Turó de Port Vell

Ascensió hivernal al turó de Port Vell, modesta, però agraïda muntanya de 2489 m d’alçada, situada al vessant nord de l’andorrana vall de Rialb, a la carena fronterera que va, d’est a oest, del pic de la Serrera al de Font Blanca. Està situada entre dues antigues collades, el port de Siguer i el que li dona el nom, port Vell o port Vell de Siguèr (en francès Siguer), petita població de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja, per on passa el GR-10.

L’inici el trobem a l’àrea d’informació del Parc Natural de la vall de Sorteny, a 1782 m, a on arribarem per la carretera CG-3, que, des de La Massana, porta a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. Passat el Serrat ens trobem amb una sèrie de giragonses ascendents i al final, quan la carretera esdevé recta, a la dreta hi ha un trencall amb una barrera, que ens deixa directament a la zona d’aparcament de Sorteny. Hi ha força places, però no podem oblidar que estem en un dels indrets més concorreguts del Principat, degut a que és porta de molts recorreguts, per tant, no ens ha d’estranyar veure vehicles estacionats al voral de la carretera.

Al costat de la caseta d’informació del Parc Natural marxa la pista en direcció al refugi de la Borda de Sorteny, seguint el traçat del GRP andorrà, però nosaltres hem de parar compte a l’inici d’un sender, al costat dels contenidors, on hi ha un pal indicador i un de benvinguda a la vall de Rialb, que és per on hem d’anar, seguint molta estona unes marques de pintura groga.
Avancem de forma molt còmoda i tranquil·la, per dintre el bosc, seguint el marge esquerre orogràfic del riu de Rialb. Passarem una zona de pícnic i una caseta, més endavant ho farem a tocar la font Freda (hi ha un indicador) i finalment pel refugi lliure de Rialb, en una zona on la pineda ha donat pas a uns amples prats de muntanya. Veurem que actualment la palanca de pas del riu ha estat instal·lada uns metres abans d’arribar al refugi i és que, ja fa uns anys, un allau se’n va endur l’antic pont, que era molt més senzill que el que hi ha ara, situat en una zona on el riu fa una gorja i, per tant, l’aigua baixava amb molta força, arrossegant-ho tot.
Dic això, doncs els punts grocs van cap el pont nou, on també hi ha un rètol, però també ho fan cara amunt, seguint el riu, que és l’opció que triem, doncs pel vessant oposat veiem un flanqueig nevat que no ens ofereix cap confiança.
Finalment ens toca passar el riu just en el punt on hi havia l’antiga palanca, de la que no queda ni rastre, però sí d’uns vells troncs arrossegats fins aquí, que de una forma una mica precària, ens ajuden a travessar el torrent, que baixa amb un cert cabal.

La idea inicial era fer aquest itinerari amb raquetes, però fins ara no hem trobat neu, no obstant, a partir del punt en el que ens trobem, no ens traurem els grampons fins que no hi tornem a passar de tornada, doncs davant nostre tenim un flanqueig una mica delicat just per sobre el riu, per un terreny incòmode per a l’ús de raquetes, però molt adequat per als grampons. És per això, que a partir d’aquest moment, anirem cercant la neu, ja molt transformada, ideal per avançar amb ells als peus.
Arribem a una nova palanca, on un rètol ens indica la direcció vers la portella de Rialb i la que ens ha de dur als ports de Banyell i Siguer, que és el nostre. Veurem un petit orri a la dreta i una cabana més gran a l’esquerra, just a l’entrada de la vall que queda als peus del pic de Font Blanca. Totes les traces marxen cap allà, per tant, a partir d’ara l’anirem obrint fins dalt, però l’estat de la neu ens ajuda a no patir més del compte, tot i que el grau d’inclinació s’incrementa notòriament. Passem el punt on els camins als respectius ports se separen, segons marca un rètol de fusta, i comencem a pujar per una mena de coma que fa un gir a l’esquerra, que acaba en un gran planell inclinat que dona una falsa sensació d’horitzontalitat, doncs, encara que de forma més moderada, seguim pujant. Entrem en el que podríem denominar com un planell en forma d’amfiteatre i al davant nostre s’intueix perfectament el port de Siguer, doncs una gran fita de pedres l’identifica. En el nostre cas, és millor encarar una pala de neu molt ampla i gens exposada, que veiem a l’esquerra i que ens durà directament al cordal carener del turó de Port Vell.
Aquesta carena és ampla i ens ofereix una vista a vol d’ocell sobre la vall de Peyregrand, al vessant de l’Arieja, en la que destaca el pic de Bourbonne, defensat al SW per una escarpada cresta que, al menys des d’aquí, fa força efecte. El que queda fins al capdamunt del nostre objectiu és seguir el cordal, que fa un tomb a la dreta, tot i que els darrers deu metres finals, gairebé horitzontals i més rocallosos, presenten una estreta cornisa de neu, que hem descartat trepitjar, doncs es veia molt inestable i no valia la pena complicar-se la vida.

Les panoràmiques que tenim des d’aquest cim, força modest, si el comparem amb els seus veïns, és fantàstica, destacant els propers pics de Rialb i de Font Blanca o l’estètic Thoumasset, amb l’estany Blau als seus peus, situats visualment just pel darrere del port de Siguer.
De totes maneres, res millor que donar una ullada a aquest link per fer-se una idea del panorama que s’obre als nostres ulls: https://peakvisor.com/peak/turo-del-port-vell.html.

La tornada l’hem fet seguint majoritàriament la traça que hem obert des de la palanca de fusta sobre el riu de Rialb, tot i que hem fet servir per baixar una coma paral·lela a la de pujada, situada més a la dreta, que ens ha deixat al costat mateix de la cabana de pedra (amb un interior força ben condicionat), on hem aprofitat per dinar, i més endavant ja no hem passat pel refugi de Rialb, sinó que hem travessat el riu pel pont metàl·lic, aprofitant al màxim la presència de la neu, ja que encara dúiem els grampons als peus.
No hem trobat a ningú que anés en la nostra direcció, hem obert traça i hem gaudit d’un entorn i una climatologia que després de tants mesos de confinament ens ha semblat una alenada d’aire nou, a la que ha contribuït la solitud i el silenci d’aquesta recòndita vall.

Ressenya de xrs1959