20220303 jm Tuc del Rosari

Aquesta sortida al Tuc del Rosari va ser la primera vegada que vaig anar al Pirineu amb condicions de neu i la primera vegada que em calçava unes raquetes i uns grampons.
No ho hauria fet mai sense el Jordi Ferré. Ell és un gran expert, que fa Pirineu des dels 14 anys, amb una memòria extraordinària que recorda tot els passos que hi ha fet i una gran capacitat per avaluar els límits del que cal fer, del que es pot fer i dels límits dels seus acompanyants. Després d'aquesta sortida ja hi vaig quedar enganxat i han vingut moltes sortides més amb condicions de neu, en general però han estat sortides de baixa complexitat no exemptes de duresa per desnivell o distància.

Aquest dia es devien creuar els astres per fer-la memorable i enganxar-me per sempre. Un cel sense núvols, assolellat i amb una temperatura no excessivament freda, un dia sense vent i amb una nevada de 20 cm de la nit anterior, fent que el paisatge que teníem davant, semblés verge i amb la sensació de ser les primeres persones del mon que trepitjàvem les valls, obrint-nos pas cap al cim.

Vam sortir de l'aparcament de l'Orri a Baquèira Beret i al cap de poc ja ens vam calçar les raquetes. A l'hivern no hi ha fites, no veus les pistes. Cal reconèixer l'orografia i ajudar-te amb el track. El teu recorregut no té perqué coincidir amb el recorregut que faries seguint un sender a l'estiu. Aproximadament vam seguir per l'esquerra del riu Malo (que estava tapat per la neu) en direcció a l'estany baix de Bacivers que també estava gelat i cobert de neu, sense arribar-hi. Allí ens vam desviar a l'esquerra per pujar per el barranc que l'uneix amb els estanys de dalt. Vam passar lleugerament per damunt de l'estany de dalt de Bacivers girant en arribar-hi en direcció SE enfocant-nos cap al coll del Rosari. Abans d'arribar al coll ja vam fer el canvi a grampons perquè la neu s'havia tornat més dura i augmentava la inclinació. Del coll del Rosari vam tornar a canviar el sentit en direcció sur per ja pujar al cim. Aquí com després he vist que és habitual, degut a l'orografia més rocosa o que hi ha més exposició al vent a les carenes, vam trobar zones on afloraven les roques i amb menys gruix de neu. Tot i així vam mantenir el grampons fins al cim on ens esperava un espectacle superb de muntanyes nevades, miressis arreu on miressis.

Vam fer el retorn per el mateix camí tornant a canviar a raquetes i amb la neu que a mesura que avançava el matí que es transformava en pastosa i així que ens acostàvem a la zona esquiable de Baquèira Beret, ara ja amb més gent i la neu plena de traces arreu.

Ruta circular des de Baqueira-Beret passant per:
- Tuc deth Rosari (5.5 km)
- Collada dels Estanys del Rosari (5.8 km)
- Estanh de Baciver (7.0 km)