Ruta per Tavascan: Estany Mascarida i Estany del Dibale

Descripció de l’itinerari:

Ruta circular en raquetes des del Refugi de la Pleta del Prat fins a l’Estany de Mascarida de Dalt, a Tavascan. Aparquem el cotxe al Pàrquing de l’Estació d’Esquí de Tavsacan. La ruta s’inicia al Refugi de la Pleta del Prat on s’agafaria el camí que puja pel Torrent de la Mascarida direcció Sud-oest. A causa de les condicions de neu (escassa i gelada en aquell tram) vam agafar el telecadira fins al Telecadira Intermig, ja que, en principi, està prohibit anar amb les raquetes per les pistes d’esquí. El cost per utilitzar els telecadires és de 5€.

Un cop baixem del telecadira ens equipem amb les raquetes i pugem pel costat dret de la pista d’esquí fins al Pla de Meli. Aquí hem de buscar la manera de creuar el Torrent de la Mascarida i anar guanyant alçada pel cantó ascendint pel cantó dret del torrent. Anem seguint el torrent i arribarem a l’Estany Mascarida on haurem de seguir ascendint fins a arribar a l’Estany de la Mascarida de Dalt, on gaudirem d’unes bones vistes. La tornada la fem pel mateix camí i, abans de creuar el Torrent de la Mascarida per arribar al Pla de Meli, observem si el camí que baixa al refugi pel torrent està en millors condicions.
Decidim tornar per pistes, i un cop arribem al Telecadira Intermig ens deixen baixar caminant amb raquetes per pistes (sempre per un cantó) fins al Refugi.

• Punts d’interès:

Parc Natural de l’Alt Pirineu (Patrimoni)
El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’any 2003. Està situat al Pirineu axial català, entre Vall d’Aran (Oest) i d’Andorra (Est). És l’espai natural protegit més extens de Catalunya, ja que compta amb quasi 80.000 hectàrees protegides entre les comarques del Pallars Subirà i l’Alt Urgell. Compren les Valls d’Àneu, Vall de Cardòs, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i el Massis de l’Orri. Presenta una amplitud altitudinal de 2.500 m des del punt més baix (650 m al Santuari d’Arboló) fins al seu punt més alt (3.143 m de la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya). És per això que en el Parc trobem una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i mitja muntanya pirinenques excepcionals.

Formació Estany Mascarida i del Diable (Geologia):
Ambdós estanys són un exemple d’estanys que no han patit cap alteració humana. La formació dels estanys en aquesta zona va ser degut a l’acció erosiva de les glaceres. Hi ha dues teories que expliquen la formació dels estanys. Quan la glacera anava creixent ho feia seguint l’orografia de la muntanya, per sobre dels materials rígids. En trobar-se amb materials tous la glacera perforava a roca de manera vertical fins a trobar una zona on els materials tornessin a ser rígids. Llavors l’erosió tornava a canviar de sentit, i ho feia de manera horitzontal, altre cop per sobre dels materials més durs seguint l’orografia del terreny. Un cop es van fondre les glaceres, aquestes perforacions es van omplir d’aigua formant així els estanys. També es podien formar els estanys perquè dues glaceres es trobaven i al haver més pressió les glaceres erosionaven la roca de forma vertical.

Rastres (Fauna):
Durant la ruta si ens fixem bé, podem trobar rastres de petjades de diversos animals que habiten la zona. La neu és un bon material per poder visualitzar aquest tipus de rastres. Nosaltres vam veure dos tipus de petjades diferents que creiem que podrien ser d’un isard i d’un gat fer. Tant els isards com els gats fers habiten aquestes zones d’estatge alpí, caracteritzat per prats alpins, i l’estatge subalpí, boscos de coníferes, on arriba poca influència humana i hi ha neu durant molts mesos de l’any. Com a tret interessant els isards són un tipus de cabra salvatge que canvien el color del pèl segons l’època de l’any: a l’hivern és fosc i a l’estiu groguenc. El gat fer és un gat salvatge més gran que els gats domèstics amb una espessa cua que els diferència d’aquests últims. Defugen de la presència humana i per això són molt difícils de veure.

Acció Humana en el Parc: embassaments, estació d’esquí i cabanes de pastor
La majoria d’estanys que trobem dins del Parc presenten un alt grau de naturalitat i un bon estat de conservació. Tot i això, hi ha alguns estanys que han patit alteracions, sobretot en les conques amb major concentració durant l’últim segle, per l’emmagatzemat de les aigües amb l’objectiu de produir energia elèctrica. Un exemple de l’alteració hídrica de la zona és la creació del Pantà de Tavascan i Baratge de Graus que són alimentats pel torrent de la Mascarida i pels quals hem de passar amb el cotxe per arribar a l’inici de la ruta. Un altre rastre d’influència humana a la zona són les restes que trobem de les cabanes de pastor que es feien servir per dormir quan es portava el ramat d’un lloc a un altre. A més a més, en aquesta zona es troba l’Estació d’Esquí de Tavascan que va obrir l’any 1991. Les estacions d’esquí en general suposen un impacte en els ecosistemes molt gran tant per l’erosió del terreny, destrucció de la vegetació, modificació del cicle de l’aigua i urbanització de la muntanya.