Port de Bonaigua - Tuc de la Cigalera - Estany Muntanyó - Estany Pudo

o Zona de l’activitat: Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars - Aran, Parc natural de l’Alt Pirineu, Port de la Bonaigua, província de Lleida.

o Itinerari hivernal.

o Punts de pas més importants del itinerari: Clot de la Marededéu, Port de la Bonaigua, Tuc de la Cigalera, Estany Muntanyó, Coll de l’Estany Pudo, Estany Pudo.

o Data: 19/01/2020

o Components del grup: 3 companys més.

o Breu descripció del itinerari:

Un cop aparquem el cotxe al parking del Refugi de les Ares, abans d’arribar al Port de la Bonaigua, iniciem l’itinerari al costat d’aquest, seguint el camí que condueix cap a Salardú que va pel costat de les corbes que pugen al Port de la Bonaigua. Les raquetes de neu ens les posem només començar el camí cap a Salardú. Seguint aquest camí pugem en direcció al Port de la Bonaigua, passant pel costat de l’estació de Baqueira – Beret a la Peülla. Seguint el camí cap a Salardú, arribem fins al Port de la Bonaigua i deixant els Estanyets del Cap del Port a mà esquerra, seguim les pistes d’esquí amunt fins que ens desviem i comença l’ascens cap al Tuc de la Cigalera. Un cop arribem a dalt del Tuc de la Cigalera, baixem per l’altre costat, seguint la carena, fins arribar a la Collada del Muntanyó. Arribat en aquest punt ens endinsem cap a la vall on al peu d’aquesta hi trobem l’Estany Muntanyó, passant per un estany gelat abans d’arribar al peu de vall. En arribar a l’Estany Muntanyó el voregem i iniciem l’ascens fins al Coll de l’Estany Pudo. Després realitzem un a baixada i una pujada fins arribar a voregar l’Estany Pudo, sense arribar-hi, però veient-lo de ben a prop. Passat l’Estany Pudo baixem per una forta pendent, entre alguns pins negres i roques, que ens condueix fins al Clot de la Marededéu. Abans, però, passem per un antiga borda o refugi de pedres i recuperem el camí que ens condueix altre cop fins al cotxe, seguint el camí que hem pres a l’inici de l’itinerari.

o Punts d’interès:

• Fauna:
En la RNC de l’Alt Pallars – Aran hi ha una gran riquesa i diversitat faunística, que acull tant espècies singulars, escasses i de distribució reduïda com el gall fer o la perdiu blanca; així com també espècies més comunes, abundants i de distribució més ampla com el porc senglar, el cabirol, entre d’altres. Per fer menció a totes les espècies faunístiques cal diferenciar entre els ambients i els estatges que hi trobem.
Els extensos boscos de coníferes que hi trobem (en aquest cas pi negre principalment) donen refugi i aliment a espècies com el gall fer – espècie molt susceptible a l’acció humana -, el picot negre - que s’alimenta d’insectes xil·lòfags (consumidors de fusta) -, la becada - espècie molt críptica -, el mussol pirinenc - molt afectat per l’acció humana, sobretot pistes d’esquí - la marta - carnívor característic de l’alta muntanya pirinenca d’hàbits crepusculars – i la guineu.
A més a més, en el medi forestal també trobem espècies força abundants, les quals són aprofitades seguint els criteris establerts als plans de gestió corresponent. Aquestes són el porc senglar, el cabirol - que es troben més abundants -, el cérvol i la daina - que són poblacions en creixement i es troben més protegides -.
A l’estatge alpí és on hi trobem espècies interessants típicament boreoalpines, com la perdiu blanca - emparentada amb el gall fer -, el pardal d’ala blanca - que nidifica als cims i crestes més inaccessibles -, o la marmota - introduïda pels francesos fa uns 25 anys -. En aquest estatge també hi trobem l’isard - típic representant de la fauna pirinenca -, un dels objectius principals per crear tal RNC.
Altres espècies que cal destacar són les grans aus rapinyaires com l’àliga daurada, el trencalòs, el voltor comú i el falcó peregrí; espècies lligades als rius com la llúdriga o la truita comuna, o bé endemismes com la rata almesquera, el tritó pirinenc i les sargantanes pirinenques.

• Flora:
En aquest itinerari hi podem trobar ambients diferents i variats en funció de l’època de l’any, el gradient altitudinal, la diversitat d’exposicions i d’orientacions amb les que ens trobem, i els diferents substrats que trobem a la zona. Aquests són uns dels factors principals que condicionen la vegetació de l’ambient, fent que trobem una rica i diversa vegetació en la RNC de l’Alt Pallars - Aran. Tot i això, tenint en compte les condicions hivernals en què es troba la ruta, durant aquesta hem trobat principalment vegetació de l’estatge subalpí, com el pi negre (Pinus uncinata) i el ginebró (Juniperus communis), que la gran majoria de cops es trobava enterrat majoritàriament sota la neu. En aquest apartat explico més en detall el ginebró, ja que en l’anterior excursió s’explica el pi negre.
El Ginebró (Juniperus communis) és un arbust que predomina a l’estatge subalpí. Aquest es caracteritza per ser d’un o dos metres d’altura (generalment), amb fulles punxegudes amb una única ratlla blanca i presenta branques més o menys horitzontals que li proporcionen un aspecte rabassut. Aquesta és una adaptació a la neu, ja que d’aquesta manera crea una cambra d’aire a l’interior de l’arbust que li permet mantenir una temperatura d’uns 0 graus aproximadament i així sobreviure a les baixes temperatures (sota zero) durant l’hivern. És a dir, que si algun dia et trobes en una situació extrema a la neu i no tens lloc on passar la nit, com a últim recurs de supervivència abans de passar la nit al ras, troba un ginebró i fica-t’hi a dins per evitar les temperatures extremes de la nit i evitar la congelació.
Com a curiositat, d’aquest arbust se n’utilitzen els fruits madurs de color blau-negre en el procés d’elaboració de la ginebra.

• Patrimoni:
La Reserva Nacional de Caça (RNC) de l’Alt Pallars – Aran, formada al 1966, compren les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell, totes situades als Pirineus catalans occidentals. És a RNC més gran de Catalunya i una de les més extenses de Catalunya (106.661 ha. de superfície total). Tot aquest espai, dominat pels ecosistemes d’alta muntanya, està subdividit geogràficament en diverses valls que coincideixen amb les capçaleres de les principals conques fluvials dels Pirineus occidentals. Tanmateix, trobem tot un rosari de llacs i estanys d’alta muntanya, d’entre els quals destaquen els de Colomers, Saboredo, Gerber, Barbote, Certascan, entre d’altres. L’altura màxima de la reserva coincideix amb el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, entre d’altres cims que superen els 2.700 metres.

• Rastres:
En les excursions hivernals, tenint en compte les condicions de neu, és fàcil trobar rastres d’animals, sobretot petjades a la neu, ja que s’hi queda l’empremta. De totes maneres, si les condicions són adverses (molt vent, neva...) també és molt fàcil que aquests rastres desapareguin o siguin difícils d’identificar a causa de la meteorologia. Quan es realitzen fotografies de petjades i rastres és important posar-hi un element de dimensions conegudes com a referència al costat d’aquests, per tal de facilitar el procés d’identificació i relació amb les espècies. A causa de la gran presència d’una fauna molt diversa i extensa en tota la RNC, explicada en l’apartat de fauna, en la nostra ruta hem trobat algunes petjades i rastres que he pogut aproximar, més o menys (i possiblement erròniament), l’animal o família a la qual pertanyen tals rastres.

o Fitxa tècnica de l’itinerari:

Desnivell positiu acumulat 998 m
Desnivell negatiu acumulat 997 m
Distància total 12,06 km
Horari Hora d’inici: 10:50 Hora d’arribada: 17:02
Temps efectiu 4 h 51 min
Tipus de ruta Circular

o Nivell d’excursió: moderat - difícil, ja que en general la ruta no suposa una dificultat exceptuant en alguns casos com la baixada del Tuc de la Cigalera, on s’ha de vigilar i trepitjar de forma segura. A més a més, trobem altres trams del track en què hi havia fortes pendents i potser no és tant difícil a nivell físic sinó també a nivell psicològic.

o Logística: el cotxe s’aparca al parking del Refugi de les Ares, abans d’arribar al Port de la Bonaigua. La ruta s’inicia al costat d’aquest, seguint el camí que condueix cap a Salardú que va pel costat de les corbes que pugen al Port de la Bonaigua i acaba en el mateix punt.

o Passatges clau: en l’ascens del Tuc de la Cigalera hi ha una pendent força pronunciada en què s’ha de vigilar amb les raquetes, ja que a causa de la quantitat de neu i la pendent és força fàcil relliscar i anar enrere. Per això recomano trepitjar fort i clavar sobretot la punta de les raquetes, on hi trobem les dents. Passa el mateix en el descens del Tuc de la Cigalera, en què la pendent és molt inclinada i a més, algunes parts es trobaven gelades. En aquest pas s’ha de caminar amb més precaució i tot, ja que la caiguda pot ser forta. En ambdós llocs cal estar alerta i atents.
Altres passatges clau en què cal prestar atenció és en el descens cap a l’Estany Muntanyó, ja que hi ha zones en què hi ha molta inclinació i es travessen de forma perpendicular a la pendent i en què a la zona superior a aquests hi pot haver força neu. Abans de realitzar la ruta cal mirar la previsió d’allaus, ja que quan s’entra en aquesta vall en direcció a l’Estany Muntanyó el risc d’allaus és major que en la primera part de l’itinerari.