Ruta dels monestirs nordcatalans (5a etapa)

6 Etapes
404 quilòmetres en total
13 monestirs o priorats
I molts racons per descobrir

Aquesta ruta s'inclou dins un seguit de tracks que pretenen enllaçar els monestirs de la Catalunya nord. Disculpeu si me'n deixo algun (segurament serà el cas) per desconeixement o per la complicació que afegiria al disseny del traçat.
Cada etapa comença on acaba l'anterior, sempre intentant sortir de les vies principals per descobrir camins rurals i gaudir de l'encant de les carreteres secundàries.

Avui toca el tram més urbà i ric culturalment parlant, ja que compta amb la major concentració de monestirs de tota la ruta.
Com sempre, viatgem intentant evitar les grans carreteres, buscant camins rurals o a falta d'ells com en aquesta ocasió, carreteres més-que-secundàries, per gaudir de l'ombra de les platanes i contemplar d'aprop les hortes de les ribes del Tet i el Tec. Aquest és, per tant, un track 100% onroad.
Anem a pams: comencem a l'església de les Santes Hòsties de Pezillà (els curiosos podeu buscar la llegenda) i busquem una pista asfaltada per fer una part del camí cap al primer monestir. Es tracta de l'església de Sant Esteve d'Agusà, una antiga abadia de la que s'en tenen notícies des de mitjans del segle IX. Al segle XI, aquest monestir era un domini del comte de Besalú, Bernat Tallaferro. Actualment només en resta l’església abacial.
Continuem la ruta creuant Perpinyà pel centre en direcció a Castell Rosselló. Els que van per nota poden visitar alguns antics monestirs de la capital nordcatalana, com el convent de Sant Salvador, el de Santa Clara, Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans, o el de Sant Domènec.
Jo vaig directe cap a Castell, parant primer a les restes romanes de Ruscino i després a la talaia de la torre de l'homenatge, al costat de l'església (romànica).
A continuació enfilem cap a Cabestany, passant entre vinyes per una via anomenada "camí de Carlemany". Arribats al poble, anem de dret a visitar una joia del romànic: el timpà de Cabestany, dins l'església de Santa Maria (perdó per una petita "liada" en una via peatonal).
És una de les peces més importants del mestre del mateix nom, i la que el va donar a conèixer públicament. Quan fou descoberta el 1934, la perfecció de les seves formes alertà els investigadors, que a partir de la troballa de la peça començaren la cerca de la resta de la producció conservada del mateix autor. El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l’Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona. Se li atribueixen gran quantitat d'obres, destaco escombrant cap a casa, la (fragmentada i dispersa) portada monumental de Sant Pere de Rodes.
Seguim cap a Elna per una via principal i sense cap gràcia (amb temps i paciència es podria buscar alguna alternativa millor) i pugem cap a la catedral, on apart de tenir una panoràmica excel·lent podem visitar el seu magnífic claustre. Les quatre galeries estan construïdes en diferents etapes, i elaborades amb marbre blanc de Ceret. L'escultura de la galeria sud és del tot romànica, hereva dels tallers de Santa Maria de Serrabona i de Sant Miquel de Cuixà.
Sortim d'Elna per una carretera de platanes i anem a creuar el Tec pel gual d'Ortafà (barrera oberta si no hi ha hagut riuades). D'aquí seguim creuant Palau del Vidre i continuem cap a Sant Andreu de Sureda, on podreu admirar el seu antic monestir romànic benedictí. L'església d'origen preromànic (va ser fundat vers l'any 800) és molt notable, amb uns magnífics capitells esculpits sobre les columnes que sostenen la volta de la nau. Ràpidament ens recorda la citada anteriorment església de Sant Pere de Rodes. Connexió? A mesura que anem avançant anem trobant més evidències del lligam històric entre ambdues bandes de la (imposada) frontera. A la façana oest hi ha la destacable portada, coronada amb un timpà decorat per una creu grega esculpida i un crismó inscrit dins un cercle, decorat amb motius florals i geomètrics, així com una llinda esculpida de gran qualitat, semblant a la que veurem tot seguit a Sant Genís de Fontanes. Comptava també amb un (desaparegut) rellevant claustre romànic. Segons algunes versions, els seus capitells haurien servit per a reconstruir el Claustre d'Elna.
Després d'aquesta visita anem cap a la següent parada: Sant Genís de Fontanes. Fou un monestir benedictí romànic entre el segle IX i el XVIII. Actualment no hi ha monjos a l'abadia des de la Revolució Francesa, però els edificis es mantenen, sobretot l'església i el claustre. Els altres edificis en la seva majoria han esdevingut propietats privades. A la façana destaca la llinda -amb inscripció- de marbre blanc de Ceret (semblant a la de Sant Andreu de Sureda) i diversos ossaris i escultures. Conserva un notable claustre, recuperat en gran part amb els seus capitells originals. Data entre els anys 1270 i 1280. Havia estat desmantellat i venut el 1924. Actualment només 4 dels seus capitells son fora (a Filadèlfia) i han estat substituïts per còpies.
L’església conserva diversos retaules. És presidida pel retaule major del segle XVII. També conserva una pintura que representa la Mare de Déu de Montserrat, del 1644, que recorda el lligam amb el monestir del Bages.
La pica beneitera es troba sobre un bell capitell procedent de Sant Andreu de Sureda.
Continuem la ruta i ens enfilem per una pista (mal) asfaltada cap a Santa Maria del Vilar.
Era un antic priorat que depenia de la canònica de Santa Maria de Lledó, a l'Alt Empordà, fundada el 1089. El primer prior de Lledó, Joan, adquirí el Vilar, possessió que li fou confirmada el 1094.
Se'n conserva l'església (és visitable, veieu info al punt d'interès), amb una bonica portada i havia comptat amb un petit claustre. Actualment hi resideix una comunitat ortodoxa.
D'aquí marxem cap a les termes del Voló on finalitzarem la jornada.

● Relatat amb l'evident ajuda de Vikipèdia

**Ruta feta amb Yamaha Teneré 700 calçant uns Goldentyre davant i Anakee wild darrera**

Segurament en algun punt compartirem ruta amb ramats, ciclistes o excursionistes. Afluixem, saludem i si cal parem (els cavalls sovint s'espanten). No costa res i tothom ho agrairà. Respectem els sembrats i les tanques de pastor. No volem que ens prohibeixin més camins, oi? Hem d'intentar tenir un comportament exemplar i demostrar que l'autèntic trail també estima i respecta l'entorn!