Rasos de Peguera: Circular pels cims de la Torreta-Serrat de l’Hospital-Rasos de Baix-El Pedró i els Rasos de Dalt (Berguedà)

Rasos de Peguera: Circular pels cims de la Torreta dels Enginyers-Serrat de L’Hospital-Rasos de Baix-El Pedró i Rasos de Dalt, o Salabardar (Berguedà)

Itinerari: Aparcament-Pista de la Torreta-Els Rasets-Pas de Puigventós (1.960 m)-Cim de la Torreta dels Enginyers (1.987 m)-Pla de l’Orri i Collada dels Rasets (1.945 m)-Rocs de Tagast-Coll i Bassa de Tagast-Coll de l’Àngel-Cim del Serrat de l’Hospital (1.937 m)-Coll de l’Àngel-Coll i Bassa de Tagast-Bassa de les Fontetes (2.005 m)-Rasos de Baix (2.058 m)-El Pedró (2.060 m)-Les Collades (1.972 m)-Rasos de Dalt, o Salabardar (2.077 m)-Camí de la Placeta dels Rasos (1.950 m)-Creu dels Cabrer (1.894 m)-Aparcament final.

Passejada circular amb raquetes pels Rasos de Peguera, en un dia rúfol, molt fred i de escassa visibilitat que, malgrat tot, ens permet gaudir de la neu, de la ruta i dels cims que visitem. Com dissabte passat va nevar, hi ha un bon gruix de neu a la major part del camí, principalment a la banda nord de les vessants.

Iniciem la ruta a la pista que surt a la dreta des de la zona d'aparcament de la carretera que puja a la Creu del Cabrer, a uns 150 metres abans d'arribar. Als pocs metres de començar passem una tanca pel bestiar i fem una agradable passejada, encara sense neu, per la pista de la Torreta que travessa el Bosc dels Gavatxos. Deixem a la nostra dreta la Font de Ca, que a l’estiu és plena de bestiar, i seguim en lleuger ascens en direcció al Pla de l'Orri. Poc a poc anem trobant més neu.

Tot just quan sortim del bosc, poc abans d’arribar al Pla de l’Orri, girem a la dreta i, ara ja amb molta més neu, travessem els Rasets fins arribar al Pas de Puigventós. És un pas natural per on vam baixar fa uns anys per fer els cims del Cogulló d’Estela i el Roc d’Auró. Avui no farem aquesta ruta i, per tant, girem a l’esquerra seguint algunes traces prèvies, passem a tocar d’un repetidor i arribem al cim de la Torreta dels Enginyers (1.987 metres), on trobem una construcció tancada al voltant de l'antena de comunicacions i el vèrtex geodèsic sobre una estructura rodona de pedra i totxo. En condicions de bona visibilitat, les vistes a l'est i al sud serien espectaculars: Pantà de la Baells i Serres del Catllaràs i Picancel, Collsacabra, Guilleries, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, però malauradament avui no les podem gaudir.

Sota el cim veiem un balcó colgat de neu des d’on, si teniu sort amb la climatologia, gaudireu d’una magnífica visió dels propers cims del Cogulló d’Estela i el Roc d’Auró.

Fem les fotos de cim i girem cua en direcció nord per baixar al Pla de l'Orri i a la Collada dels Rasets (1.945 metres) amb una bassa absolutament glaçada. Aquí girem a la dreta per baixar a la zona de Tagast per un camí que travessa el bosc, amb traces de raquetes i skimo.

En sortir del bosc trobem una clariana farcida de neu i els grans Rocs de Tagast per la dreta. Al fons s’entreveu el Serrat de l’Hospital, segon objectiu del dia.

Ens acostem als Rocs de Tagast per descansar una estona i fer l’esmorzar a raser del vent glaçat.

Descansats i amb les forces recuperades, seguim camí avall fins arribar al Coll i la Bassa de Tagast. A la dreta del coll endevinem el turonet que, sense la boira d’avui, ens oferiria unes vistes espectaculars al sud.

Al Coll de Tagast, per la dreta, trobareu un pal indicador caigut al terra. Deixem enrere el collet i seguim al nord per, amb poc esforç, arribar al Coll de l’Àngel.

Ens dirigim al fons del coll on veiem un pas que s’endinsa al bosc per la part dreta. Entrem al bosc en forta, però molt curta pujada, que gairebé sense adonar-nos, ens deixa al cim del Serrat de l’Hospital, a 1.937 metres on, de nou, no podem gaudir de les vistes que, afortunadament, recordem d’altres pujades anteriors. Si podeu, gaudiu de les panoràmiques mentre feu un mos. El lloc s’ho val.

Després de les fotos de cim comencem la tornada desfent el camí fins els colls de l’Àngel i Tagast. Aquí, seguim camí per la dreta de la bassa i, en pocs minuts de pujada forta, tornem a ser a la zona dels Rocs de Tagast on fem l’últim esforç per arribar a la Collada dels Rasets.

Aquí seguim en direcció nord per una pista nevada molt trepitjada que, poc després, ens deixa a la zona de les Fontetes (a 2.055 metres), amb una bassa també glaçada.

Seguim amunt i després d’un tram costerut molt curt, arribem als Rasos de Baix, zona de pastura d’estiu, avui amb molta neu. Aquí trobem dos "cims" del Pedró, el vèrtex geodèsic dels Rasos de Baix (a 2.058 metres), amagat al bosc de pi negre de la dreta, i, per l'esquerra, el Pedró pròpiament dit, un monòlit de pedra (a 2.060 metres) amb un pessebre i l'escut del Club d'Esquí Berguedà que l'any 1978 va celebrar els seus 50 anys.

Tot i que avui no podem, si teniu sort, val la pena dedicar una estona a gaudir de les vistes al nord que ens regala la planúria dels Rasos de Baix, amb les Serres del Cadí (Torreta del Cadí, Volturó, Costa Cabirolera i Comabona) i d'Ensija (Gallina Pelada, Creu de Ferro, Serrat Voltor...) i els cims de les Penyes Altes del Moixeró, Niu de l'Àliga i Puigllansada. Més enllà podreu veure els cims de Núria i, a la part més oriental, els Torreneules.

Seguim camí i baixem rectes per una antiga pista d'esquí fins les Collades (a 1.972 metres i també conegut com el Coll de la Creu del Cabrer en algun mapa). Tota aquesta zona està situada als Rasos del Mig i, aquí mateix, aprofitem el forat central amb algunes roques sense neu per fer el dinar a raser del vent, que segueix bufant fort.

No ens estem gaire perquè, malgrat portar totes les capes possibles, ens quedem gelats. Així que girem una mica a l’est per buscar el camí de pujada als Rasos de Dalt. Finalment trobem els senyals de color groc que marquen la pujada, curta però intensa, que ens porta al cim dels Rasos de Dalt (també conegut com Salabardar), a 2.077 metres, coronat amb una senyera i una placa del mateix Club d’Esquí Berguedà que mencionàvem anteriorment.

Fotos de cim i avall en direcció oest, travessant la pineda per un camí amb marques de color vermell i força neu. Progressivament anem perdent alçada pel mig del bosc, fins retrobar un corriol ramader que seguim per l’esquerra. Poc després, deixem el camí i tirem recte avall per neu verge fins trobar la pista que baixa de la Placeta dels Rasos. És un tram sense traces prèvies i amb un bon gruix de neu que gaudim moltíssim.

Arribats a la pista ampla seguim a l’esquerra, en direcció al Torrent de les Canals de Catllarí, des d’on ja només ens resten pocs metres fins l'antiga estació d’esquí, on encara hi ha canalla gaudint amb els trineus, i al gran aparcament de la Creu del Cabrer, a 1.894 metres.

Des d’aquí només ens resta baixar els 150 metres per l’esquerra de la carretera fins retrobar el cotxe i donar per acabada la ruta d’avui.

Molt agradable raquetada pels Rasos de Peguera que, tot i que el temps no ha acompanyat, ens ha permès gaudir en família d'una bona companyia i d’un bon gruix de neu. A veure si repetim aviat i tenim més sort amb la climatologia.

Volta molt recomanable. Segons les nostres ganes i condició física, es poden allargar els quilòmetres de ruta i els metres de desnivell que vulguem. Per muntanya no quedarà...

Salut i bona caminada !