2023.06.21 - Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses

Parc Natural de la Serralada de Marina
Inici / Arribada: C/ de Suïssa - Montigalà (Badalona, 75 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 12,2 km, +/- 480 m
Durada: 1:45 hores

La vall de Poià (antiga vil·la romana), també anomenada de Betlem o de Sant Jeroni de la Murtra, és una vall de la ciutat de Badalona, situada a la part septentrional del terme municipal. Emmarcada pel parc natural de la Serralada de Marina, és una zona d'un alt valor ecològic, a més d'històric, on podem gaudir dels valors naturals i paisatgístics d’una de les poques valls sense urbanitzar del Barcelonés i alhora conèixer una part de l’important patrimoni cultural de la serralada de Marina com a poblats ibèrics, ermites, monestirs i antics masos.
Aquesta vall va estar conreada des de l’època dels romans fins ben entrats els anys setanta del segle XX. Encara es poden endevinar restes d’activitat agrícola tant per les formes del terreny que ens recorden antigues feixes o com per la presència de peus de garrofers, ametllers i ceps. Un mosaic de formacions vegetals en configura el paisatge: garrigues a les carenes, pinedes de pi pinyer als vessants, matollars d’albada i ginesta a la plana, restes de boscos d’alzines i roures amb bardisses que arriben fins a la riera i prats secs d’albellatge que ocupen les antigues feixes de conreus.

En una circular curta però intensa ens aproparem al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, ascendirem successivament els turons d'en Rafel (280 m) i de Nadal Olivé (324 m) fins arribar a la Coscollada de l'Amigó (470 m) i el poblat ibèric de les Maleses (460), punt d’interès arqueològic d’aquesta sortida.

El Turó de les Maleses té una alçària màxima de 462 m i gaudeix d’una visibilitat extraordinària. En dies clars s’hi veu tot el Vallés fins als Pirineus i des del Pi Candeler, un turó que s’uneix a les Maleses a molts pocs metres de distància, es controla tot el Barcelonès i el Maresme. Des d’aquí s’albiren els vessants muntanyencs que hi ha entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf, a més d’altres vessants a l’est de les muntanyes que formen la serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l’interior com els de la costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà, i poder fer-los senyals d’advertiment amb garantia de ser vistos.
Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos.
L’urbanisme de les Maleses seguia el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost de Campsentelles està orientat a l’est, mentre que el vessant de Moncada i Reixac està orientat a l’oest. Tant com a un costat com a l’altre, les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.
Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presentava amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre era quadrangular, tal com succeeix al turó de les Maleses. Les cases aquí presentaven tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 m2 aproximadament. A l’àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.
Els seus orígens es situen en un hàbitat preurbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es dui a terme entre els segles IV i III aC i el seu abandonament es produí abans de la segona guerra púnica (210 aC), però fins ara desconeixem els motius que el va provocar.

El jaciment laietà de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en què la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Les troballes de les excavacions de l'assentament, que és del segle III a. C., es troben exposades al Museu Municipal de Montcada.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
10,1 km, +/- 440 m: Poblat ibèric de Puig Castellar des de la Font de l’alzina
11,3 km, +/- 500 m: L'Enrucada de Tiana
11,4 km, +/- 450 m: Poblat Ibèric de les Maleses, canteres de Can Donadéu i Can Rovireta
12 km, +/- 550 m: Cantera de Can Rovireta i poblat ibèric de les Maleses
12,2 km, +/- 480 m: Vall de Poià i poblat ibèric de les Maleses
12,3 km, +/- 600 m: Montescatano i Poblat ibèric de les Maleses des de Montcada i Reixac
12,5 km, +/- 450 m: Volta pel bosc de Ruscalleda
14,3 km, +/- 680 m: Ruta de les ermites i poblats ibèrics de la Serralada de Marina
15 km, +/- 550 m: La Coscollada i Turó d'en Galzeran des de Sant Fost de Campsentelles
17 km, +/- 850 m: Els Ginestrells, Turó d'en Galzeran i Turó de Castellruf des de Tiana
27,7 km, +/- 1.650 m: La Neorural
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL

Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 18:09 21 jun. 2023
Hora Fi: 20:06 21 jun. 2023
Distància recorreguda: 12,9 km (01:57)
Temps en moviment: 01:41
Velocitat mitjana: 6,6 km/h
Vel. en Mov.: 7,6 km/h
Velocitat Màxima: 18,91 m/h
Altura Mínima: 67 m
Altura Màxima: 460 m
Velocitat Ascens: 586,6 m/h
Velocitat Descens: 682 m/h
Guany Altitud: 518 m
Pèrdua Altitud: 518 m
Temps Ascens: 00:53
Temps Descens: 00:45

.