Punta Espelunciecha
near Formigal, Aragón (España)
Viewed 73 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
La punta o pico Espelunciecha és un cim de 2399 metres d’alçada que es troba al vèrtex NE dels Llanos de Anayet, extensa planúria situada entre muntanyes, d’entre les que destaca la piramidal i esvelta silueta del pico de Anayet, que és l’autèntic protagonista visual de l’indret, en el que trobem també els seus ibones homònims. Dins del domini esquiable de Formigal, la seva ascensió hivernal és un dels clàssics per a fer amb esquís de muntanya o raquetes, ja sigui des de l’aparcament del Portalet o bé des del d’Anayet, que és l’opció triada en el nostre cas. De pujada hem seguit el traçat del GR 11 pel barranc de Culivillas, mentre que de tornada, sobre la marxa i amb una relativa dosi d’aventura, ho hem fet per la Glera de Anayet i uns prats de pastura que hi ha passada la darrera pista d’esquí del sector Garmet. Val a dir que, donat l’estat i el gruix de la neu, les raquetes les hem deixat al cotxe, sent els grampons els estris de seguretat que hem fet servir quan hem hagut d’afrontar el terreny nevat.
Comencem a caminar al costat del corral de las Mulas per la carretera que de la tanca on hem deixat el cotxe ens ha de dur fins a l’estació d’esquí i aprofitant l’estat de la neu i que les pistes estan tancades, les encarem uns metres amunt fins a situar-nos a l’entrada del congost per on transcorre el barranc de Culivillas. Estem seguint de bon principi el traçat del GR 11 que, a l’estiu, avança per la riba esquerra orogràfica del torrent, però preferim seguir la neu amb els grampons als peus flanquejant pel vessant contrari, fins arribar als planells que hi ha als peus de la punta de la Garganta (a la nostra dreta) i el pico Culivillas (a l’esquerra). Travessem el torrent en aquest punt i ens enfilem a una graonada superior, per on veiem esquiadors que provenen de la zona de la Glera de Anayet, a través de la portella que hi ha al vessant oest de la punta de la Garganta, i d’altres que enfilen la nostra destinació o la de les pales del pico Arroyetas. Anem girant al SW sempre propers al torrent, ja amb la cascada que davalla de la capçalera del barranc a la vista. Els esquiadors segueixen pràcticament pel centre de la vall, però en el nostre cas optem per anar a buscar les giragonses que traça el GR 11 i que s’enfilen pels caients que queden a la nostra dreta, fins arribar a l’ampla portella que dona pas al circ en el que es troben els ibones, encara força coberts de neu, als peus del majestuós i imponent pico de Anayet.
La pujada a la punta Espelunciecha, que ens queda a la dreta, es pot encarar per diferents punts. Els esquiadors aprofiten les rampes nevades (a l’estiu són plans herbats) que davallen pel vessant occidental de la muntanya, però en el nostre cas, optem per seguir el cordal, on ens podem treure els grampons. Just a l’arribar a una mena d’angle de la carena, com una cota independent situada sobre el barranc pel que hem pujat, apareix un corriol molt definit que s’enfila uns metres i encara de front la rogenca cresta que se’ns obre al davant. Tot i que en algun punt s’estreny una mica, no ens ha de comportar cap problema per avançar, en les condicions amb les que ens trobem. Tan sols un petit pas rocallós pot destacar-se en el seu recorregut, abans d’arribar al capdamunt del cim, des d’on tenim unes panoràmiques espectaculars sobre un munt de serralades, entre elles els grups de 3000,s de la zona de Panticosa i el refugi Respomuso, tot i que els nostres ulls no poden deixar de fixar-se en l’autèntic protagonista d’aquest sector, el Midi d’Ossau. Veiem als nostres peus la innivada zona de la Glera de Anayet, per on sembla factible encarar la tornada, per tant decidim traçar una circular per aquesta zona. Desfem el crestall per on hem vingut fins a l’ibón gran d’Anayet, que és l’únic que mostra una mica d’aigua entre els extensos plans nevats, i reculant una mica pel GR 11 anem fins a una bifurcació on en una roca en lletres vermelles s’indica la direcció a seguir cap al Portalet. És un camí que va perdent alçada flanquejant pels caients SE de l’Espelunciecha fins a situar-se entre el seu coll homònim, als peus del Garmet, i la collada que hi ha sota la punta de la Garganta. Travessem al nostre aire uns amplíssims camps de neu i ens dirigim al refugi de la Glera de Anayet, obert quan l’estació d’esquí està en funcionament.
Aquí se’ns obren vàries possibilitats, però dues d’efectives. Una és baixar per la pista blava fins a la base del remuntador del Garmet, però volem esquivar la tornada per la carretera, per tant, passem per sota el telecadira, perdem alçada per la pista vermella i just a l’arribar a la negra, on la neu s’acaba, la travessem i encarem els plans de pastura coberts de narcisos que tenim al davant, on sense camí definit, però amb una orientació molt clara, anem dirigint-nos a una caseta de fusta on es troba la parada de l’skibus freeride de l’estació d’esquí, quedant-nos un breu tram de pujada per la carretera fins a la zona on hem deixat el cotxe.
Dificultats tècniques: Amb les condicions de neu que ens trobat nosaltres, transformada i amb les zones propenses als allaus purgades, no encararem en tot el recorregut passos tècnicament complicats, ni grans rampes, però si el cordal carener del pic està cobert de neu (que no ha estat el cas) s’hi poden formar cornises sobre els caients orientals, que poden dificultar l’avanç pels trams més estrets de la cresta, per tant, cal tenir-ho en compte a l’hora de plantejar-nos la ruta. Nosaltres, per si de cas, hem dut el piolet, però no ha sortit de la motxilla.
Accés al punt d’inici: Prenent com a referència la localitat d’Escarrilla, anem per la carretera A-136 en direcció a Formigal. Passada la rotonda que hi porta, seguim en direcció a França i veurem les zones d’aparcament de l’estació d’esquí. Deixarem enrere les dels sectors Sextas i Sarrios i arribarem a la d’Anayet. Quan l’estació d’esquí està oberta, una carretera local ens permetrà arribar fins a les zones d’aparcament, però si no funciona, com ha estat el cas, una tanca ens barra el pas i caldrà deixar el cotxe aquí i caminar els gairebé dos quilòmetres que ens separen de la base dels remuntadors.
Ruta associada: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pico-i-vertice-de-anayet-33561934
Comencem a caminar al costat del corral de las Mulas per la carretera que de la tanca on hem deixat el cotxe ens ha de dur fins a l’estació d’esquí i aprofitant l’estat de la neu i que les pistes estan tancades, les encarem uns metres amunt fins a situar-nos a l’entrada del congost per on transcorre el barranc de Culivillas. Estem seguint de bon principi el traçat del GR 11 que, a l’estiu, avança per la riba esquerra orogràfica del torrent, però preferim seguir la neu amb els grampons als peus flanquejant pel vessant contrari, fins arribar als planells que hi ha als peus de la punta de la Garganta (a la nostra dreta) i el pico Culivillas (a l’esquerra). Travessem el torrent en aquest punt i ens enfilem a una graonada superior, per on veiem esquiadors que provenen de la zona de la Glera de Anayet, a través de la portella que hi ha al vessant oest de la punta de la Garganta, i d’altres que enfilen la nostra destinació o la de les pales del pico Arroyetas. Anem girant al SW sempre propers al torrent, ja amb la cascada que davalla de la capçalera del barranc a la vista. Els esquiadors segueixen pràcticament pel centre de la vall, però en el nostre cas optem per anar a buscar les giragonses que traça el GR 11 i que s’enfilen pels caients que queden a la nostra dreta, fins arribar a l’ampla portella que dona pas al circ en el que es troben els ibones, encara força coberts de neu, als peus del majestuós i imponent pico de Anayet.
La pujada a la punta Espelunciecha, que ens queda a la dreta, es pot encarar per diferents punts. Els esquiadors aprofiten les rampes nevades (a l’estiu són plans herbats) que davallen pel vessant occidental de la muntanya, però en el nostre cas, optem per seguir el cordal, on ens podem treure els grampons. Just a l’arribar a una mena d’angle de la carena, com una cota independent situada sobre el barranc pel que hem pujat, apareix un corriol molt definit que s’enfila uns metres i encara de front la rogenca cresta que se’ns obre al davant. Tot i que en algun punt s’estreny una mica, no ens ha de comportar cap problema per avançar, en les condicions amb les que ens trobem. Tan sols un petit pas rocallós pot destacar-se en el seu recorregut, abans d’arribar al capdamunt del cim, des d’on tenim unes panoràmiques espectaculars sobre un munt de serralades, entre elles els grups de 3000,s de la zona de Panticosa i el refugi Respomuso, tot i que els nostres ulls no poden deixar de fixar-se en l’autèntic protagonista d’aquest sector, el Midi d’Ossau. Veiem als nostres peus la innivada zona de la Glera de Anayet, per on sembla factible encarar la tornada, per tant decidim traçar una circular per aquesta zona. Desfem el crestall per on hem vingut fins a l’ibón gran d’Anayet, que és l’únic que mostra una mica d’aigua entre els extensos plans nevats, i reculant una mica pel GR 11 anem fins a una bifurcació on en una roca en lletres vermelles s’indica la direcció a seguir cap al Portalet. És un camí que va perdent alçada flanquejant pels caients SE de l’Espelunciecha fins a situar-se entre el seu coll homònim, als peus del Garmet, i la collada que hi ha sota la punta de la Garganta. Travessem al nostre aire uns amplíssims camps de neu i ens dirigim al refugi de la Glera de Anayet, obert quan l’estació d’esquí està en funcionament.
Aquí se’ns obren vàries possibilitats, però dues d’efectives. Una és baixar per la pista blava fins a la base del remuntador del Garmet, però volem esquivar la tornada per la carretera, per tant, passem per sota el telecadira, perdem alçada per la pista vermella i just a l’arribar a la negra, on la neu s’acaba, la travessem i encarem els plans de pastura coberts de narcisos que tenim al davant, on sense camí definit, però amb una orientació molt clara, anem dirigint-nos a una caseta de fusta on es troba la parada de l’skibus freeride de l’estació d’esquí, quedant-nos un breu tram de pujada per la carretera fins a la zona on hem deixat el cotxe.
Dificultats tècniques: Amb les condicions de neu que ens trobat nosaltres, transformada i amb les zones propenses als allaus purgades, no encararem en tot el recorregut passos tècnicament complicats, ni grans rampes, però si el cordal carener del pic està cobert de neu (que no ha estat el cas) s’hi poden formar cornises sobre els caients orientals, que poden dificultar l’avanç pels trams més estrets de la cresta, per tant, cal tenir-ho en compte a l’hora de plantejar-nos la ruta. Nosaltres, per si de cas, hem dut el piolet, però no ha sortit de la motxilla.
Accés al punt d’inici: Prenent com a referència la localitat d’Escarrilla, anem per la carretera A-136 en direcció a Formigal. Passada la rotonda que hi porta, seguim en direcció a França i veurem les zones d’aparcament de l’estació d’esquí. Deixarem enrere les dels sectors Sextas i Sarrios i arribarem a la d’Anayet. Quan l’estació d’esquí està oberta, una carretera local ens permetrà arribar fins a les zones d’aparcament, però si no funciona, com ha estat el cas, una tanca ens barra el pas i caldrà deixar el cotxe aquí i caminar els gairebé dos quilòmetres que ens separen de la base dels remuntadors.
Ruta associada: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pico-i-vertice-de-anayet-33561934
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments