Vall de Núria - Ruta dels ponts històrics amb raquetes

Els ponts formen part del paisatge actual de Núria i també de la seva història. L’existència de dos torrents, que circueixen la plana del santuari, va fer que se’n construïssin per permetre la còmoda circulació de processons, pelegrins o autoritats.

Daten dels temps del romànic, quan l’arc de mig punt era la forma arquitectònica més habitual a portes, finestres de monestirs, esglésies i castells d’aquella època. L‘origen d’aquest estil, es situa amb els romans, i es creu que podrien haver sorgit de l’evolució de les falses voltes. Era el sistema amb el que es feien les barraques de pastor, en que en cada nova filada de pedra es col·locava una mica més cap a l’interior; de tal manera que quan es feia el tancament final amb una gran llosa, tot el conjunt guanyava en solidesa.

Per construir l’arc de mig punt, primer es feia un motllo de fusta, dit cintra, sobre el qual, s’hi posaven els blocs de pedra dits dovelles, que, units per la pressió que feien uns contra els altres, es mantenien enganxats ferms i forts un cop se li retirava la cintra.

Alguns d’aquests ponts encara continuen dempeus, altres han estat substituïts per ponts construïts amb formes que ja no són l’arc de mig punt, i tècniques més evolucionades i materials com fusta, ferro, ciment o formigó. Amb tot, a Núria l’arc de mig punt romànic va voler ser recordat per l’arquitecte Josep Danés i Torres en diverses parts del nou santuari que va projectar i construir al llarg del segle XX.

A cada pont hi ha una comparativa amb fotos antigues, un apunt històric per tal de que els pugueu conèixer millor i un petit joc de pistes per poder fer en família, que si llegiu la informació i observeu l’entorn us faran la ruta més interessant.