Pedró dels Quatre Batlles (per Tuixent)

El Port del Comte te una orografia de formes arrodonides i suaus en la major part de la seva extensió amb cims que ronden els 2.300 metres, llevat de migdia on acaba amb les abruptes cingleres de la Serra del Querol. El massís el conformen tres parts ben diferenciades: a migdia la ja esmentada Serra del Querol amb el Puig de les Morreres i el Cap d’Urdiets. Al centre, la depressió de la Bòfia que tributa aigües a llevant i ponent. I al nord la Serra del Port del Comte amb els cims de la Gespeguera, la Tossa Pelada, el Tossal d’Estivella i el més alt de tots, el Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m.).
El Pedró és el cim comarcal del Solsonès i amb el seu homònim de la Tossa d’Alp, els uneix la circumstància de tenir estacions d’esquí a la seves faldes i –d’aquí els hi ve el nom- de termenejar amb quatre municipis. El del Port del Comte ho fa amb Figuls i Alinyà i Josa i Tuixén de l’Alt Urgell i La Coma i la Pedra i Odèn, al Solsonès.
L’excursió que proposem és curt i fàcil dons, com hem dit, la orografia presenta formes suaus. L’itinerari és senyalitzat solament a les zones boscoses però la resta resulta molt evident i gens perdedor. Qualsevol època de l’any és bona per a fer-la, però amb neu resulta apropiat per a les raquetes i els esquís de travessa dons podem aprofitar els serveis que ens ofereix l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén-La Vansa. Ideal per a iniciar-se amb aquests estris. Al estar situat a la cara nord del massís, sol haver-hi neu fins ben entrada la primavera, fins i tot en èpoques de poca innivació (com és el cas de la data de l’excursió).
El Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada, per la seva alçària i separació d’altres muntanyes fan que des del seu cim s’albiri bona part del Prepirineu i dels Pirineus Occidentals, del Mont Perdut a la Serra d’Ensija.

ITINERARI
Per accedir a l’estació d’esquí de Tuixén-La Vansa cal fer-ho des de Sant Llorenç de Morunys per la carretera a la Coma i seguir fins al Coll de Port on prenem la pista enquitranada que puja a l’estació.
Comencem enfilant-nos en direcció a migdia amb fort pendent per l’ampli tallafoc que comença just al costat de les instal·lacions de l’estació al Pla de l’Arp (1.935 m). Passem per un parell de replans per on hi discorren sengles pistes. Abastem el final del tallafoc (2.097 m) al punt on creuem una tercera pista.
Entrem a la pineda (pi negre) guiant-nos per senyals de pintura grocs (i també de blaus). Continuem orientats a migdia i fort pendent. Passem per una clariana i seguim pel bosc fins abastar el cim d’un turó (2.190 m) on ja podem albirar vers el sud-sud-oest la Tossa Pelada i a baix el Prat d’Arderic, per on hi discorre la pista de Prat Llong que hi fa un gir de 360º.
Davallem fins al prat passant pel costat d’una cabana (2.152 m), poc abans d’arribar-hi. El creuem i tornem a enfilar-nos per la pineda, ara cada cop més esclarissada, fins a la carena on a migdia albirem el nostre destí: el Pedró dels Quatre Batlles que quasi no destaca del cordal carener. Seguim la carena a mà dreta en moderat pendent i abastem fàcilment el planer i lleugerament arrodonit cim de la Tossa Pelada (1h 30’ de marxa efectiva, 2.379 m, vèrtex geodèsic).
Per arribar al Pedró solament ens cal davallar i tornar a pujar moderadament. Al cim (1h 45’, 2.388 m) hi ha una senyera, llibre de signatures i un pessebre. També és molt planer i arrodonit.
Tant el Pedró dels Quatre Batlles com la Tossa Pelada, per la seva alçària i separació d’altres muntanyes fan que des del seus cims s’albiri bona part del Prepirineu i dels Pirineus Occidentals, del Mont Perdut a la Serra d’Ensija. Però de ponent vers el nord fins a llevant ens costa destriar en la llunyania, entre el llarg i blanc rosari de cims, quin és quin. Llevat dels més propers (Cadí, Pedraforca, Serres del Verd i d’Ensija). Malgrat que ens ha tocat un dia excel·lent a aquestes alçades. Ben al contrari que a les valls de migdia, cobertes per un amplíssim mar de boira en el que suren les crestes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.
Retornem pel mateix camí de l’anada esmerçant-hi 1h 15’. Total, 3 hores de marxa efectiva.