2023.06.04 - Puig Verdaguer, Puig de les Agulles i La Desfeta des de Begues

Inici / Arribada: C/ del Berguedà, Begues (370 m)
Punt culminant: Puig de les Agulles (552 m)
Distàncies i desnivell acumulat: 19,7 km, +/- 730 m
Durada: 2’45 hores

Garraf blanc, Garraf vermell i Garraf negre, aquesta ruta és l’excusa perfecta per a entendre millor la diversitat geològica del terreny que ens envolta en aquesta porció del litoral central català, com per fer un repàs de nocions ja vistes en anteriors ocasions (aquestes ressenyes no són correlatives).

A nivell geològic, Garraf, Muntanyes d’Ordal i per extensió, tota la regió del sistema mediterrani central litoral, són formats per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben determinat. D’allí la presència de coves, avencs i balmes, presents en la primera part d’aquesta ruta.
En el massís del Garraf trobem diversos materials de diferents èpoques geològiques. Aquests materials es poden agrupar pel seu color i antiguitat, des dels més recents en les roques més superficials, fins als més antics en capes inferiors del terreny (Foto 6):

- Garraf blanc primer: el més recent (-144/-65 Ma), format per roques calcàries del mesozoic superior (Juràssic i Cretaci);
- Garraf roig o vermell (-248/-213 Ma): format per margues, gresos i argiles silícics del mesozoic inferior (Triàsic);
- Garraf negre: el més antic (-590/-248 Ma), format per esquists i pissarres del Paleozoic.

Aquest perfil geològic permet d'observar que el Garraf presenta una estructura de conjunt cabussat cap al Sud-Oest, de manera que les capes de roques més antigues, pertanyents al paleozoic, només afloren en el marge oriental del massís, en plena vall del Llobregat (Muntanyes del Baix Orientals), a la franja entre Gavà i Sant Boi, cap a Pallejà i Martorell. Més cap a l'Est, el Paleozoic desapareix tapat pels al·luvions i d'altres materials quaternaris i terciaris, que tornen, però, a aflorar a la serra de Collserola, mentre que cap a l'Oest, aquests materials paleozoics s'enfonsen progressivament sota les roques del mesozoic. És llavors quan apareixen els elements constitutius del Garraf vermell: conglomerats i gresos principalment del Buntsandstein (de l’alemany “roca de sorra vermellosa”) de l’època mesozoica del triàsic inferior (240 milions d'anys), quan apareixen els dinosaures i els mamífers. Aquests afloraments, constituïts per grans de quars i òxids de ferro -el responsable del color vermell- formen una estreta franja que va des de Martorell fins a Gavà, paral·lela a la vall del Llobregat, i s’intercalen entre el sòcol d'esquists i pissarres paleozoics (negres) i les calcàries (blanques) del juràssic i cretaci que abunden a la part més occidental del massís.

La ruta:
Sortint del carrer del Berguedà, a la petita urbanització del Mas Ferrer de Begues (370 m), comencem a remuntar la riera i el camí de la Creu en direcció del Coll Fitó (427 m), sota el Puig Verdaguer (515 m). L’ambient és càrstic i mediterrani, igual que en una ruta anterior des de Gavà fins a La Morella i el Puig de les Agulles (Garraf blanc).
Després del Puig de les Agulles, punt culminant d’aquesta ruta (552 m), comença una llarga baixada a la façana litoral i un canvi d’ambient a l’alçada de Can Pardal i l’Ermita de Bruguers. Les roques característiques d’aquesta zona són sorrenques i compactades: gresos i conglomerats sedimentaris de color vermell.
Durant el triàsic, Bruguers formava part del supercontinent Pangea, el clima era sec i calorós, i en aquesta zona hi havia grans rius que baixaven sediments en forma de fangs i pedres. Era l’època que van aparèixer els primers dinosaures. Aquests materials rogencs compactats, un cop exposats als fenòmens meteorològics, començaren a prendre formes espectaculars. L’impacte constant de l’aigua i sobretot el vent començaren a formar petits orificis que recorden un rusc d’abelles anomenats alvèols. Quan els alvèols es fan més grans, es converteixen en tafones i, si queden foradats per tos dos costats, formen arcs i ponts naturals tal com l’arc de Bruguers visible en aquesta zona, una formació de gran valor geomorfològic del Garraf vermell (o «quan el vent modela la terra vermella»).
Una pujada exigent més, sense treva fins al castell d'Eramprunyà (390 m) i La Desfeta (524 m) i poc a poc, anirem tornant al punt de partida.

Nota: La situació costanera del massís del Garraf determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Cal prendre aquest fet en consideració a l’hora d’aventurar-s-hi i preveure mesures acordes per a la hidratació i protecció contra el sol. Una bona idea també és programar la sortida els dies o estacions de menys insolació i aprofitar de condicions meteorològiques excepcionals com ara la marinada i la humitat/nuvolositat provinent del mar alguns dies a l’estiu, com passa a vegades el mes de juny.

Nota: La situació costanera del massís del Garraf determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Cal prendre aquest fet en consideració a l’hora d’aventurar-s-hi i preveure mesures acordes per a la hidratació i protecció contra el sol. Una bona idea també és programar la sortida els dies o estacions de menys insolació i aprofitar de condicions meteorològiques excepcionals com ara la marinada i la humitat/nuvolositat provinent del mar alguns dies a l’estiu, com passa a vegades el mes de juny.

SÈRIE D'ENTRENAMENTS PEL GARRAF, MUNTANYES DEL BAIX & D'ORDAL
11 km, +/- 290 m: Mirador de Crestabocs i Camins del Vi i del Cava des de l'Ordal
11,5 km, +/- 310 m: Sant Vicenç del Castell i Salt de la Botzegada, Castellbisbal
11,5 km, +/- 450 m: Penya Esquerdada, Penya del Moro i Puig Vicenç des de Vallirana
11,9 km, +/- 470 m: Circular a Sant Ponç i el Puig Montmany des de Corbera de Llobregat
12,7 km, +/- 450 m: Castell de Subirats i Flandes del Casots des de l'Ordal
13 km, +/- 430 m: Castell de Rosanes, Mina de Plom «La Martorellense» i Castell de Sant Jaume
13 km, +/- 600 m: Puig d'Agulles i Montcau des de Gelida
13,5 km, +/- 330 m: Pont de l'Arcada, Avencs dels Esquirols i de la Línia des d'Olesa de Bonesvalls
13,5 km, +/- 590 m: Roca Foradada i Font del Senyor des de Gelida
14 km, +/- 500 m: Antena de les Planes i Gorg de la Mola des de Pallejà
14 km, +/- 630 m: Garraf Vermell i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
14,9 km, +/- 450 m: Circular per Sant Climent de Llobregat
15,8 km, +/- 30 m: La Ricarda, Caserna dels Carrabiners i Semàfor, Delta del Llobregat
16 km, +/- 610 m: Circular al Turó del Tàbor i Roca del Barret des de Gavà
16 km, +/- 630 m: La Morella pel Pas del Cavaller
16 km, +/- 700 m: Penya del Moro i Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat
16 km, +/- 850 m: Ermita de Sant Ramón i Montpedrós des de Sant Boi
16,3 km, +/- 700 m: La Morella i Puig de les Agulles des del Pla de Querol
16,7 km, +/- 560 m: Roca del Barret pel GR 92 i la Carrerada des de Gavà
17,0 km, +/- 750 m: La Morella i Puig de les Agulles des de la Sentiu (Gavà)
17,9 km, +/- 680 m: Montau i Puig de la Mola des d'Olesa de Bonesvalls
17,9 km, +/- 740 m: Pi Tallat i Creu de L'Aragall des de Sant Andreu de la Barca
19,3 km, +/- 450 m: Campdàsens, Can LLuçà i Can Planes des de la Cala de Vallcarca (Sitges)
19,7 km, +/- 730 m: Puig Verdaguer, Puig de les Agulles i La Desfeta des de Begues
20,3 km, +/- 700 m: La Morella, Les Solius i Penyes Negres des del Pla d'en Querol
20,3 km, +/- 930 m: Montpedrós, Coves de Can Riera i Puig Gallina des de St-Vicenç dels Horts
20,7 km, +/- 700 m: Circular pel Puig de la Mola, Les Solius, Penyes Negres i Penya Blanca
20,8 km, +/- 700 m: La Morella des de les Casetes del Garraf
21,8 km, +/- 930 m: Puig d'Agulles, Roc de Forellac i Montcau des de Gelida
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER LA SERRALADA DE MARINA I LITORAL
SÈRIE D'ENTRENAMENTS PER COLLSEROLA: SECTOR NORD

Estadístiques de la ruta:
Hora Inici: 8:14 4 juny 2023
Hora Fi: 11:27 4 juny 2023
Distància recorreguda: 19,9 km (03:13)
Temps en moviment: 02:49
Velocitat mitjana: 6,19 km/h
Vel. en Mov.: 7,04 km/h
Velocitat Màxima: 15,27 km/h
Altura Mínima: 116 m
Altura Màxima: 550 m
Velocitat Ascens: 509,1 m/h
Velocitat Descens: 704,4 m/h
Guany Altitud: 796 m
Pèrdua Altitud: 792 m
Temps Ascens: 01:33
Temps Descens: 01:07

.