Coves valdelinares the beginning

Valdelinares "the beginning"

Fa molts i molts anys quan no hi havia gpss ni mòbils ni wilikiloc ni internet tants anys que encara se sentia música amb cintes de cassete..

No existia el treking ni cap paraula que estiguera composta per "ultra" ni "trail" (trail ,ultratrail, halftrail...res des res), hi havia gent que deia que s'estaven fent bicicletes per anar per la muntanya ...

En aquells temps Juanjo Sales, que ja venia de fer la volta al terme de les Coves, es va aventurar en fer una travessia que aniria de les Coves fins a les pistes d'esquí de Valdelinares, per al track va traçar una línia recta entre els dos pobles i va buscar en els mapes de l'exèrcit camins que hi anaren pel voltant. Per a fer la ruta va confiar amb dues persones: Angel (el seu germà) i amb mi que ja havia participat en la pujada a peu a Morella (o bé va ser perquè no hi havia més gent amb tan poc de coneixement en totes les Coves..).

La preparació de la ruta va ser rapida, no va caler mirar els punts per on teníem que passar ja tindríem temps de mirar-ho sobre la marxa, tampoc punts d'avituallament simplement vam deixar un cotxe el dia d'abans a les pistes d'esquí de Valdelinares, total
arribaríem sobrats!!.

Així el dissabte a les 4 del matí partirem cap al Tossal Gros en direcció Valdelinares fent idea d'arrivar com a màxim en unes 22 hores, que innocents.. La ruta va ser perfecta no ens vam perdre en cap moment fins a arribar a Vistabella on se'ns va fer de nit i ja de nit amb un parell de piles de mà i el mapa de l'exèrcit ens aventurarem a creuar per segona vegada el barranc del Montlleó que en aquesta data estava eixit. Potser va ser un miracle però en baixar al barranc, sense tindre ni idea com creuar la cinglera de la qual veiem l'ombra a la llum de la lluna, estropressàrem amb el famós pont romà (que no teníem ni p. idea que existia) i dalli per amunt la calçada antiga del pont ens va traure del barranc fins arribar als plans en els quals ja començaven a vores plaques de neu.

Sense tindre molta idea on estàvem pujarem aquells plans amb la idea de fer un vivac baix d'algun pi o caseta, ja que era la 1 de la matinada i encara no es veia cap rastre de civilització però finalment quan alcançarem el cim de les llomes aquelles infinites ens aparegueren les llums de Mosquerola, la nostra salvació.
Al arribar al poble, serien les 2:30 del matí passades, vam entrar en un bar on quatre abuelos jugaven a cartes, un d'ells ens va oferir una casa que llogava alguna vegada i allí vam passar la nit amb la idea de l'endemà tocar a casa i abandonar la ruta, ja que estàvem fets pols sobretot moralment. Però aquells matalassos de barca i plens de llana medieval ens van recuperar i al dia següent seguirem la ruta cap a Valdelinares i arribant fins a les pistes d'esquí on teníem el cotxe un total de 9 hores més de caminada per damunt de la neu.

Després d'aquella aventura, de la qual encara sem posen els pèls de punta, els records dels mals moments s'esborronaren només quedant els bons que vaig passar amb Juanjo i Angel i a l'any venint junt a d'altres companys: Jacobo, Juanito el Serro i Rafa Porcar ens aventurarem a tornar, però esta vegada amb mountainbike (si és que aquelles bicicletes es podien considerar així) i tornàrem cap a Valdelinares passant altres penúries i fracassos, ja que vam tardar 2 anys fins a poder arribar, sempre ens quedàvem en Mosquerola..

però això ja és una història de MTB i açò es un canal Runner..