2023-06-05. Mardian - Siverek

Iran - Kurdistan iraquià - Turquia - Grècia - Albània

Em llevo i vaig a buscar la cafetera i el cafè a la moto per esmorzar a la terrassa del hostel, el propietari es molt culte i em posa la cançó "Ay Carmela" (el ejército del Ebro una noche el rio pasó ay Carmela, ...) que cantaven els soldats republicans mentre parlem de guerres, dictadures, llibertat, Turquia, Kurdistan, Espanya, Catalunya, ...
Té un petit gatet de nom Rosa, igual que el Hostel, per la revolucionària alemanya de finals del XIX i principis del XX Rosa Luxemburg, ell també és un revolucionari i és agradable parlar-hi.

Vaig per petites carreteres, fa bo per anar amb moto, uns 24°C a les 10 del matí. Les carreteres al final es converteixen en pistes mig asfaltades i de cop s'acaba el camí i cal tornar enrere i buscar-ne un altre per continuar la ruta.
Els paisatges són espectaculars, tot de prats totalment coberts amb unes increïbles roques de més d'un metre de diàmetre. El alguns pocs llocs les han tret i apilat al costat de la carretera o n'han fet tancats per les cabres.

Un dels camins s'acaba davant de la porta d'una casa, dos nens venen corrent i m'obren la porta perquè entri la moto, però aparco al davant, paro el motor i entro a peu per parlar amb la dona, li dic el nom de la ciutat on vull anar i em fa gestos amb les mans assenyalant-me el rumb, sembla que ho entenc però hi ha tantes cruïlles i les pistes donen tantes voltes que es gairebé impossible saber cap a on vas sense trobar gent per preguntar-ho.

Veig una gran carpa i una tenda al costat amb algunes persones i nens, paro per demanar si vaig bé i em conviden a un chai i a menjar, els hi agraeixo molt però només accepto el te.
No tenen aspecte de ser ramaders, hi ha un Duster aparcar al camí i segurament deuen ser gent de la ciutat propera que s'han quedat sense casa degut al terratrèmol.
Pel camí fins a la carretera en trobo més de carpes com aquests, separades entre elles i sense bestiar enlloc.
Han perdut la casa però et conviden a menjar i a beure te, quina bona gent.

Un cop a la carretera m'aturo al primer poble on veig que fan menjar i em menjo un durum.
Continuo cap a Siverek per una carretera amb molts bonys i de cop i volta trobo que la moto es desnivella, sento un cata-clock i pel retrovisor veig que la maleta de la dreta rebota sobre l'asfalt. Resulta que mentre dinava la moto estava al sol i la cinta aïllant que fa de gruix dels suports molt gastats s'havia estovat molt i la maleta ballava, l'he canviat per un bon gruix de cinta americana.
Busco hotels a la ciutat i en poso tres al Gps, arribant a Siverek paro en el primer, m'agrada, el preu és de 350 lires i té dutxa, aire condicionat, nevera, esmorzar i parking al carrer davant de la porta.

Després de relaxar-me surto a passejar, trobo un Steak-house i aprofito per menjar un bon tros de carn que no hagi passat per la picadora.