Tour des Gémeaux - Mont Aiguille - Vercors

Mont Aiguille, un d'aquells pedrogots que qualsevol escalador ha vist i s'ha n'ha enamorat. Doncs bé, hem triat el que probablament sigui una de les escalades més equilibrades en dificultat i bellesa. I és que per pujar allà dalt trobarem vies més fàcils (Via Normal, 4b (3b obligat)), en les que segur que haurem de fer cua a cada llarg, i més difícils, però que nosaltres no podem fer. Pujarem doncs a un dels llocs més bonics que haurem pujat mai amb una via que podem fer amb un cinquè grau tranquilament, si la volem alliberar del tot necessitarem el sisè per pujar un pedestal sobreequipat per poder fer en A0. Un joc molt discret de friends serà suficient, un grapat generós de cintes també.

Nosaltres aparquem gairabé a dalt de tot, podem arribar-hi amb una pista fàcil de fer. Més aball i més amunt també es pot aparcar (el de baix és lluny, i el de dalt no és pla, per això triem aquest pàrquing). Prenem el camí que en du al coll de l'Aupet, i cap a la dreta seguim per la carena, més endavant triem el camí que ens faci més gràcia seguir per pujar a peu de paret, nosaltres seguim el de la guia d'escalada que tenim, que passa també pel peu de la via normal. Més a la dreta, al mig de "l'engorjat" on comença la via hi trobem el nom i ja veiem les primeres xapes a la paret. A la via hi trobarem de tot, un parell de passos una mica polits a l'inici, passos extremadant extranys pel mig, i equipament generós en tot el recorregut, el "famós" pas "dificil" de nou, és més extrany que tècnic. En tot moment podrem tibar de cintes si ens veiem apurats. A mesura que pugem, la via perd verticalitat, i de fet nosaltres l'últim llarg no el fem ja que pasturen una cabres salvatges que no volem molestar aixi que pugem a l'altiplà pel camí que trobem. Portem unes quantes hores aproximant i escalant, aixi que sincerament ens fot mandra anar fins al cim, el que fem és anar a la punta sud-oest per contemplar les vistes. Esperem que baixi un grup molt nombrós per la canal de baixada i ens hi posem al darrera. Optem per baixar el 90% del descens per la canal repelant, les nombroses instalacions ens tempten, i la pedra solta ens fa cosa que els hi tirem als de sota, aixi que optem per aquest mètode per sentir-nos més còmodes, i és que amb 4 o 5 ràpels de 30 metres (una corda) arribem als ràpels "oficials", el primer ens marca 35 metres, però també es pot fer amb 30, el segon d'uns 50, ja si que necessitarem les dues cordes.
Desfem el camí per tornar al cotxe sense més complicació.

PD: Hem vist gent fer-ho molt i molt més ràpid, però nosaltres amb la calma hi estem dues hores per aproximar, quatre i mitja per escalar, i tres per tornar al cotxe.