Engolasters - Refugi Perafita - Estany de la Nou per Coll Jovell i Camí del Solà de Ràmio (Circular)

Dificultat: Alta (alta perquè abans de maig encara hi ha molta neu, és molt difícil sense raquetes)
Distància: 18,2km (Circular - wikiloc marca 19,2km)
Durada: 3h 55min (es pot fer en 2,5-3h - caminant 5,5-6h aprox.)
Desnivell acumulat: GPS-1.150m (wikiloc marca 1.120m)

Per trobar la carretera d'Engolasters cal passar Andorra la Vella seguint la CG-2 i arribar a Escaldes-Engordany direcció Encamp fins a una rotonda on hi ha la famosa i característica escultura de Jean-Louis Toutain que s'anomena "El petó al guanyador". Allà es gira per agafar la CS-200, s'anfila amunt fins quasi arribar al llac d'Engolasters.

Info i Fotos del GR11.
En un primer tram el track segueix el GR-11 i comença des del parking situat a la mateixa carretera d'Engolasters, una mica abans del propi del llac en una entrada al parc que l'anomenen "Caseta del guarda".


El primer tram és molt senzill, comença per una part plana perfecta per a escalfar, diguem que és la zona més popular. Més tard ja hi ha una pujada fins que arriba al Coll de Jovell (1.780m) on s'entra al parc de la Vall de Madriu i Perafita.

Arribat al Coll de Jovell, hi ha dues opcions, fer la ruta com l'he fet jo, on primer es baixa fins a trobar el riu Madriu o la tornada pel Camí del Solà del Ràmio, on la zona alta, que és la més bonica on els corriols passen entre boscos de pi negre i amb unes vistes precioses. Per aquest motiu, jo la deixo pel final.
En aquest punt si es vol no cal anar cap a buscar el camí del Sola de Ramió si no que es torna per allà on s'ha anat i ben bé et pots estalviar uns 3km.

Per arribar a l'estany de la nou només hi ha una part complicada, a partir del 3,8km on fins a finals d'abril encara acumula molta neu. Són 2km d'ascenció amb uns 400m acumulats. A part d'això la resta és molt fàcil.

Després d'aquesta part de pujada ja arriba una plana entre boscos i finalment el Refugi de Perafita a 2.200m.

Només queda pujar al l'Estany de la Nou 2.280m, que queda darrera l'altipla que es veu des del refugi. Aquesta part, com també s'ha dit abans, fins a mitjans de maig pot haver-hi molta neu, i per tant si no es porten raquetes de neu la pujada a l'estany és fa pesada.

També es recomana pujar un cop s'hagi fet el desglaç de la neu, perquè l'estany de la Nou no presenta la seva millor versió quan està cobert de neu, com és el cas i com es veu a les fotos que he posat al track. Tot el contrari que a la primavera i estiu que l'estany de la Nou és un dels més bonics d'Andorra.

A bon ritme arribar al Refugi de Perafita es pot tardar 1,5h, sempre que no hi hagi neu, i a l'estany de la nou no més de 15min més.

Nota: compte amb la neu, especialment a partir del 3,8km i la part final de pujada des del Refugi de Perafita fins a l'estany de la Nou. A mitjans d'abril és complicat fer-la sense raquetes ja que a Andorra, especialment en obagues i cotes altes (+2.200m) la neu encara no s'ha desfet.