Volta a Vic

Volta a la ciutat resseguint trams de l'anella verda i els camins vora el riu.

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situació geogràfica, a només 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central.

El nom d'aquest municipi s'escrivia antigament, i durant segles, en la forma Vich, en grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 1980, l'ortografia oficial és "Vic", en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. La grafia Vich es manté en el cognom Vich,[2] i la forma Vich és la mateixa que porten les poblacions de nom igual a Occitània i Arpitània.
El nom original llatí de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[3] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida.

Durant el segle XVIII la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, on va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei del consistori municipal. Aquest conflicte esdevingué la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[4] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a les rodalies de la ciutat,[5] sent finalment presa el 30 d'agost de 1713 després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell abandonà la ciutat quan el general Feliciano de Bracamonte s'acostava amb tropes borbòniques.[6]

A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant els Jocs Olímpics del 1992, Vic acollí les competicions d'hoquei sobre patins.