Itinerari cursa de la Moixina. Ruta 6 Olot

A partir d'ara podeu fer el recorregut de la cursa de la Moixina durant tot l'any, el recorregut d'aquest itinerari coincideix gairebé al 100% amb el recorregut de la Cursa de la Moixina, que se celebra cada primer de maig.

El dia de la cursa, se surt des de la coneguda escultura del "Marc" al vial Sant Jordi. La senyalització de l'itinerari no es fa des d'aquest punt:  podeu aparcar als vorals del vial o a la zona propera al parc de les Mores, i dirigir-vos fins al mas Perer (a la pista asfaltada que passa pel darrere l’escultura), on s’inicia el recorregut.




El primer encreuament és el O1B mas  Perer ( a la pista asfaltada darrere l’escultura) anem cap al Triai. Passem pel costat d’un petit pont de pedra, sense creuar-lo, anem paral·lels al rec fins a trobar el pal  O1 rec de Revell, seguim direcció al Triai, per la carretera pavimentada.

Fem cas omís dels trencants a dreta i esquerra. La carretera està flanquejada per murs de pedra, antigament fou un camí ramader ben transitat. Fem una petita pujada i arribem a una bifurcació. Girem a l’esquerra i veiem el prat del Triai (a la dreta), indret on es feia la “tria” dels ramats que pujaven o baixaven de muntanya i cada propietari recollia el seu escamot. D’aquí ve el nom.

Pugem per la carretera fins a trobar el pal O13 cal Cucut, situat davant l’antic hostal. Girem a l’esquerra per un corriol que entra dins el bosc i anem en direcció a la fageda d’en Jordà (per la font de la Rocassa). És un bosc de roure martinenc  amb avellaner, seguim  fins a una carretera asfaltada. Girem a l’esquerra i al cap d’uns metres a la dreta per agafar una pista de terra que  es va fent més estreta fins que es converteix en corriol. Es pot apreciar que la zona s’havia cultivat durant la primera meitat del segle XX, a mesura que l’agricultura es va anar mecanitzant,  no era rendible cultivar-hi per la quantitat de pedra del terreny. Els murs de pedra seca formen l’entramat d’artigues (antics camps de conreu). En una artiga abandonada gran, hi ha la font de la Rocassa, és artificial i actualment no raja.

Seguim fins a trobar el pal O15 les Rocasses, girem direcció a la fageda d’en Jordà. Trobem l’antiga carretera de carretes que anava d’Olot a Santa Pau i a uns quants metres l’entrada d’una altra artiga on hi ha la frontera entre Olot i Santa Pau. Es pot veure l’escut d’Olot i la data de 1865.

Continuem fins a trobar una cruïlla de 4 carreteres. Seguim recte fins al pal G74 fageda d'en Jordà, i anem cap al volcà de Cabrioler. Al cap de pocs metres  trobem un altre encreuament SP6 can Batet, seguim cap al volcà. Anem recte fins que les marques ens fan girar a l’esquerra. Deixem els roures per anar trobant més faigs,  som al cor de la fageda d’en Jordà. En aquest tram seguim les marques grogues, ja que el paisatge és molt uniforme i és fàcil desorientar-se.

Deixem el corriol i sortim a una pista que ens porta al costat d’un mas. Ja som fora de la fageda. Trobem una bifurcació i girem a la dreta. Passem pel costat d’un filat elèctric fins a desembocar a una carretera, fem una baixada i girem a l’esquerra. Seguim fins al pal SP7 can Bora, on continuem direcció al volcà. Anem per la pista de terra fins que que gira a la dreta. No la seguim; el cràter del volcà de Cabrioler queda just darrere la casa, nosaltres continuem per l’esquerra fins a arribar a una altra cruïlla de 4 carreteres. Girem a la dreta i seguint la carretera fins que es converteix en un corriol que puja fins al pal O12 clot dels Sants, anem cap  als paratges de la Moixina.

Tornem a agafar una antiga carretera de carretes fins que es bifurca: anem a la dreta i comencem a pujar. Deixem a l’ esquerra la casa de Pujou i a la dreta un dipòsit d’aigua.

La carretera es converteix en camí i entrem en un bosc d’alzines fins a arribar al Collet. Girem a la dreta i baixem per una roureda amb sotabosc de boix. El camí és molt fressat i definit. Al cap d’uns 500 m arribem al clot dels Boixos. Deixem el bosc enrere i arribem a la casa del Prat. Trobem una pista, girem a la dreta per una carretera asfaltada, passats uns 50 m, agafem un corriol que baixa cap a l’esquerra. És un camí molt estret que va paral·lel a un rec que gairebé mai porta aigua. Passat can Fumarola arribem a una cruïlla de camins, seguim recte. Som als paratges de la Moixina. Passem per l’església de la Salut, agafem un camí empedrat que surt de darrere i ens torna a portar a una carretera asfaltada, anem a la dreta i seguim recte direcció al mas Engràcia, al cap d’uns 50 m som al punt de sortida.