Sender de Prats de Lluçanès PR C-44

En primer lloc esmentar que aquesta ruta ha estat creada seguint de manera fidel les marques del PR C-44 i en sentit horari, contràriament a molts d’altres tracks penjats a la web.
És un sender que abans de fer-lo penses que no serà tant bonic com d’altres pel fet de trobar-se en un lloc orogràficament no tant espectacular. Doncs resulta que m’he emportat una agradable sorpresa.
He optat per començar la ruta en un lloc com el Santuari de Lurdes on podrem aparcar fàcilment el cotxe i disposarem d’una font.
Sortim del Santuari de Lurdes de baixada i en direcció al centre de la Vila de Prats.
A pocs metres trobem la Font. Passem per davant dels Bombers i entrem al poble.
Travessem el poble i després de passar per davant la casa de Sorribes ens dirigim a la carretera B-431, que atravessarem observant Santa Llúcia del Quer.
Continuarem per pista, amb la carretera a la nostra esquerra fins que arribarem a Santa Eulàlia de Pardines.
Deixem l’Ermita i a poca distància, després de passar per sobre d’unes grans plaques de roca gris, descendirem per sender fins al Molí de Galobardes.
Tot seguit, combinarem trams de sender i trams de pista forestal en lleuger ascens. Arribem a la Viscola. Uns centenars de metres després, creuarem la carretera BV-4401, passarem per davant de la Costa de la Cavalleria i en constant ascens passarem pel bonic paratge de la Serra de Sant Joan. Si la meteorologia acompanya, a la nostra esquerra, gaudirem d’unes boniques vistes sobre la vall de Santa Maria de Merlès.
Continuem pista amunt pel Serrat dels Morts i posteriorment pel Pla de l’Arç.
Passarem per la Vila de Llanars i podrem visitar la propera Ermita de Sant Andreu de Llanars.
Seguim la marxa per arribar a Sant Sebastià on albirarem Prats de Lluçanès i on , de fet, podrem escurçar la ruta. Si no és així, continuarem el track en direcció Nord passant pel Serrat de les Arnes i posteriorment per la Roca de les Tines, paratge de més altura de la ruta.
En lleuger descens, creuarem la carretera C-154 i agafarem la BV-4341 que deixarem a pocs metres per, en lleuger descens a la dreta, fer un gir de 180 graus i arribar a la Font de les Coves.
El final de la ruta ja s’acosta. Després de la font de les Coves se’ns planteja un petit problema; la disparitat de marques del sender, velles i noves, i el traçat nou de la carretera fa que seguir aquests darrers quilòmetres sigui un petit caos, sobretot per tornar a creuar la carretera.
En definitiva, acabarem la ruta recuperant uns quants metres de desnivell que ens deixaran a la Creu de les Dones i posteriorment al Santuari de lurdes.

Descripció (sentit anti-horari)

0:00 h 0,000 km Prats de Lluçanès. Monument de la Trencadansa.
0:10 h 0,600 km Ermita de Lurdes.
0:15 h 0,900 km Creu de les Dones.
0:28 h 1,700 km Masia del Marçal.
0:57 h 3,600 km Font de les Coves.
1:19 h 5,000 km Carretera de Lluçà. La Pedra Dreta.
1:30 h 5,700 km Masia del Grau i ermita de Sant Pere del Grau.
1:39 h 6,300 km Cadira d’En Galceran.
1:48 h 7,200 km Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa.
2:03 h 8,300 km Ermita de Sant Sebastià.
2:15 h 9,200 km Cruïlla a Sant Andreu de Llanars.
2:36 h 10,800 km Desviament a la dreta davant la masia de Teulats.
2:46 h 11,400 km Serrat dels Morts.
2:53 h 11,800 km Masia de les Canals.
3:11 h 13,000 km Masia de la Serra dels Degollats.
3:42 h 15,100 km Carretera de Prats a Navàs, camí ramader i masia de la Costa de la Cavalleria.
4:05 h 16,500 km Corriol a la font d’en Pere Costa.
4:14 h 17,100 km Pla de la masia de la Viscola.
4:35 h 18,700 km Camp dels Timons.
4:50 h 19,800 km Corriol a l’esquerra davant la masia de Galobardes.
5:01 h 20,500 km Molí de Galobardes.
5:12 h 21,200 km Església de Santa Eulàlia de Pardines.
5:39 h 22,900 km Desviament a Santa Llúcia i el Castell del Quer.
5:42 h 23,100 km Carretera de Prats a Sant Feliu.
5:58 h 24,300 km Prats de Lluçanès. Monument a la Trencadansa.

LLOCS DESTACATS QUE TROBAREM A LA RUTA

Santuari de Lurdes

El santuari de Lurdes de Prats, dalt de la serra que limita la vall de la Riera Gavarresa, prop de la carretera de Prats a Vic, fou erigit el 1881 i ampliat i modificat totalment amb un nou atri i campanar, el 1958, any del centenari de les aparicions a Lurdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació.
En el seu interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Lurdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l'esmaltista Miquel Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lurdes. Des de la seva balconada (741 metres) es pot contemplar una de les panoràmiques més boniques de la comarca del Lluçanès.
Santa Eulàlia de Pardines

Les primeres notícies sobre l'església de Pardines són de l'any 915, quan encara depenia del castell d'Oristà. Consta com a parròquia des del 1041 i se sap que el 1074 hi fou construïda una segona capella. L'edificació actual és de grans dimensions i fou construïda entre el 1790 i 1792. Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.

Santa Llúcia

El casal de Santa Llúcia, el castell del Quer (1056) i l’església de Santa Llúcia del Quer (segle XIII), també anomenada de Galobardes, formen un conjunt molt ben ordenat a diferents nivells.
Contemplant tot el conjunt des de l’entrada, hom veu la casa pairal; a mà dreta hi ha un jardí enlairat sobre un roc o quer, amb una tanca de pedra sobre el roc, del centre del qual surt l’esvelta torre del castell, que és l’element més important que en resta: És circular i d’una bona alçada, amb carreu regular romànic.
La porta d’entrada a l’església té un arc de mig punt, amb dovelles regulars. Sobre la porta, hi ha un ull de bou. La façana és coronada amb un campanar de cadireta de dos finestrals. L’església és d’una sola nau rectangular, coberta amb volta d’aresta i una finestra alta de doble esqueixada al fons.

El Roc Foradat

El Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys. D’aquesta pobre nena de nom Anna Rimbau, a casa la Napa se’n va trobar el braç esquerre a la pastera i el fetge cuit amb sang.
El Roc Foradat, es troba a uns 3 quilòmetres de la població i com el seu nom indica, es tracta d’un roc amb un forat pràcticament quadrat al centre. Aquest, s’ha convertit en un atractiu turístic més per a la població, i per aquí hi passa el PR C-44 de Prats de Lluçanès i un dels senders locals del municipi.