Casilla de Saltèguet - Puig del Pla de la Bassa - Coll de la Creu de Meians - Baga de Saltèguet

Aquesta excursió amb raquetes de neu discorre per la zona de la collada de Toses, entre els municipis d'Alp i Toses, lluny de les estacions d'esquí, on sempre hi ha més gent. El punt de sortida és la Casilla de Saltèguet, una antiga casa de peó molt malmesa que hi ha passat el punt quilomètric 157 de la N-260 i on també hi ha una font.

Sobre la font comença un camí que està indicat amb un rètol i que marca el puig del Pla de la Bassa. Per arribar-hi es pren un camí que va fent pujada i alguna giragonsa. També comparteix algun tram amb una línia elèctrica. A mesura que es va pujant, les vistes sobre la zona de la Molina són espectaculars, així com de tota la Cerdanya. Abans d'arribar al cim, hi ha uns planers on aquesta vista augment amb la zona de coll de Pal.

Al cim s'hi arriba en una hora llarga i és el punt culminant de la jornada amb 2028 ketres. A dalt hi ha un vèrtex geodèsic i un búnquer, a un centenar de metres a l'est hi ha un altre búnquer amb unes vistes excepcionals sobre el costat del Ripollès, amb el Taga al davant i molts altres cims destacats.

Del cim cal seguir en paral·lel a una tanca de filat. Es travessa i es comença una bona baixada cap al coll de la Bassa, on hi ha una bassa. Passat el coll es voreja per la dreta un cim sense cap al·licient. Un cop feta aquesta volta, ja es veu el coll de la Creu de Meians, al davant.

Al coll hi ha la creu i una fita fronterera, aquí cal prendre el GR-11 cap a l'esquerra. Pràcticament no hi ha marques, així que cal seguir el camí que apareix al coll i anar baixant. Per aquest camí s'arriba al clot de Malniu, on hi ha un rierol, i al davant una altra fita de frontera. En aquest punt, cal girar a l'esquerra i començar una baixada per una obaga.

El camí va en paral·lel a la riera, que caldrà travessar al costat dret i una mica més endavant, tornar a l'esquerre i pujar fins al camí de la baga de Saltèguet. Aquest és el tram on més necessari és el track, ja que costa d'endevinar. Ara bé, un cop al camí, ja no té pèrdua, perquè simplement cal seguir-lo, cosa que no és fàcil a causa del munt d'arbres caiguts que dificulten el pas.

Aquest camí arriba fins la N-260. Aquí, sense atravessar la carretera, cal seguir recte i pujar una mica entremig del bosc per anar a trobar un sender encara més obac i ombrívol que el camí anterior. Aquest sender porta fins al punt de sortida en poca estona.

Qualifico la ruta com a moderada perquè cal un cert entrenament de pujada al primer tram de l'excursió. També és important portar el track a la zona de l'obaga de Saltèguert, ja que és un tram complicat i un punt tècnic.