Pic de la Serrera - Vall de Ransol - Andorra 14 ABR 2013

Ja feia dies que li tenia l'ullet posat al Pic de la Serra per la Vall de Ransol, Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Serrera, de 2.913 metres d'alçària, és una de les sis muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres (Comapedrosa,Estanyó, Medacorba, Roca Entrevessada i Font Blanca), el cinquè cim més alt del Principat d'Andorra. Degut a la seva situació estratègica es converteix en un bon observatori sobre tots els cims andorrans, destacant la visió del Coma Pedrosa, i ja fora de les fronteres andorranes, de la Pica d'Estats i del massís de la Maladeta. El Serrera és conegut per la seva magnífica pala sud, i s'hi pot accedir des de les valls de Ransol i de Sorteny. (texte de la Vikipèdia).

Torno a deixar el cotxe al final de la pista de la Vall de Ransol, aquest cop nomes m'acompanya el Tor, em calço les raquetes i començo a tirar a munt. El camí ja el conec prou be, ahir vàrem estar per aquí amb el Félix i el Marc provant el nou equipament d'esquí de muntanya del Félix.
En una hora em planto en els Clots de la Llosa superant a bon ritme els primers 300 metres de desnivell, faig un mos i continuo direcció la Collada dels Meners (2.719m.). Paso per el costat dels Estanys de Ransol totalment gelats.. i vinga a munt !!!, el dia es esplèndid i encara que hi havien alguns cotxes al final de la pista, encara no m'he trobat a ningú.


Una mica abans de la 1 ja estic a la Colla dels Meners, des de aquí puc veure tota la ample carena que m'ha de portar fins al cim. Els darrers metres es fan pesats pero a 2 quarts de 2 ja em trobo en el cim. Les vistes com sempre espectaculars, puc veure les Maladetes des de aqui i la pica d'Estats, llàstima que les ràfegues aleatòries de vent, que mes que fort es incòmode, així que començo el camí de tornada.
Careno direcció el Pic de la Coma de Senyac, ara ja no tinc cap traça per seguir i el camí cada cop es fa mes delicat. Una curta desgrimpada m'obliga a treure'm les raquetes i agafar el Piolet, (no vull anar parar a França .) així que lligo al Tor per superar aquest pas i baixem tots 2 per el circ de Meners.
Es un sensació fantàstica, ja no queden esquiadors pels voltants i fa estona que anem sols, la única traça que hi ha es la nostra per redera i res al davant... Em sento poderós...

Fem una altre parada, mengo un entrepà de pernil a mitges amb el Tor i gairabe em quedo dormit, s'està de lujooooooooo, pero haig de continuar baixant, així que ja no paro fins al cotxe que arribo passades les quatre de la tarda.

Salut i muntanya !!!!