Alt del Griu hivernal (100 cim)

2 Mar 2019

Alt del Griu. Repetim 100 cim aquesta vegada hivernal, amb raquetes i grampons des del cotxe.

Ruta lineal per ascendir amb raquetes i grampons l’Alt del Griu, sostre de la parròquia d’Encamp i una de les muntanyes més altes d’Andorra, doncs els seus 2.874 mts. la situen entre el Top-10 del Principat. L’inici d’aquest itinerari el trobem al punt quilomètric 6,2 de la carretera CS-220 d’Encamp al Cortals d’Encamp, passat el trencall a mà esquerra de les bordes de Rigoder, on hi ha un reduït espai al voral per estacionar el vehicle. Tot i que l’itinerari sembla evident, l’avanç per dintre del bosc un cop passat l’encreuament amb el camí d’Ensagents i el sector de les Pedrusques, ens porta algun dubte, ja que la neu tapa la traça del camí i els punts grocs sembla que desapareguin de sobte, per la qual cosa, si es vol consultar el track, en aquests dos trams, millor fer-ho amb el que hem fet de baixada, doncs sobre el terreny és sens dubte el més lògic.
Comencem a caminar per una pista asfaltada que porta a una zona de lleure, marxant a la dreta per un sender fitat amb marques grogues (figura com a ruta d’Ensagents - Madriu), que ens endinsa al bosc de Campeà, on hi ha un panell indicador. Passem un prat amb marge de pedra seca i arribem a la cruïlla de la coma dels Llops, que marxa a la dreta, mentre que en el nostre cas ho fem a l’esquerra, fins sortir a la pleta de Baix, amb dos indicadors, on deixem el camí que va a la dreta cap al refugi d’Ensagents, mentre que nosaltres tirem amunt i a l’esquerra en direcció a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu. Si bé al principi trobem marques grogues de pintura i alguna traça anterior, arribem a un punt confús, per dintre del bosc i als peus d’un rocam, que ens obliguen a un flanqueig a l’esquerra que ens tregui del bosc i ja amb l’avanç més evident ens dirigim per un contrafort pendent cap a les Pedrusques. Com en el cas anterior, prenem un criteri equivocat i salvem el terreny de blocs per l’esquerra de l’esperó que ens queda al davant, quan el més senzill és fer-ho per la dreta, que és per on anem de tornada. Superat aquest caos granític, arribem a una collada herbada als peus del pic de l’Aspra, que superem a flanqueig pel seu vessant nord, seguint en aquest cas les marques grogues del camí d’estiu que hem retrobat, fins perdre una mica d’alçada quan arribem a la collada d’Entinyola, a 2.661 mts., a poc més de 200 mts. de desnivell fins al nostre objectiu. A aquesta portella s’hi accedeix també des de la vall i el riu d’Ensagents, on hi ha el seu refugi i els llacs homònims, que és una via alternativa, que amb neu, pot implicar alguna dificultat. Encarem finalment la llarga pala que ens ha de dur al cim, obrint una traça en diagonal, separant-nos del caire del cordal, que és per on tornarem.
L’Alt del Griu està format per dues puntes, la sud (a la dreta), que és, de fet, el punt més alt del recorregut, tot i que el vèrtex geodèsic i un pal metàl·lic es troben uns metres més enllà, a la punta nord. La situació d’aquest gran pic fa que sigui una talaia imponent sobre les muntanyes andorranes, tenint a tocar la cresta que segueix cap al pic d’Ensagents i l’Alt del Cubil, la carena de la Coma dels Llops i més enllà, el pic de Pessons, tot i que la vista arriba fins al massís de l’Aneto. La tornada la fem seguint, amb les variacions esmentades, l’itinerari de pujada.

Text de xrs1959