Ruta dels 3 caus del Montgrí (Duc d'Ullà, Duc de Torroella i Cau de les Dents)

Parquing Rustik

Puig Anill o Muntanya d'Ullà

El Puig Rodó, nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 msnm a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 312094001 de l'ICC). És una muntanya afusada en sentit N-O/SE que deixa al nord la Vall de Santa Caterina. Al seu vessant sud hi ha el Cau del Duc d'Ullà d'interès arqueològic. A l'oest hi ha el Mas Blanc i una vistosa pedrera a cel obert. La muntanya i el seu llit també es coneix com a Àrea 21 (nom d'origen desconegut) per algunes persones. Té quatre pics de diferents altituds coneguts popularment amb els noms de Cim de Gea, Cim d'Hades, Cim de Cronos i Cim d'Afrodita (d'est a oest). La seva flora està caracteritzada per les extenses clapes de garric. Pel que fa a la fauna hi ha diversitat d'aus i mamífers com, per exemple, les cabres salvatges. (INFORMACIO TRETA DEL VIKIPEDIA)

Panoràmica del Montgrí

Cau del Duc d'Ullà

El Cau del Duc d'Ullà és una cova càrstica al vessant sud de la muntanya d'Ullà al massís del Montgrí. De mides més reduïdes que el Cau del Duc del Montgrí aquesta cova presenta una inclinació cap a l'interior formant una cubeta que permeté l'acumulació i fixació de nivells de sediments d'interès prehistòric en un material de tipus bretxa calcària.[2] Les primeres mencions d'aquest lloc d'interès per a l'arqueologia corresponen al 1922 per Matías Pallarés i un jove Pericot que estudia, a més d'aquest cau, el Tossal Gros i el Cau del Duc; Eduard Ripoll (deixeble de Pericot) i Henry de Lumley publiquen la monografia «Paleolítico medio en Cataluña» (1965) on fan servir els útils extrets en l'excavació de Pericot dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona. Tanmateix l'excavació sistemàtica s'inicià l'hivern del 1974 que s'allarguen en diverses intervencions fins al 1977. Les excavacions foren desenvolupades mitjançant l'esforç de vilatans de Torroella agrupats sota l'empara del Centre d'Estudis del Montgrí (germen de l'actual Museu de la Mediterrània), escolars del Col·legi Guillem de Montgrí, i membres de l'Associació Arqueològica de Girona (Enric Jiménez, Josep Canal, Eudald Carbonell i Estévez Foscalera). Així mateix fou realitzada una topografia de la cova per Josep Pascual (maig de 1977). Informació Viquipèdia.

Cau del Duc de Torroella de Montgrí

El cau del Duc[3] és una cova càrstica al vessant sud de la muntanya de santa Caterina, al massís del Montgrí. Hi ha diferents maneres d'arribar-hi, ja que l'austeritat d'aquest vessant de la muntanya limita el creixement de la vegetació, però la més accessible prové del coll de Santa Caterina o de la Creu, seguint per les "roques planes". Hi ha una gran obertura a la cara sud que és visible des de la vila de Torroella de Montgrí, a uns pocs metres sota el cim. El sostre té uns quants metres d'alçada i el terra fa un lleuger pendent cap enfora. Es tracta d'un abric rocós que fou ocupat per homínids durant el paleolític. Dins de la cova es va trobar el pic del Montgrí.

Castell Montgrí

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Fou construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.[2] El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.[3] El cim de 303 m., esta inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. (INFORMACIÓ VIQUIPEDIA)

Cim del Montplà

El Montplà és una muntanya de 310,8 metres al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Naturalment és la muntanya més alta del massís del Montgrí, però el castell del Montgrí la supera en alçada. L'accés al cim és a través dels senders situats a l'est i l'oest (Coll d'en Garrigàs). A l'est d'aquesta muntanya hi ha les dunes continentals de Torroella. A l'oest sobrepassat el coll, es troba el Montgrí. De pendents abruptes al vessant sud forma diversos nivells de terrasses solcades per pedrigolets de blocs. El cim és un altiplà. El seu vessant nord és igualment abrupte. Tanmateix davalla cap al nord-est el GR 92 fins a un coll que permet accedir a la Vall de Santa Caterina. (INFORMACIO VIQUIPEDIA)

Cau de les Dents

El Cau de les Dents és una cova al vessant nord-oest del Montplà al terme municipal de Torroella de Montgrí coneguda com a lloc d'inhumació humana d'època prehistòrica, com altres llocs d'aquesta muntanya com el Cau d'en Calvet, el Cau de la Figuera o el Cau de l'Olivar d'en Margall. Relativament propera al cim de la muntanya s'encara cap a la Vall de Santa Caterina la cova té una obertura d'uns quatre metres d'amplària i és més ampla que alta. Un cop a dins hi ha un cert espai a la banda dreta amb pendent cap a dins i per la banda esquerra s'allarga una curta galeria corbada gradualment cap a la dreta amb pendent cap enfora. Les primeres notícies d'aquest jaciment són de l'any 1975 quan, per notícies de Cels Sais d'haver-hi trobat dents humanes, s'hi arribaren aquest acompanyat dels estudiosos locals Josep Vert i Joan Torró, corroborant la troballa i sol·licitant l'auxili de Narcís Soler i Enriqueta Pons del Servei d'Investigacions Arqueològiques de Girona que trobaren altres peces. Tres anys més tard i després d'algun espoli sense caràcter científic, s'hi endega una campanya de prospecció. Les troballes inclogueren diversos entre les destacades diversos còdols de riu de quars i quarsita, un fragment de crani, restes de mandíbules, altres ossos i dents de llet humanes, un penjoll de limonita, i grans d'enfilall d'esteatita i calaita, fragments de ceràmica, dues puntes de fletxa de sílex i un clau i una anella ambdós de bronze.[1][2] Els terrenys circumdants tenien gran nombre de terres procedents d'antic buidats de la cova que davallaren fins a la propera tartera (localment anomenades pedrigolets). Entre aquestes restes escolades per la tartera s'hi trobaren fragments de destrals de pedra amb escotadures per a fermar-les als mànecs, primera notícia d'aquesta mena de peces al massís.[1] D'acord amb l'aparició de fragments de ceràmica cordada hom ha volgut situar el context cultural del conjunt d'inhumació al Bronze final. (INFORMACIO VIQUIPEDIA)

Barraca de Pastor

Ermita de Santa Caterina

L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Montgrí i Montplà. Hi arriba una pista forestal transitable des de la carretera entre Ullà i l'Escala. Tot i així hi ha múltiples camins i senders que hi menen, bé sigui pel coll de Santa Caterina, entre la muntanya d'Ullà i el Montgrí, o pel coll d'en Garrigars, entre el Montgrí i el Montplà. Per l'est un camí s'enfila per la llera de la vall fins passat el coll on es pot arribar a la pista forestal que mena des de les dunes de Torroella fins a Sobrestany. L'edifici fou iniciat en un estil gòtic tardà, bé que barrejat amb modificacions barroques. (INFORMACIO VIQUIPEDIA)

Pou de Calç

Rustik Empordà

PEDRERA DULLA

LA CREU