CURSA DEL FAU 2012

Aquí les vistes començaven a ser interessants per la banda del poble de Maçanet de Cabrenys, llàstima de la calitja. Un petit tram on hem pujat a una petita cinglera amb una ziga-zaga per entrar en una zona agrícola planera abandonada amb el mas del Bach (km 7,5 i 820 metres d'alçada), on una noia anava fent fotografies.. A partir d'aqui, la pujada es feia més intensa i enmig del bosc hem arribat fins a l'ermita del Fau (960 metres i 8,8 km), on hi havia el segon avituallament. L'ermita del Fau, que dóna nom a la cursa, és una ermita, dins l'antic terme parroquial de Carbonils, al nord-est del terme d'Albanyà, datada ja el 1407. També és coneguda com l'ermita de les Formigues o de les Alades. Es troba en mal estat i és per això que 1 euro de les inscripcions era per a la seva rehabilitació.Un cop passada l'ermita del Fau ja ens trobàvem dalt la cinglera de la Serra del Bach Grillera. Hem seguit pujant lleugerament fins arribar dalt d'un primer cim, el Puig de la Gavarra (amb l'ajuda d'alguna que altra cadena). Les vistes aquí són millors, amb el Basegoda i la Mare de Déu del Mont. Quan semblava que ja havíem arribat a la part més alta, no, veiem un altre turonet més endavant. Doncs a pujar-lo!!! Ja estem per sobre els 1.000 metres, ja portem més de 10km) i arribem al Bach Grillera.

Ja portem més de la meitat de la cursa i comença el descens. Fins ben bé al quilòmetre 13 (on hi ha el tercer avituallament), el descens és bastant tècnic, amb pedres, corriols estrets i amb molt pendent, i sort dels arbres per agafar-nos!!! Més d'un arbre haurà quedat masegat amb tanta gent. Arribem al tercer avituallament (la Casilla) i agafem una mica de pista que s'acaba aviat... Encara que sempre tendim a baixar, contínuament hi ha petites pujadetes (algunes una mica llargues). Travessem un parell de vegades la riera d'Arnera, una d'elles pel pont de Tapis, amb les consegüents pujades, sobretot la que ens porta al cinquè avituallament a la carretera de Tapis (al quilòmetre 18). Travessem la carretera. Les contínues pujadetes fan que gairebé sempre camini fins arribar a l'últim quilòmetre, que fa baixada i en asfalt. Els últims metres en baixada ens porten a l'arribada. 20'67 quilòmetres i 937 metres de desnivell positiu acumulat.

L'arribada i l'avituallament final han estat com els altres, molta qualitat i quantitat: begudes de tot tipus, macedònia, pa amb pernil i altres coses. I sobretot, l'entorn de la Font d'en Xampí, amb gespa, bancs i un petit llac amb una manguera que feia les delícies dels peus.