Fins a finals del segle XVIII, sembla que en aquesta església s’hi celebrava un aplec. A partir d’aquestes dates, entra en un procés d’abandó. El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins al 1925 que es van iniciar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es reconstruïren les dependències adossades i la teulada. I, més recentment, es reféu de nou i s’aixecà la torre i el campanar, on sembla que n’hi havia hagut un. El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. És de propietat particular.

Control 1 Puig de la Creu

Avituallament 1 i Control 2-Sant Sebastià de Montmajor

Allunyat de Caldes, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell, el petit nucli de Sant Sebastià de Montmajor està presidit per una església romànica que es conserva en un estat excepcional. Va ser construïda al segle XI, abans de 1065, en un alou propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès des de 999. La dependència del cenobi es va mantenir fins al segle XIV. Sembla que, cap a 1400 ja era sufragània de la parròquia de Caldes, situació que es manté, en la pràctica, tot i que l'any 1868 va ser erigida en parròquia independent. És un edifici d’una sola nau amb planta de creu llatina. La capçalera està formada per un absis rectangular de grans proporcions i dues absidioles a banda i banda. Una tercera absidiola sorgeix del braç del creuer que dona al cementiri. Tant la nau com el transsepte estan coberts amb volta de canó. L'enllaç de l'absis amb la nau es fa mitjançant un doble reclau que genera un arc intermedi. Al nivell del creuer s'alça el campanar de torre, de dos pisos. L'ornamentació exterior, a base d'arcuacions i lesenes, és la típica del romànic llombard. A l’interior, podem admirar-hi les pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat fetes entre 1945 i 1950 i un Sant Sebastià de fusta pintada, obra de l’artista Sebastià Badia. Hi ha també un destacat retaule gòtic que tractem en fitxa independent.

Riera de Sant Sebatià

Ruïnes

Santa Maria del Grau

Situada enmig del bosc, entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor. És una petita església romànica, del segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única, amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Aquesta està coberta amb una volta de canó que, segons sembla, va ser construïda al segle XIX, quan es fa ensorrar la coberta original de fusta. També són d'aquella època els grans contraforts que immobilitzen la nau i l'absis. La porta està situada a la façana meridional, i és de mig punt, molt senzilla. Va ser restaurada el 2002.

Can Ciuró

Control 3-Cruïlla de Santa Maria del Grau

Avituallament 2 i Control 4 Crtra. Gallifa

Creuem carretera BP-2041 i seguim per la pista carretera de la Serra de la Codina

Corriol a la dreta, deixem pista de la Serra de la Codina

Control 5 Sant Jaume de Vallverd

Segons un document de l'any 1190, la capella va ser alçada per Bernat de Vallverd al costat de la seva masia, actualment desapareguda. Molt modificada durant el segle XVII, a mitjan segle següent consta com arruïnada. Va ser refeta amb les pedres originals l'any 1975, quan només restava dempeus part del mur meridional i de l'absis. S'hi celebra un aplec cada 25 de juliol.

Cabana de pedra seca

Sant Llorenç Savall

Font

Església de Sant Llorenç

La parròquia de Sant Llorenç està documentada des del segle XI. La primitiva església romànica va ser alterada i ampliada al llarg dels segles, especialment al segle XVIII, tot i que la base dels murs és encara d'època medieval. Tanmateix, l'actual edifici es deu bàsicament a la reconstrucció de 1957, després que l'antic quedés destruït durant la Guerra Civil. La façana, decorada amb esgrafiats, recorda les esglésies barroques.

Font

Pont

Avituallament 3 Sant Llorenç

A la dreta

Vista Roca Sareny

Vista Montcau

Cabana de Pedra Seca

Castell de la Pera

El castell de Pera, fortalesa medieval en ruïnes, és situat a 743 m d’altitud dalt d’un turó entre la Roca Sereny i el puig de Baiarols. Té origen al segle X, com a mínim, per una citació de l’any 978. Passà a mans de diferents propietaris (entre els segles XI i XIV) fins que la família de Sentmenat el posseí fins al segle XIX. Les ruïnes del Castell de Pera, anomenat castell roquer, permeten encara observar-ne l’estructura. La seva forma allargassada de nord a sud, ocupa al màxim la plataforma rocosa on està emplaçat. Part del mur de ponent encara es manté força sencer amb dues filades d’espitlleres davant d’on se suposa que hi va haver el pati d’armes. La part central del mur de llevant és ocupada per l’absis d’un reduït temple romànic, en el qual es venerava la imatge de la verge del Castell de Pera. Finalment, a la part occidental hi ha unes restes d’una nau amb volta, adossades a una mena de torre, que conté una cavitat de dalt a baix i de base quadrada, que pot donar lloc a diverses interpretacions del que havia pogut ser: cisterna, masmorra, sitja...

Control 6-Santa Maria del Castell de Pera

Cabana de pedra seca

Avituallament 4 Vall d'Horta

A la dreta

Control 7 Sant Pere de Dalmau o de Mur

Font de la Finestra

Avituallament 5 i control 8 Santa Maria de les Arenes

Tot i que no se’n té certesa, se suposa que l’orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l’ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus. Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord. La Mare de Déu de les Arenes s’anomena popularment la Mare de Déu de la Galledeta, a causa d’una galleda de plata que la imatge romànica duia, i a la qual els fidels demanaven pluja. La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l’Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1936.

Font de la Riera

Entrant a Sant Feliu del Racó

Sant Feliu del Racó

La documentació més antiga trobada fins ara que fa referència a l’església de Sant Feliu del Racó és del 986 (920?). No obstant això, l’any 1971 va trobar-se, durant una restauració, una llosa que es considera que era l’ara de l’altar d’època preromànica, amb la qual cosa es creu que podia haver-hi hagut un edifici dels primers temps del cristianisme. De l'edifici romànic en queda un campanaret, amb dos rengles de finestres i un atri. La resta va ser enderrocada el segle XVIII, per a ampliar l'espai disponible. La resta de l'edifici és doncs, de construcció moderna (remodelació del 1819) d’estil bizantí, amb una sola nau de disset metre de llargada i set d’amplada, que té, a la banda dreta, una torre de planta octogonal amb un segon campanar, molt més gran que el romànic.

Control 9 Sant Feliu del Racó

Passem riu Ripoll

Gorg d'en Fitó

El gorg d’en Fitó es troba al nord-oest del turó de la Malesa, a Castellar del Vallès. Forma part de l’ampli repertori que ofereix el riu Ripoll quan passa per la muntanya.

Creuem Riu Ripoll

Castellar del Vallès-El Mirador-Plaça Major-Arribada