Ruta càtara 2. Cap a l'Arieja asfàlticament

Sempre és un plaer circular durant l'estiu per la cara nord del Pirineu. Estem parlant de mitjans de juliol. Temperatura òptima per gaudir de la carretera: m'he mogut tot el dia entre els 26 i 30 graus, fins i tot al tram d'enllaç passant per la plana del Rosselló. De tornada a casa, patacada de 38 graus en creuar la frontera. Enveja sana i admiració pel país veí; pel seu clima, pels seus paisatges, pel seu patrimoni....
Aquesta és una ruta espectacular, de carreteres secundàries increïbles que transcorren per gorges, fagedes, altiplans i verdes valls pirinenques. Són gairebé 200 km que s'han d'agafar en calma per gaudir-los sense pressa.
Es pot enllaçar en algun punt amb la "Ruta càtara 1"

En quant als càtars, el principal i més important punt de la ruta el trobem al desconegut (per la majoria) poblet de Niort de Sault. El seu castell va ser ni més ni menys que l'últim bastió càtar en rendir-se. Així ens ho explica la Viquipèdia:

Al segle XIII, en plena Croada albigesa, Niòrt va esdevenir el refugi de molts perfectes càtars, ja que la família simpatitzava amb l''Església dels Bons Homes des del casament de Guilhem de Niòrt (el fill de Guilhem d'Alion) amb Esclarmonda de Montreal-Laurac;
Esclarmonda era filla de la perfecta Blanca de Laurac i neta de la cèlebre dama Guirauda de La Vaur, que va morir lapidada en un pou per part dels croats. Tanmateix el País de Sault va romandre al marge de les grans escenaris de la croada, ja que la seva orografia boscosa i muntanyosa feia poc propícia les campanyes militars.
La família Niòrt no estava disposada a deixar-se prendre els béns. Gueraud de Niòrt, el fill gran d'Esclarmonda i de Guilhem, va saber canviar de bàndol hàbilment quan va tocar. El trobem per exemple el 1213 a la batalla de Muret, amb els seus germans Bernat Otó de Niòrt, Guilhem Bernat i Raimon de Rocafeilh, lluitant al costat dels croats, però també a la batalla de Verfuèlh o la de Basièja al costat dels occitans. El 1240, Gueraud es va sotmetre al rei de França a Peirapertusa i com a prova de bona voluntat va lliurar tots els castells de la família, Niòrt inclòs. En teoria estava estipulat que Lluís IX havia de restituir, almenys en part, els béns als Niòrt, sempre que el legat papal els pogués reconciliar amb l'Església catòlica. Tanmateix el rei va confiscar totes les seves terres per evitar noves alteracions de l'ordre per part dels senyors de Niort. Tot i així, els habitants del País de Sault, per fidelitat als seus senyors, es van sublevar. Un fill de Gueraud, Guilhem de Niòrt, va recórrer l'antic vescomtat i va intentar una invasió ajudat pel seu oncle el rei d'Aragó.
Els Niort van romandre al seu castell fins a l'estiu de 1255. En aquesta data, Lluís IX va enviar el seu exèrcit a Niòrt de Sault i, després d'un setge, la família va capitular. Una llegenda, que juga amb el mateix nom de Niòrt (Aniort prové del llatí anus orta, que significa "antiga sortida") explica que els assetjats es van escapar per un passatge tallat a la muntanya.

**Ruta feta amb Yamaha Teneré 700 calçant uns Dunlop D908 RR rally raid davant i darrera**

Probablement en algun punt compartirem ruta amb ramats, ciclistes o excursionistes. Afluixem, saludem i si cal parem (els cavalls sovint s'espanten). No costa res i tothom ho agrairà. Respectem els sembrats i les tanques de pastor. No volem que ens prohibeixin més camins, oi? Hem de tenir un comportament exemplar i demostrar que l'autèntic trail també estima i respecta l'entorn!