100 cims - Rubió - Refugi Comes de Rubió - Torreta de l'Orri

Com arribar-hi?
Des de Lleida sortim en direcció Balaguer per la C-13, seguirem aquesta fins arribar a La Pobla de Segur, passant per Camarasa. Un cop La Pobla de Segur, ens desviarem per la N-260 que passa per Sort i a uns 300m de l’entrada al poble (a mà dreta) creua un pont i va per un corbada carretera en direcció La Seu d’Urgell, passant pel poble al qual ens dirigim, Rubió.

En marxa!
Deixem el cotxe al restaurant que queda a l’altra part de carretera del poble de Rubió, ens ho preparem tot i ens posem a caminar Rubió amunt.
Deixem el poble als pocs minuts d’estar caminant i anem seguint una pista ben marcada que s’endinsa a la vall, per la qual es pot passar en cotxe a l’estiu i així poder arribar fins la barrera i estalviar-te un curt tros de pista.
Arribem a la barrera de la qual parlàvem i ja ens posem les raquetes per tal de caminar de manera molt més còmoda per sobre dels pocs centímetres de neu que ens vam trobar al principi, però que es va anar incrementant progressivament a mesura que avançàvem degut al torb, que provoca l’acumulació de neu baix a la vall.
Continuem seguint la pista i en una hora i poc ens presentem al Refugi Comes de Rubió, peguem un mos i ens tornem a posar a caminar direcció Coll de Rubió.
A uns 500-600m del refugi trobem una cruïlla de camins, nosaltres seguirem el que es desvia a la dreta, el qual passa per un pont i ens orienta a l’est. Als pocs minuts caminant per la pista arribarem al coll de Rubió, el qual disposa d’una cruïlla de camins. Si seguim a la dreta (direcció sud-est) ens portaria al Port del Cantó. Nosaltres agafarem la pista que va direcció nord-est fins arribar a la cruïlla de camins – Roca Senyada (06) senyalitzada per petits cartells vermells. En aquesta pendrem la pista que segueix cap a l’esquerra i anirem seguint la pista sense pèrdua amb diferents dreceres en alguns revolts.
Seguint la pista a un bon ritme, ens constarà aproximadament 1h i poc més arribar fins La Portella (07), en aquest punt deixem enrere el bosc i ja divisem totes dos antenes que caracteritzen el cim. Des d’aquest punt anirem seguint els pals senyalitzadors de la pista de BTT (pals taronja) fins arribar a la delimitació amb la pista d’esquí de Port Ainé.
En topar amb les pistes de Port Ainé, ens colarem entre mig de la pista i un vallat de fusta que hi ha, i anirem seguint per l’esquerra de la pista amb les antenes enfront i trobant algun que altre pal senyalitzador pel camí.
Als 15 min arribarem a la falda de l’última pujada al cim. En aquest punt hem d’anar molt en compte, sobretot si hi ha gel i fa molt de vent, ja que hem de pujar entre un petit pas que hi ha entre la pista i una cornisa. No obstant, amb precaució i seguretat es pot anar pujant poc a poc i amb facilitat.
En pocs minuts ens presentarem a dalt al cim, i si teniu més sort que nosaltres, us farà molt poc vent i tindreu unes vistes collonudes del Pirineu. A més el cim disposa d’un mirador amb dos imatges panoràmiques amb els cims que es poden veure des del cim senyalitzats.
A la baixada desfarem el camí que hem fet i ens quedarem a descansar al acollidor refugi.