Gallina Pelada (100 cim) pel Barranc de Llobateres

Circular al vessant nord de la Serra d’Ensija que ens ha dut a pujar els seus dos cims principals, la Creu de Ferro (2.297 metres) i el Cap de la Gallina Pelada (2.321 metres), fent-ho d’una manera força interessant a través del barranc o torrent de les Llobateres, una canal emboscada de molt bon fer, amb un pendent moderat, que no comporta cap problema, i que ens deixa als peus dels Serrat Voltor, al Pla d’Ensija, des d’on hem pujat a la Creu de Ferro, carenejant pel fil del cordal fins a la Gallina Pelada, anant després al refugi i des d’ell, per la ruta normal, hem tornat a la zona d’aparcament de la Pleta de la Vila.

El punt d’inici d’aquest itinerari es troba, com s’ha dit, al pàrquing de l’àrea de lleure de la Pleta de la Vila, al que s’hi arriba des d’un trencall a la B-400, entre Saldes i Gósol, a l’alçada del coll de la Trapa. A l’hivern, la carretera que duu a Vallcebre roman tancada per la neu, per tant, comencem a caminar aquí mateix, seguint per la pròpia pista o bé, més endavant, per un camí alternatiu amb una barana de fusta que va paral·lel i per la dreta, fins que arribem a l’entrada del barranc de les Llobateres, d’on, a la nostra dreta, surt una antiga pista minera, que es va enfilant fins a un punt on s’estreny i esdevé ja un camí acanalat. Ja de bon principi ens posem els grampons, que pràcticament no ens traurem fins arribar, ja de tornada, a la part final del torrent de la Font d’Ensija. La canal (que està marcada com a P.R. C-79) avança enclotada a l’obaga, voltada de pi negre, arribant, després de superar una mena de canaleta tancada entre parets de roca, a un punt on hi ha una bifurcació. Per la dreta entraríem al barranc d’Ensija, en direcció al refugi, mentre que per l’esquerra anem a parar al coll del Pla d’Ensija, on ens rep un preciós mantell nival. Deixem per un altra ocasió l’ascensió al proper Serrat Voltor (tercera cota de la serra), que tenim a les nostres espatlles, i tracem una diagonal a la dreta, fins situar-nos a la base de l’ample cordal oriental de la Creu de Ferro, cim sense gaire aspecte de ser-ho, fitat, com el seu nom indica, per una creu metàl·lica, amb unes magnífiques panoràmiques sobre indrets propers com el Pedraforca, Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte, Moixeró, Tosa d’Alp, etc. La Gallina Pelada es veu encara força lluny.

El descens pel vessant occidental del cim es fa per un ample camp de neu, que davalla al coll del Pla de les Tores, que deixem a l’esquerra, seguint pel cordal de la serra, sense cap altre entrebanc que anar pujant i baixant les successives cotes. En passar la darrera elevació, arribem al collet on s’incorpora la traça de la ruta normal que prové del refugi, i encarem la darrera pujada fins atènyer el cim del Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet, on hi ha una creu i un pal metàl·lic que guarda el llibre de registre, amb unes vistes fantàstiques si el dia, com ha estat el cas, acompanya, tal i com podem contemplar en aquest enllaç: https://peakvisor.com/peak/cap-de-la-gallina-pelada.html.

La baixada la fem seguint el que és la ruta més habitual, en direcció al refugi de la Serra d’Ensija, des d’on ens dirigim a la part superior del Clot d’Ensija, per on arriba el camí que hem deixat a la bifurcació del les Llobateres, i ja tirem avall per Les Planelles, fins entrar a la trencada i pedregosa llera del torrent de la Font d’Ensija, avui en un estat de neu fantàstic, que ens ha facilitat molt el seu descens, anant a parar a la Font Freda i des d’aquí, altre cop per la carretera de Vallcebre, tancar el recorregut a la Pleta de la Vila.

Ressenya de xrs1959