Ruta dels monestirs nordcatalans (4a etapa)

6 Etapes
404 quilòmetres en total
13 monestirs o priorats
I molts racons per descobrir

Aquesta ruta s'inclou dins un seguit de tracks que pretenen enllaçar els monestirs de la Catalunya nord. Disculpeu si me'n deixo algun (segurament serà el cas) per desconeixement o per la complicació que afegiria al disseny del traçat.
Cada etapa comença on acaba l'anterior, sempre intentant sortir de les vies principals per descobrir camins rurals i gaudir de l'encant de les carreteres secundàries.

En aquesta ocasió el gran protagonista és el Priorat de Santa Maria de Marcèvol.
Es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el poble de Marcèvol, que pertany a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent. Va ser declarat "monument històric" l'any 1840.
L'església romànica, construïda en el transcurs del segle XII, fou molt malmesa en el terratrèmol de Catalunya de 1428.
En destaca la portalada, de marbre blanc i rosat (material freqüent al conflent, i que ja hem trobat al priorat de Serrabona). Un campanar de cadireta asimètric domina la façana d'entrada.
El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya del Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa (Ille-sur-Têt).

Marcèvol apart, passareu també per diverses ermites, pobles interessants com Montalba i un d'abandonat com Coma, gaudireu d'unes grans vistes del Canigó i divisareu tot el Rosselló des de la talaia de Força Réal.

Força offroad, jo diria que més del 50%, sempre amb la possibilitat d'asfalt aprop.
La marco com a difícil per un tram/sender brut i rocallós que va del poble abandonat de Coma (o Comes) fins al dolmen de la Font de l'Orri (marcat "perill").
La resta de pistes nivell moderat.

○ Moltes prohibicions, tal i com estem acostumats a França, encara que en el sentit de la meva marxa (i abans que comenci l'estiu) a dia d'avui no n'he vist cap. Val més no intentar-la fer en sentit contrari!

**Ruta feta amb Yamaha Teneré 700 calçant uns Goldentyre davant i Anakee wild darrera**

Segurament en algun punt compartirem ruta amb ramats, ciclistes o excursionistes. Afluixem, saludem i si cal parem (els cavalls sovint s'espanten). No costa res i tothom ho agrairà. Respectem els sembrats i les tanques de pastor. No volem que ens prohibeixin més camins, oi? Hem d'intentar tenir un comportament exemplar i demostrar que l'autèntic trail també estima i respecta l'entorn!