Bornes: Tête Noire, Tête Ronde et Tête de l'Arpettaz

Ruta als tres cims coneguts com Les Trois Têtes, a l'emblemàtic Plateau des Glières. Un dels llocs destacats de la resistència durant la 2a GM. Ruta clàssica a l'estiu, feta en condicions hivernals la primera setmana d'abril (just abans el tercer confinament general de França).

En general, la ruta no presenta gaire dificultat tècnica i és possible fer amb raquetes, però ATENCIÓ:
- La pista d'accés fins al parking on comença la ruta a l'estiu estava ben nevada des de l'última casa, per això comencem més lluny.
- L'orientació fins la Tête Noire és complicada... El camí no és gaire ample, tot el contrari, i passa enmig del bosc. Això fa que a l'hivern sigui impossible dir quan estem sobre camí o avançant aleatòriament entre arbres. Hi ha alguna marca de pintura de tant en tant, però el GPS el vam trobar indispensable (el OpenStreetMap i derivats tenen ben marcat el camí).
- Estem dins una zona de lapiaz. Tot i que res a veure amb les esquerdes i gouffres del veí Parmelan, atenció on ens fiquem.
- Al baixar la Tête Noire hi ha una curta xemeneia amb una desgrimpada (3m, II). La vam trobar sense neu, desconec com de difícil pot ser amb neu. Però no té exposició.
- Aresta amb neu estètica pujant a la Tête Ronde. Fàcil, però pot esmolar-se i fer cornissa.
- La part final de la baixada fins la Combe d'Ablon travessa un tram sota les parets amb bastanta inclinació i on vam trobar neu bastant dura. Vam preferir evitar-lo, i baixar directe entre els arbres (també forta pendent, però sense exposició) fins enllaçar a la vall. És la desviació més gran que fem respecte el camí d'estiu.
- La resta, cap inconvenient.

TEMPS TOTAL: 5h 30
- Tête Noire: 2h
- Tête Ronde: 20 min
- Tête de l'Arpettaz: 20 min
- Chalet d'Ablon: 1h 10
- Retorn: 1h 10