Balandrau (100 cim)

Balandrau amb raquetes des de la pista de Tregurà
1 Dec 2018

Ruta circular hivernal, a mode de matinal, que hem fet amb raquetes, però també amb grampons, per a pujar el Balandrau des del collet de la Gralla, per sobre el nucli de Tregurà de Dalt. El Balandrau és una muntanya de 2.585 mts. d’alçada, molt visitada, tant a l’estiu, com a l’hivern, situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès, que ofereix unes amplies vistes sobre el sector de Núria i el de la serra Cavallera. En condicions hivernals plenes, segurament l’inici de la ruta el trobaríem bé a la part alta de Tregurà, bé a la seva antena o en el millor dels casos al mirador de la creu de Fusta, però en el nostre cas, amb algun dubte, hem pogut avançar per la pista de Ribesaltes, fins a l’esmentat collet de la Gralla, als peus del castell dels Moros, on estacionem a l’ample voral. Seguim la pista que surt a la dreta de la cruïlla, on hi ha un rètol indicador i una tanca metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. La pujada inicialment és moderada, passant primer per la collada del Moro i més endavant per la de Fontlletera, on hi ha un petit estanyol. A partir d’ara la pujada s’endureix lleument, avançant a flanqueig en direcció al coll de Tres Pics, passant per sobre la coma de Fontlletera. Poc a poc, el grau d’inclinació s’accentua, sense arribar a ser mai excessiu, arribant al coll, on hi ha una caseta amb una antena, des d’on tenim per primer cop una extensa panoràmica sobre la coma del Freser, que arriba fins el Coll de la Marrana, amb el Bastiments ben destacat, i sobre la coma de Vaca amb el Torreneules.
Aquest coll està tancat al NE pel puig de Fontlletera, mentre que al SW es troben les puntes del Tres Pics. Canviem les raquetes pels grampons i ens enfilem per la carena en direcció al primer dels tres pics, amb cada cop millors vistes sobre el Puigmal i les muntanyes de Núria, que ens queden a la dreta. Una cop sobrepassat el darrer dels tres pics arribem a una enclotada, des d’on el Balandrau és totalment visible, encarant la darrera pujada pel mig de l’ample cordal nevat. Dalt del cim hi ha una maqueta, força malmesa, i un vèrtex geodèsic.
Les vistes milloren, no sols sobre el Taga i la serra Cavallera o el proper puig Cerverís, sinó també sobre Montserrat, Montseny, el Collsacabra, el Puigsacalm, el Pedraforca, la serra d’Ensija i la del Cadí, el Torreneules i el Puigmal, les gorgues del Freser i el camí dels Enginyers, al lluny veiem el Bastiments, el Costabona i també el Canigó. Difícil d’anomenar-los tots.
Aprofitant el bon estat de la neu, marxem del cim pel seu vessant SE en direcció a la pista que travessa el torrent de Fontlletera, fent-ho per allà on ens sigui més còmode, ja que hi ha algun tram amb una certa inclinació, però res de l’altre món. L’orientació és molt evident, per tant, qualsevol via és bona si arriba al destí previst. D’aquesta manera, un cop a la pista, tan sols queda seguir-la a l’esquerra, durant uns 2,5 quilòmetres, gairebé en horitzontal, fins al collet de la Gralla, on hem deixat el cotxe.

Text de xrs1959