Històric Trail Calafell 11km 2021

Cova de la Foradada

La Cova Foradada es localitza al terme municipal de Calafell, la comarca del Baix Penedès (Catalunya, Espanya). Situada al capdamunt del turó de l'Escarnosa, a una altitud de 110 m sobre el nivell del mar i a 1860 m de la línia de costa actual. Es tracta d'una petita cova en un aflorament calcari, erosionat i arrodonit per l'efecte de l'aigua. Està formada per dues sales a diferents nivells unides per una rampa. Al peu d'aquesta es forma un relleu circular, es tracta d'un peu de salt d'aigua o gorg, el qual ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. El seu nom, Foradada, el deu a l'entrada de la part superior, de forma circular i arrodonida. El potencial arqueològic del lloc va ser descobert l'any 1997, fruit d'una trobada accidental, per part d'uns excursionistes, de diversos ossos humans que posteriorment foren atribuïts al neolític tardà. A partir d'aleshores s'han succeït una sèrie de campanyes arqueològiques programades des de l'any 1998, dirigides en un inici per Artur Cebrià (junt amb M.R. Senabre en l'excavació preventiva del 1997). L'any 1998 l'arqueòleg municipal Josep Pou va realitzar una inspecció del jaciment, i l'any 1999 es va fer una nova excavació preventiva. Tot seguit, es va endegar un projecte científic d'excavació i investigació destinat a conèixer la dinàmica d'ocupació prehistòrica de la cova i integrar-ne el coneixement dins de les dinàmiques generals de poblament antic a les comarques penedesenques. A partir de l'any 2015 l'excavació ha estat codirigida per A. Cebrià i Juan Ignacio Morales. Actualment, el jaciment es troba gairebé totalment excavat. S'ha treballat tant a la sala superior com a la inferior. La primera compta amb una successió de nivells carbonatats on únicament s'ha documentat la presència de fauna plistocena. La segona sala, la inferior, és la que conté tot el dipòsit arqueològic, amb una àmplia forquilla cronològica, que comprèn des del paleolític superior antic fins a una capa molt alterada d'enterraments col·lectius del final del neolític i inicis de l'edat del bronze. A més, la presència d'algunes restes descontextualitzades mostren que la cova també va ser utilitzada durant la primera edat del ferro.

Àrea de lleure

La Talaia

La Talaia és una torre del segle XV i segurament es va utilitzar fins al segle XVIII. Es tracta d'una torre el·líptica amb unes mides de 5 per 6,90 metres. Se'n conserven els murs de fonamentació i el paviment del fons de la torre. Fou construïda amb pedres lligades amb morter de calç i sorra. Es coneix una circular tramesa per la reina Violant de Bar, esposa del rei Joan I, al batlle de Cubelles, en la qual ordena "al nostre fidel batlle dels castells de la Geltrú i Cubelles que a causa dels atacs dels vaixells moros que continuen hostilitzant els mars de Catalunya es fa necessari erigir fortaleses...per això volem, i a vós expressament us ho manem, sota pena de 1.000 florins, que els dits homes del dit castell de Cubelles i de les quadres situades dins del seu terme els forceu a continuar les obres de fortificació...". Per la seva tipologia aquesta torre sembla pertànyer a aquest moment. Els pirates del nord d'Àfrica (bàsicament l'actual Alger) feien incursions a la costa catalana durant els segles xvi i xvii per obtenir-ne un botí en forma de mercaderies o de persones que segrestaven per demanar-ne un rescat o vendre'ls com a esclaus. El vigia de la torre tenia la missió d'avisar el poble quan això passava de manera que es poguessin fer sonar les campanes i els habitants poguessin refugiar-se al castell.

Esglèsia de la Santa Creu

En el segle xviii, Calafell fou objecte d'un important creixement econòmic. Encara que no hi hagi documents, fou a finals d'aquesta centúria quan s'inicià la construcció de la nova església, de grans dimensions i construïda tota ella de nova planta. Aquesta circumstància va fer que no s'enderroqués o transformés l'església romànica del castell. La nova església s'inaugurà el 15 de juliol de 1806. El 1878, segons una placa commemorativa, fou restaurada, ja que amenaçava ruïna. El campanar de l'església és de data posterior (1857).

Castell de Calafell

Està situat al cim d'un turó, a pocs quilòmetres del mar. A l'extrem sud del turó hi havia el castell i a l'altre l'església. La seva ubicació, allunyada de posicions encimbellades demostra que va esdevenir un pas endavant en la progressiva conquesta de les terres tarragonines en poder dels sarraïns. És un bé declarat bé cultural d'interès nacional. El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla que delimita l'àrea del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc. La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, oposada a l'ermita, i data probablement del segle xi. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap al 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.

Casalot del Viola

Es podria tractar d'un fortí fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops de mà freqüents, línies incertes i inseguretat general. La tardor de l'any 1642, la cavalleria espanyola va saquejar el Vendrell. Després d'aquest fet, és lògic pensar que molts pobles aixequessin torres de vigilància i defensa. Els torrents del Mas d'en Vives i de Montpaó eren els camins naturals per comunicar Calafell amb l'interior. En aquell moment, el camí de Bellvei per la Cobertera no existia, ja que es va obrir a finals del segle XIX, i el camí al Vendrell pel coll de l'Argila, tampoc. Qualsevol exèrcit provinent de Tarragona tenia dos camins possibles: el de Torredembarra o el de mar. Un cop arribava al poble, podia anar a l'interior per Montpaó o pel Mas d'en Vives. D'aquí la necessitat de construir un fortí fuseller que serviria, probablement, de refugi de les forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la cavalleria espanyola. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat com a masia. El nom actual li ve del renom d'un dels seus propietaris, de renom Viola, que va ser assassinat durant la tercera guerra carlina.