Alt del Griu

Des dels Cortals d’Encamp pel bosc de Campeà i les Pedrusques

Ascensió al sisè cim més alt d’Andorra i excel•lent talaia. Ruta molt apte per a raquetes de neu, tot i que els grampons ens seran útils al tram final.
De ressenyes a l’Alt del Griu des dels Cortals n’hi ha una bona colla i, en general, l’itinerari és molt evident. La diferències entre unes i altres rauen en com afrontar el serrat de les Pedrusques. En aquest tram nosaltres vàrem provar camins diferents d’anada i de tornada. Aquesta ressenya i el track que adjuntem és una barreja dels dos: és l’itinerari que, vista l’experiència, ens resulta més lògic.
Sense poder-lo qualificar de difícil (no hi ha grimpades ni cap pas exposat) cal tenir en compte el seu considerable desnivell.

Accés. A Encamp, per la CG-2 en direcció a Canillo, al costat de l’estació del Funicamp, prenem a mà dreta la CS-220 als Cortals d’Encamp. Deixem el vehicle al quilòmetre 6, a l’alçada de l’àrea de lleure dels Prats de l’Obac i del camí a les Bordes de Rigoder, que veiem a l’altra banda del riu, sota la línia del Funicamp (1).

Els Cortals (1888m)
Estaca i rètol indicador a Ensagents, collada d’Entinyola, l’Alt del Griu i Pessons. Senyals de pintura grocs.
Anem vers el S en suau pendent que augmenta considerablement quan entrem a la pineda.

Camí del Bosc de Campeà (2004m)
Rètol indicador. Anem a la dreta seguint els senyals de pintura. Continuem per dins el bosc, ara planerament, mentre el camí va virant a SE. Deixem a mà dreta un prat amb marge de pedra seca.

Camí d’Ensagents (2055 m)
Rètol indicador. Deixem a mà dreta el camí a la Coma dels Llops. Anem a l’esquerra i, vers el SE, tornem a enfilar-nos per dins del bosc. En sortim a la Pleta de Baix.

Pleta de Baix (2200m)
A l’altre cap (E) cruïlla i rètol indicador. A la dreta aniríem al refugi d’Ensagents. A l’esquerra cap a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu.
El cap ponentí del serrat de les Pedrusques queda ben evident davant nostre vers l’E.
Sense camí definit ni senyals que ens guiïn, ens enfilem en fort pendent pel bosc, cercant el millor pas, pel l’ample contrafort ponentí del serrat.
Les Pedrusques és un llarg serrat quina carena presenta pel seu cantó ponentí un esquenall rocallós, entremig un planell herbat i a l’extrem llevantí un turó punxent.
Superada la pineda continuem pujant pel llom, encara en fort pendent, i anem a cercar la carena esbiaixant decantats lleugerament pel vessant S (Ensagents) a fi d’esquivar per la dreta (sentit de la marxa) l’esquenall rocallós fins atènyer el planell herbat.

Cim de les Pedrusques (2693m)
El turó llevantí el superem pel vessant N (esquerra en el sentit de la marxa) cercant els millors passos entremig d’un inevitable pedregar granític, fins a baixar a la collada (2).

Collada d’Entinyola (2661m) (3)
Continuem vers l’E, lleugerament separats del fil de la carena per evitar les freqüents cornises. Un cop superades dues graonades, ja podem albirar el cim al final d’una llarga pala de pendent més moderat.

Alt del Griu (2876m)
Cim bicèfal, sobirà de la contrada i sisena alçada del Principat. Hi gaudim d’una magnífica perspectiva: s’hi albiren bona part dels cims andorrans.
Retornem pel mateix camí.

(1) En cas de que la carretera fos impracticable (glaç, neu...) l’alternativa és pujar amb el Funicamp fins a l’estació intermija distant a 3 km del punt de sortida, en baixada. Resultaran feixucs a la tornada.
(2) En aquest tram ens caldrà canviar raquetes per grampons. Si no hi ha molta neu pot ser bona opció deixar-les just abans del turó.
(3) Sense neu, baixar o pujar per aquest coll, cap a o des dels estanys i refugi d’Ensagents, és una bona alternativa. Amb neu resulta un passatge molt delicat: fort pendent, cornisa i orientat a migdia.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/mAiTa5Vn5KjWfDZq8