2023.11.05 - Castell de Subirats i Flandes del Casots des de l'Ordal

Inici / Arribada: C/ Passadaines, L'Ordal (440 m)
Punt culminant: Turó de la Creueta (520 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 12,7 km, +/- 450 m
Durada: 1’45 hores

Garraf, Muntanyes d’Ordal i per extensió, tota la regió del sistema mediterrani central litoral, són formats per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben determinat. D’allí la presència de coves, avencs i balmes a la zona, com els que trobarem en aquesta ruta. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l’extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Des d’un punt de vista tipològic com a espais de muntanya litoral, aquests dos espais (Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal) es podrien considerar de fet com una sola unitat si no fos per l'existència, però, de trets diferencials prou notables entre l'un i l'altre justificant de considerar-los com a espais naturals individualitzats.

Sobre aquesta base podem entendre millor l’origen de la formació d’aquestes peculiars formacions geològiques que en diem les Flandes del Casots: uns blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una paret compacta de més de 12 metres d’altura situada a prop del nucli dels Casots.
No és fàcil identificar l’etimologia d’aquest mot: flandes. Què és una flanda? Ni el dlc, ni l’Enciclopèdia.cat ens donen cap resposta, mentre que a l’Optimot només trobem un registre coherent com a "indret (paratge, bosc...)" a la comarca de Gelida, Alt Penedès. L’explicació geològica la presenta d’aquesta forma el geòleg de capçalera de l’ADENC de Sabadell, Josep M. Nogué: es tracta d’una alternança d’argiles, molt plàstiques, i arenisques molt calcàries que tenen una consistència molt més rígida que no li permet adaptar-se als canvis de pendent produïts per l’incipient plegament del miocè, d’una antiguitat de 10-12 milions d’anys. Amb el pas del temps (geològic, per descomptat) en aquests estrats es produeixen, en primer lloc, algunes fissures. Les fissures evolucionen cap a fractures obertes i la creació de grans blocs. Aquests blocs, afavorits per l’aigua de la pluja i també pels efectes de l’erosió, llisquen finalment sobre els estrats plàstics inferiors i el conjunt esdevé l’espectacle que podem contemplar avui dia.

A l’Avenc d’Ordal i a l’Avenc petit d’Ordal separats per un centenar de metres l’un de l’altre a un encreuament de pistes, a la Serra del Pi de Moió, els materials són calcàries juràssiques i cretàciques, molt més antigues que les no llunyanes de les Flandes dels Casots, d’uns 120-150 milions d’anys. L’Avenc de l’Ordal és, morfològicament, una cova àmplia i de fàcil accés, mentre que genèticament es tracta d’un avenc format per l’entrada d’aigua de pluja a l’interior del massís. Aquesta cavitat és coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada i hi han documents dels segles XIV i XV que hi consta que durant anys havia estat hostatge de lladres.

No deixarem aquesta ressenya sense parlar de l'objectiu principal d'aquesta ruta: el Castell de Subirats i l’església adossada de Sant Pere del Castell, reconvertida avui com a Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. És probable que la primera església es construís al mateix temps que el castell, al primer quart del segle X. De la construcció inicial avui en resta només part de l’absis. En els segles XI i XII-XIII el temple va ser reformat donant lloc a l’edifici actual, d’estil romàtic tardà, remodelat posteriorment. Es tracta d’un edifici de nau única coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats. L’absis és semicircular a l’interior i de planta rectangular a l’exterior. L’any 1683 s’afegiren al temple dues capelles laterals. La del costat nord, la capella del Roser, guarda la imatge de la Mare de Déu de la Font Santa; la del sud és la capella del Santíssim, sobre la qual hom bastí un campanar d’espadanya de dos ulls, del que es conserven únicament els seus pilars. L’any 1807 es construí un portal d’arc escarser. Entre 1972 i 1975 es realitzà la darrera restauració de l’església, en el marc de la qual es donà l’actual aspecte romànic a la portalada.
L’any 1930 a l’església s’hi trasllada la imatge que es venerava a la capella de la Font de la Salut, situada al peu del castell. La tradició explica que la marededeu de la Font Santa fou trobada en una de les fondalades que envolten el castell de Subirats, ben a prop del nucli de Torre-Ramona.

Pel que fa el castell de Subirats, la seva construcció data de l’any 917 i està estretament lligada al conflicte territorial entre cristians i musulmans, on la seva funcionalitat va ser de control, defensa i reconquesta de terres penedesenques. Va ser un dels primers castells construïts a inicis del segle X quan Sunyer, Comte de Barcelona, va iniciar la conquesta del Penedès als sarraïns. El conjunt està format pel dit castell fronterer, el qual compta amb una imponent torre mestra de 19 metres d’alçada i l'església romànica esmentada anteriorment de Sant Pere del Castell, on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Font Santa. Actualment, en el recinte hi podem trobar un petit museu en el qual s'exposen diverses peces documentals de gran valor històric, relacionades amb les recerques i investigacions dutes a terme en l'indret.
Al castell s’hi pot fer una visita guiada cada primer dissabte de mes a les 11h o a les 12h (reserva prèvia al telèfon 93 899 34 99 o per correu: info@turismesubirats.cat) i pel que fa al santuari, cada primer diumenge de mes s’hi realitza una eucaristia a les 10 hores.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL
11 km, +/- 290 m: Mirador de Crestabocs i Camins del Vi i del Cava des de l'Ordal
11,5 km, +/- 310 m: Sant Vicenç del Castell i Salt de la Botzegada, Castellbisbal
11,5 km, +/- 450 m: Penya Esquerdada, Penya del Moro i Puig Vicenç des de Vallirana
11,9 km, +/- 470 m: Circular a Sant Ponç i el Puig Montmany des de Corbera de Llobregat
12,7 km, +/- 450 m: Castell de Subirats i Flandes del Casots des de l'Ordal
13 km, +/- 430 m: Castell de Rosanes, Mina de Plom «La Martorellense» i Castell de Sant Jaume
13 km, +/- 600 m: Puig d'Agulles i Montcau des de Gelida
13,5 km, +/- 330 m: Pont de l'Arcada, Avencs dels Esquirols i de la Línia des d'Olesa de Bonesvalls
13,5 km, +/- 590 m: Roca Foradada i Font del Senyor des de Gelida
14 km, +/- 500 m: Antena de les Planes i Gorg de la Mola des de Pallejà
14 km, +/- 630 m: Garraf Vermell i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
14,9 km, +/- 450 m: Circular per Sant Climent de Llobregat
15,8 km, +/- 30 m: La Ricarda, Caserna dels Carrabiners i Semàfor, Delta del Llobregat
16 km, +/- 610 m: Circular al Turó del Tàbor i Roca del Barret des de Gavà
16 km, +/- 630 m: La Morella pel Pas del Cavaller
16 km, +/- 700 m: Penya del Moro i Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat
16 km, +/- 850 m: Ermita de Sant Ramón i Montpedrós des de Sant Boi
16,3 km, +/- 700 m: La Morella i Puig de les Agulles des del Pla de Querol
16,7 km, +/- 560 m: Roca del Barret pel GR 92 i la Carrerada des de Gavà
17,0 km, +/- 750 m: La Morella i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
17,9 km, +/- 680 m: Montau i Puig de la Mola des d'Olesa de Bonesvalls
17,9 km, +/- 740 m: Pi Tallat i Creu de L'Aragall des de Sant Andreu de la Barca
19,3 km, +/- 450 m: Campdàsens, Can LLuçà i Can Planes des de la Cala de Vallcarca (Sitges)
19,7 km, +/- 730 m: Puig Verdaguer, Puig de les Agulles i La Desfeta des de Begues
20,3 km, +/- 700 m: La Morella, Les Solius i Penyes Negres des del Pla d'en Querol
20,3 km, +/- 930 m: Montpedrós, Coves de Can Riera i Puig Gallina des de St-Vicenç dels Horts
20,7 km, +/- 700 m: Circular pel Puig de la Mola, Les Solius, Penyes Negres i Penya Blanca
20,8 km, +/- 700 m: La Morella des de les Casetes del Garraf
21,8 km, +/- 930 m: Puig d'Agulles, Roc de Forellac i Montcau des de Gelida
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD

Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 7:50 5 nov. 2023
Hora Fi: 10:09 5 nov. 2023
Distància recorreguda: 13,2 km (02:19)
Temps en moviment: 01:42
Velocitat mitjana: 5,68 km/h
Vel. en Mov.: 7,73 km/h
Velocitat Màxima: 15,28 km/h
Altura Mínima: 233 m
Altura Màxima: 519 m
Velocitat Ascens: 538,6 m/h
Velocitat Descens: 588,5 m/h
Guany Altitud: 472 m
Pèrdua Altitud: 487 m
Temps Ascens: 00:52
Temps Descens: 00:49

.