Vall d'Incles - Refugi i llacs de Juclar

Una ruta amb raquetes per la Vall d’Incles, a Andorra. Ruta senzilla, curta, de un desnivell assequible i per un paratge esplèndid.
L’estadística del Garmin ens dona un recorregut de 9,2 Km i un desnivell acumulat de 508 metres, sortint de la cota 1833 i arribant a la 2311. El recorregut es va fer en un temps total de 5 hores i 25 minuts, dels quals en moviment en van ser 2 hores i 44 minuts.
La tornada d’aquesta ruta es va fer per la part d’obaga, ja que de pujada ens vàrem trobar dos trams que a solana ja no hi havia neu. Tot i això us recomano que si podeu, la feu el retorn també per la part de solana (per on es va fer l’ascens)
Aquesta ruta també és recomanable fer-la a peu, però tant d’anada com de tornada per la part de solana. (Pel costat Nord del riu d’Incles, o esquerra segons es puja).
Arribarem per la carretera C-G-2 i ens desviarem en un revolt molt tancat entre El Tarter i Soldeu, amb indicacions de la Vall d’Incles. Seguirem per la pista C-S-270 durant 3Km fins al final on hi ha un pàrquing (es possible que en temporada d’estiu hagueu de pagar pàrquing si no teniu reserva al refugi del Juclar)
Deixem els cotxes i agafem el camí que surt cap a l’Est, com si volguessim continuar per la pista per on hem vingut. De seguida trobarem un rètol que posa “camí de l’obag – Incles”. Aquest desviament l’hem de deixar i seguir paral•lels al riu.
A poc més d’un quilòmetre de l’inici, trobarem un segon desviament assenyalat “Estany de Juclar – Pic d’escobes” i “Basses del Siscaró”. Hem d’agafar el camí de Juclar.
Uns cent-cinquanta metres després, arribarem a un àrea de picnic amb un pontet per on creuarem el riu. Nosaltres a partir d’aquí vàrem estar un bon tros sense neu.
Seguirem camí durant 1 quilòmetre i sis-cents metres, buscant alguna fita i marques rodones grogues, amb l’única dificultat que haurem de grimpar en un punt, on si no ho fem, hauríem de creuar el riu. Finalment trobem un pontet precari de formigó, just al costat d’una roca on hi ha un túnnel fet per l’home i d’on surt l’aigua de l’estany del Juclar.
Ara comença la part amb més pendent, que en portarà en tres-cent i pocs mestres al mirador de la Pleta del Juclar (nosaltres el vàrem obviar) i en 1 quilòmetre i quatre-cents metres al refugi del Juclar, on hi hauran els llacs. Trobarem entre el mirador i el refugi, una antena i les runes de l’antiga caseta dels treballadors de la presa del Juclar.
A la zona refugi val la pena estar-hi una estona. Si es pot visitar els llacs seguint el camí que porta al pic d’escombres. Nosaltres vàrem aprofitar per gaudir del silenci i de l’entorn.
Iniciem el retorn per on hem vingut. Però per no haver de treure’ns i posar-nos les raquetes dues vegades per la manca de neu, decidírem seguir per la part de l’obaga. Així que un cop passat la zona del mirador de la pleta de juclar, ja no creuarem el riu i vàrem seguir una mica per intuïció i seguin el rastre de dies enrere d’altres raquetes. Això si. Allí s’ha de vigilar les cornises altes de les muntanyes pel risc d’allaus., dels quals n’hi havia rastre.
Varem seguir per la part d’obaga, en algun punt amb uns trams curts de certa inclinació, fins arribar a la zona de picnic que havíem creuat per un pontet. A partir d’allí, ja tot va ser desfer camí.