Pic de la Coma de Varilles (100 cim)

Situat al nord del Principat d’Andorra, al cordal fronterer amb l’Arieja, el pic de la Coma de Varilles, amb els seus 2760 metres d’alçada, és la principal elevació de la carena delimitada per la seva portella homònima, situada una mica a l’oest, i el port d’Incles (o de Fontargent) a l’est. Es troba a la confluència del crestall principal de la serralada pirinenca, amb la de les Pales de Cabana Sorda, que separa la vall d’Incles amb la de Ransol, per tant, s’hi pot accedir des d’un o l’altre vessant. A l’estiu, el traçat del GRP andorrà facilita la seva ascensió, ja sigui fent-ho per una vall o l’altra, però és a l’hivern quan aquest cim guanya protagonisme, doncs és un dels destins preferits per a fer-hi un recorregut amb esquís o raquetes. En el nostre cas, hem optat per anar-hi des de Ransol, deixant les raquetes al cotxe, per alleugerir pes, i avançar pels camps de neu amb els grampons. De pujada molt bé, però a la tornada, amb la neu ja molt transformada, en els sectors més planers les hem trobat (i força) a faltar.

El punt d’inici d’aquest recorregut teòricament lineal, ja que sobre la marxa hem variat lleugerament la baixada sobre l’itinerari de pujada, el trobem a la carretera que avança pel mig de la vall de Ransol des del Tarter, quan, a poc d’arribar al final, en un punt on aquesta s’eixampla, veurem un trencall a la dreta, que porta a un dipòsit d’aigua i una borda molt arreglada. Allà hi ha un bon espai per aparcar, arran de riu. Començarem a caminar travessant-lo per un pontet de pedra i en un no res, veurem les marques grogues que fiten el camí comunal dels Cóms de Jan. Travessarem el riu dels Planells de Caraup i veurem primer per la dreta una coma herbada que davalla del bosc (és per on tornarem) i després una altra de similar, potser una mica més ampla, que encarem cara amunt, per endinsar-nos a l’espessa pineda. Més endavant s’acaben unint, per tant, crec que és millor pujar directament per la primera. Probablement, ens trobem davant el sector més embolicat de tot l’itinerari, ja que haurem d’avançar entre els pins sense traça de camí, no trobant fites, havent-nos de deixar dur per les zones més esclarissades del bosc, on podem trobar algun rastre fet pels animals, però sense continuïtat. És a més a més una pujada costeruda, on haurem de superar algun pendent que passa de llarg el 30% d’inclinació, tot i que el màxim esforç consisteix en anar esquivant troncs, branques i la vegetació que ens barra el pas.

Quan haurem superat si fa o no fa els primers 300 metres de desnivell, veiem que els arbres comencen a desaparèixer, el pendent es suavitza, i arribem als Planells de Caraup, situats entre dos rius, el que li dona nom a la dreta i el de les Portelles a l’esquerra. Ens trobem ara en un espai ample i obert, que dona pas a uns graonada, que superem per les zones més herbades, tot i que hem vist un esquiador que aquí mateix es calçava els esquís, pujant molt més proper al riu de la dreta que nosaltres. Arribem així a un nivell superior, on ja es dibuixa perfectament la coma per la que hem de pujar, veient perfectament delimitada la canaleta que ens durà al coll, situada entre els contraforts de la carena de Cabana Sorda i una mena de punta negra, com un promontori independent, que es despenja a la seva esquerra. El cim pròpiament dit no es veu des d’aquí, al quedar lleugerament amagat a la dreta. Ja amb els grampons als peus, anem encarant la pujada, fent-ho per sobre una mena de cubeta amb forma cònica, que queda sota nostre a la dreta.

Sobre la cota 2600 el pendent s’accentua notòriament i, per no perdre alçada i remuntar després, marxem massa a l’esquerra, mantenint l’alçada guanyada, adonant-nos que per inèrcia ens allunyem del lloc correcte on iniciar la canal final, que ens obliga a traçar un flanqueig exposat sota el cordal carener, al que no hi anem, perquè no el coneixem. Per tant, si es segueix el track, en aquesta intersecció entre la pujada i la baixada, s’ha de seguir el recorregut que hem fet de tornada que, sens dubte, és més natural. En tots dos casos, el que queda clar és el punt on comença del tram més dret de tot plegat. Es tracta d’una canal relativament ampla, no gaire llarga, amb un pendent del 48% (uns 30°), que ens deixa a una mena de collet, des d’on contemplem als nostres peus la coma de Varilles, situada al vessant de l’Arieja. Des d’aquí, cal marxar a la dreta, per un curt crestall, prou ample per no causar-nos sensació d’anar massa exposats, que ens deixa a l’allargassat pic de la Coma de Varilles, amb unes vistes panoràmiques extraordinàries, on ens crida l’atenció el proper pic de la Serrera, amb la seva silueta piramidal, o el grup de cims de la zona de Juclar, amb els destacats Escobes i Rulhe.

El vent no ens deixa gaudir com cal de l’espectacle visual i sense gaire estona aturats al cim tirem avall, primer per la canal i després pel mig de la coma, que és per on hauríem d’haver pujat. Com que la neu s’ha anat estovant degut a l’alta temperatura, mirem de buscar els llocs on creiem que ens enfonsa-rem menys, però no sempre ho aconseguim i ens trobem amb una baixada que se’ns fa pesada i lenta. Just abans de travessar els Planells de Caraup, ens traiem els grampons, al trobar unes línies de descens sense gaire neu i mirem si és possible baixar propers a la llera del seu riu homònim, però veiem que s’hi acumula molta neu i, donada l’experiència patida fins arribar a aquí, optem per anar a buscar la ruta que hem emprat a l’anada, per tornar si fa o no fa sobre els nostres passos (amb la variant de la coma herbada esmentada al principi) al punt on tenim estacionat el cotxe.

Dificultat tècnica: Com a qualsevol itinerari hivernal, cal dur el material necessari per a progressar amb seguretat, tractant-se d'una ruta on al principi ens haurem de buscar la vida pel mig del bosc, havent d'afrontar el tram més costerut i exposat de tot plegat a partir de la cota 2600 aproximadament, on el pendent s'accentua, sobretot a la canal que ens deixarà al capdamunt de la carena

Dificultat física: Mitjana-alta, doncs tot i que la distància a recórrer no és excessiva, haurem de superar un desnivell proper als 900 metres positius, que amb neu sempre demanen més esforç